divendres, 27 de juny de 2008

"Les Benignes", Jonathan Littell

Les Bienveillantes
Jonathan Little, 2006
Quaderns Crema, 1162 pàgines

Vet aquí una obra mestra, una obra monumental i fins a cert punt excessiva. Ara veureu perquè.

L'argument tracta de la trajectòria d'un oficial de les SS al llarg de la II Guerra Mundial, des de l'inici de la invasió de la URSS (principis de 1942) fins a la desfeta nazi (abril de 1945). Es descriuen les seves activitats com a membre d'un grup especial dedicat a l'extermini dels jueus, la seves tasques durant la batalla d'Stalingrad i finalment la seva dedicació en tasques administratives per millorar l'eficiència de l'explotació dels presoners. Paral·lelament, el relat ens mostra la seva personalitat turmentada i malaltissa, les males relacions amb la seva mare i la passió incestuosa que sent cap a la seva germana bessona.

És un llibre mal de llegir, per diverses raons. En primer lloc, s'ha de dir que té 1152 pàgines, cosa que pot desanimar algú. Però si és mal de llegir no és només per la seva extensió, sinó per altres coses. En primer lloc, és mal de llegir perquè tracta un tema dur, com és l'extermini dels jueus; tot i que no es recrea en la descripció dels assassinats, els descriu de forma molt directa, de forma que feren la sensibilitat. Per altra banda, també és de difícil lectura per l'ús continuat d'un llenguatge escatològic, que no és gratuït, però sí molt present com a via de plasmació del patiment del protagonista. Contrarresta això l'ús d'un llenguatge planer, i extraordinàriament àgil en molts passatges.

Jo el trob un llibre molt interessant per diverses qüestions. En primer lloc, a través de la seva extraordinària documentació, ens introdueix en la dinàmica de guerra de la SS i de l'exèrcit alemany. Ens mostra com els nazis realitzaven totes les seves actuacions en base a criteris científics, encara que s'alterassin els criteris per adaptar-los als seus propòsits. També mostra la voluntat totalitzadora que tenia el règim nazi, present en tots els aspectes de la vida diària.

També és molt interessant veure com a partir d'un personatge de ficció se n'introdueixen altres d'històrics en el relat: Himmler, Eichmann, Speer... Fa la impressió que tot i que sigui un relat de ficció, podria haver succeït realment. Les seves descripcions de la batalla d'Stalingrad o de la defensa de Berlín podrien figurar en qualsevol llibre d'Història.

Un altre aspecte a destacar és que, a diferència de la literatura de camps de concentració (Levi, Kertesz, Amat-Piniella...), no cau en el maniqueïsme ni tampoc cau en la consideració dels alemanys perversos. El propi protagonista, tot i acceptar la necessitat de l'extermini dels jueus com a enemics del poble alemany, no deixa de sentir el seu patiment com a humans...

Finalment, sobre el protagonista crec que s'ha de dir que és un personatge molt complex i molt ben perfilat. Un home culte i sensible, seduït pel nacionalsocialisme, enamorat de la seva germana (amb la que havia mantingut relacions incestuoses), homosexual com a conseqüència d'aquest enamorament, magnífic en la confecció d'informes, racional i finalment un supervivent nat, egoïsta i sense afecte real per res ni per ningú llevat de si mateix i la seva germana bessona (a qui podem pensar que estima perquè és idèntica a ell mateix, per tant narcicista).