dijous, 4 d’abril de 2013

"En la ciudad sumergida", José Carlos Llop

En la ciudad sumergida
José Carlos Llop, 2010
RBA, 352 pàgines

L'escriptor mallorquí José Carlos Llop va escriure aquest llibre a suggerència de la seva editora, que li va fer veure que quan hom arriba als cinquanta anys ja està preparat per parlar de la seva ciutat; ara bé, no espereu una freda obra d'encàrrec, més aviat el contrari. És una obra en la que l'autor parla de la seva ciutat, de vegades de la ciutat en què va néixer i d'altres de com era i és la ciutat més enllà de la seva relació personal. És un llibre que parla de Palma, de la sovint menystinguda Palma, des de la perspectiva de ciutat indiscutiblement mediterrània. No és un estudi antropològic encara que certs capítols s'hi podrien qualificar, ni sociològic o històric. Idò com podem qualificar aquesta peça de bona literatura? Segurament hauríem de dir que és un assaig sobre Palma a través dels ulls de Llop, una narració sentimental.

Els primers capítols els dedica a parlar dels territoris de la seva infantesa, les cases on va viure i l'ambient que el va enrevoltar. Tanmateix, no és un relat estrictament biogràfic, ja que el que fa l'autor és parlar de la ciutat que va conèixer, dels personatges, lloc i fets que va presenciar. Així, parla dels grans personatges que habitaven la ciutat, com Borges, Miró, els germans Villalonga, Camus, Fortunio Bonanova... També és molt interessant el seu relat de certs aspectes curiosos de la vida de Ciutat, i en general de la de Mallorca, com el particular cerimonial dels funerals, o com parla de la intensa vida nocturna a l'entorn de la plaça Gomila.

És un llibre molt interessant pel tema que tracta i perquè l'autor demostra una gran mestria a l'hora de descriure aquella ciutat que era i ja no és -fora de la memòria dels que varen tenir la sort de viure-la. Una magnífica lectura.

Post scriptum: al següent enllaç hi trobareu una entrevista de l'autor al programa de La2 de TVE en el qual parla d'aquesta obra: Entrevista José Carlos Llop a Página2

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ai...quins records de la nostra infantesa i joventut ens duu la ciutat de Palma a través d'aques llibre de Llop, als qui ens acostem a la cinquantena. Els detalls "sentimentals" són el que fan la ciutat viva que mai s'esvairà...

Antoni ha dit...

Ai...quins records de la nostra infantesa i joventut ens duu la ciutat de Palma a través d'aques llibre de Llop, als qui ens acostem a la cinquantena. Els detalls "sentimentals" són el que fan la ciutat viva que mai s'esvairà...