divendres, 7 de març de 2014

"El laberinto de las aceitunas", Eduardo Mendoza

El Laberinto de las aceitunas
Eduardo Mendoza, 1982
Booket, 320 pàgines

Un intern d'un psiquiàtric barcelonès és segrestat per la policia amb la intenció d'acomplir amb un alt deure per l'estat. Aquesta operació, en principi simple i sense gaire risc aparent, fracassarà de manera estrepitosa, i el nostre protagonista es veurà embolicat en una obscura conxorxa entre gent de la faràndula, policies incompetents i empresaris peculiars que es resoldrà de forma inesperada.

Sense dubte, Eduardo Mendoza és el gran mestre de la novel·la d'humor espanyola, fet que demostren obres com la que ens ocupa i altres com l'esplèndida Sin noticias de Gurb. És un gènere que l'autor ha conreat més recentment en novel·les com El asombroso viaje de Pomponio Flato. Personalment, crec que és molt millor en aquesta vessant que en altres tipus de novel·les, com pugui ser La ciudad de los prodigios, que sense que sigui una novel·la de segon ordre no em va semblar tant bona en el seu gènere com les esmentades. 

Des del meu punt de vista, el punt més fort de la novel·la és la construcció del personatge principal, l'intern tret del psiquiàtric pacient del doctor Sugrañes, de qui no arribam a conèixer el nom a pesar de ser el narrador de la història. La combinació del seu to seriós i fins i tot circumspecte en contrast amb les situacions absurdes que es descriuen de forma continuada (inclosa la descripció del desafortunat vestuari del protagonista) desencadena en no poques ocasions les riallades més profundes. Altres recursos més obvis també contribueixen a la hilaritat, com els noms de certs personatges (Plutarquete Pajarell, Muscle Power, etc.). El conjunt és una novel·la molt àgil, ràpida i profundament còmica. Per altra banda, segurament on més falla és com a novel·la de misteri, sobretot perquè es resol d'una forma una mica forçada, pel meu gust.

En resum, un llibre perfecte per fer unes bones rialles i desconnectar de les realitats que ens envolten.

Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943)