divendres, 19 de setembre de 2008

Itàlia, 15 dies dins la bellesa - 2

Després de Siena, abandonàrem Toscana per partir cap a Umbria. Abans d'arribar al nostre destí, la ruta ens deparà dues visites espectaculars, Arezzo i Cortona. Arezzo destaca per la seva plaça major, la Piazza Grande, un espai inclinat i porticat en un costat amb palaus al seu voltant. La seva visió sembla irreal, un conjunt tan armònic no pot ser de veritat... A més, un tresor artístic que no coneixíem, a l'església de sant Francesc, els frescs de Piero della Francesca que narren la llegenda de la Vera Creu, la creu de Crist; és un conjunt impressionant -per cert, si deis que estudiau Història de l'art no pagareu entrada. Cortona és un ciutat molt més bella, encamellada damunt un turonet, amb carrerons empinadíssims plens d'encant. S'hi va rodar Bajo el sol de la Toscana, encara que els de la pel·li hi afegiren certs detalls...

Assís mereix també la visita, no sols pel llegat franciscà -que també- sinó per la bellesa que comporta com a conjunt. La basílica del sant és de veure, sobretot pels frescs de Giotto, que són una autèntica biografia il·lustrada del sant. Curiosa resulta l'església de santa Clara, amb els seus desmesurats arcbotants. Però, sens dubte, la ciutat a visitar és Gubbio, 30 quilòmetres al nord d'Assís. El camí queda en no res tan bon punt es divisa el palazzo dei Consoli i sobretot quan s'entra a la piazza Grande, on es troba el palau, un espai elevat sobre arcades que et colpeix. De Perugia no en direm gaire cosa, va ser l'epíleg de la jornada i la nostra opinió està massa influïda pel cansament i la calor.

I des d'aquí, cap al caput mundi, Roma, la ciutat eterna. Abans, però, aturada a Orvieto per veure la seva catedral, una versió descarregada de la de Siena. I què dir de Roma? En primer lloc que és una odissea entrar a la ciutat i arribar al centre, cosa que aconseguírem amb no poques dificultats... I després, tot l'esclat monumental de la ciutat: Colosseu, Museus Vaticans, piazza Navona, sant Pere, esglésies i més esglésies... A destacar (la resta de coses són molt conegudes) el Museu de l'Ara Pacis, un altar d'època imperial dins un museu contemporani que dialoguen amb armonia.

I això és el que vàrem veure; el que vàrem viure queda per nosaltres... Aquí un petit recorregut en imatges.