dissabte, 28 de setembre de 2013

"La llebre amb ulls d'ambre. Una herència oculta", Edmund de Waal

The Hare With Amber Eyes
Edmund de Waal, 2010
Quaderns Crema, 375 pàgines

En morir el seu oncle Ignace Ephrussi, Iggie, a Tòquio, Edmund de Waal rep una herència singular: una col·lecció de netsukes, diminutes peces típiques de l'art japonès realitzades amb gran minuciositat en materials diversos, tals com fusta lacada o vori. Aquestes petites peces despertaren la curiositat del seu nou custodi, reputat ceramista i professor universitari, que va emprendre una investigació per tal de reconstruir la història d'aquests netsukes, que no és sinó la dels Ephrussi, una de les famílies jueves més acabalades abans de la segona guerra mundial. La seva recerca és la que dóna lloc a aquest interessant assaig.

Aquesta història comença a París, on el jove erudit i gentleman Charles Ephrussi adquireix aquesta col·lecció, 264 peces, en un moment en què el japonisme esdevé una autèntica febre entre les elits culturals i socials europees. Aquesta primera ubicació ens permet conèixer com era la vida de l'alta societat parisenca, en la qual Charles Ephrussi té un paper destacat com a promotor de les arts i protector d'artistes com Renoir o Caillebotte. També comença a treure el cap entre els salons i la fingida cortesia el que esdevendrà un dels grans mals de l'Europa del segle XX, l'antisemitisme, en especial per tota la polèmica que envoltà l'afer Dreyfuss. De París, els netsukes viatgen a Viena, la capital imperial i reial dels Habsburg, en els darrers dies del segle XIX. Hi viatgen com a regal de noces de Charles pel seu cosí Viktor i Emmy Schey von Koromla. Aquesta etapa és probablement la més interessant, ja que ens ofereix una visió de la Viena de la finals de segle, quan era probablement la ciutat més avançada intel·lectualment d'Europa (Freud, Loos, Klimt, Roth...) i a la vegada  la ciutat que acollia la més longeva cort imperial del continent. En aquesta mescla de tradició i modernitat, els Ephrussi viuran una transformació des de l'elit de la ciutat fins a la misèria més absoluta, desposseïts de tot el seu patrimoni com a conseqüència de l'anschluss hitlerià que annexionà Àustria a Alemanya. Després de ser salvats de forma gairebé heroica per una fidel serventa de la casa, les figuretes quedaran en mas de l'Iggie per retornar al lloc d'on havien nascut, el Japó, en plena postguerra mundial.

L'obra d'Edmund de Waal, una pacient i detalladíssima tasca de reconstrucció d'una part de la història familiar a partir dels objectes, esdevé un testimoni de primera mà de la transició d'Europa entre el segle XIX i el segle XX. De la mateixa manera que Barbara W. Tuchman representava aquesta transició amb el funeral del rei anglès Eduard VII, el retrat que fa De Waal sobre París i molt especialment Viena, ens mostra aquest mateix pas, marcat sens dubte per la Primera Guerra Mundial. El relat de De Waal, farcit de referències cultes, és una magnífica aproximació a la forma de vida de l'alta societat de l'època, unes formes de vida que desaparegueren amb la modernitat. També és una obra que ens parla de l'immens poder de les famílies jueves abans de l'Holocaust, i un testimomi més de la crueltat infinita del nazisme.