"Tòquio blues", Haruki Murakami

Haruki Murakami, 1987
Empúries,  302 pàgines

Si "blue" en anglès fa referència a la tristor, a la melangia... el títol de la novel·la de Murakami és d'allò més escaient. I la paraula adolescència té res a veure amb el dolor, aquesta novel·la ho deixa ben a les clares.

Es tracta de la història d'un jove que comença a la universitat i de les seves vivències al voltant de dues (o tres) dones: la Naoko, de qui està enamorat a pesar de que era la xicota del seu millor amic, a pesar del seu caràcter depressiu i de què és incapaç de sentir cap mena de passió; i la Midori, el pol oposat, vitalista, despreocupada enmig de difícils circumstàncies. La relació amb aquests personatges és el fil conductor de la narració, marcat per una sensació de melangia, de tristor continguda, de grisor en el vida del dia a dia, que tanmateix es supera per la necessitat i les ganes de viure, la necessitat d'estimar i de formar part de qualque cosa més enllà de la pròpia persona.