"La mujer justa", Sándor Márai

Az Igazi
Sándor Márai, 1941
Salamandra, 416 pàgines

Acab de llegir aquesta novel·la de l'autor hongarès Sándor Márai. La veritat és que no era una lectura que em fes ganes llegir, me la vaig trobar a l'estanteria i em va fer gràcia perquè l'autor em sonava. De l'autor no puc dir gran cosa, només que no era "la alegría de la huerta" (es va acabar suicidant), cosa que es reflecteix al llibre.

El llibre planteja la visió sobre el trencament d'una parella a partir de la forma en què la visqueren els implicats, l'home, la dona i l'altra dona. La novel·la són tres monòlegs en que cada un dels personatges explica a un amic seu com va anar tota la història. La veritat és el to de la novel·la és força pessimista, ja que els personatges acaben expressant la seva renúncia a creure en la persona justa i en certa manera en l'amor, i accepten la pèrdua de la persona estimada com una fatalitat inevitable. També es interessant veure com de vegades el passat i les coses viscudes poden condicionar i limitar la nostra capacitat per estimar; és a dir, rebatre la idea que l'amor ho pot tot. Perquè vegeu una mica el to, us posaré un fragment de la primera part, en què parla la dona:

"Un día desperté, me incorporé en la cama y sonreí. Ya no sentía dolor. Y de golpe comprendí que la persona justa no existe. Ni en el cielo ni en la tierra, ni en ningún otro lugar. Simplemente hay personas, y en cada una hay una pizca de la persona justa, pero ninguna tiene todo lo que esperamos y deseamos. Ninguna reúne todos los requisitos, no existe una figura única, particular, maravillosa e insustituible que nos hará felices. Sólo hay personas. Y en cada una hay siempre un poco de todo, es a la vez escoria y un rayo de luz..."

De qualsevol manera, pens que és una lectura recomanable, ja que ens mostra tot un ventall de sentiments i pensaments que les persones podem passar en moments donats i que sovint no tenim presents quan parlam de l'amor. És també curiós per observar un retrat de la burgesia centreeuropea de mitjan segle XX, a la qual pertany el matrimoni.