"El frente ruso", Jean-Claude Lalumière

Le front russe
Jean-Claude Lalumière, 2010
Traducció de Paula Cifuentes
Libros del asteroide, 192 pàgines

El nostre protagonista, del qual no n'arribarem a conèixer el nom, ha volgut sortir d'una vida marró (en les seves pròpies paraules), atrapat per les que des de sempre li han imposat uns pares pocs sensibles a les necessitats de la imaginació de l'infant, a través de la vida del diplomàtic. De la carrera diplomàtica n'espera poder viatjar per països exòtics i compilar una col·lecció d'art d'arreu del món. Tanmateix, el dia que pren possessió com a funcionari del ministeri d'afers exteriors, un incident entre el cap de personal i el seu desproporcionat maletí, regal de la mare, li depararà un destí força marginal: l'oficina de països en vies de creació, secció Sibèria i països de l'est. Tal destí és conegut com el front rus. A partir d'aquí, intentarà sortir d'aquesta mena de desterrament administratiu, sense gaire èxit.

El frente ruso és una novel·la d'humor, una sàtira sobre el món del funcionariat francès i tots els jocs de poders i les reivindicacions de les petites parcel·les de poder de cadascú, des de la possibilitat de disposar del destí dels funcionaris fins al control de les fotocopiadores i els equipaments informàtics. També de la rigidesa de les administracions i els seus processos. Alhora, al mateix temps, és una novel·la que transpira un cert to amarg, ja que és també un llibre sobre la recerca de la felicitat i la voluntat de sortir d'una vida monòtona, un esforç que es demostrarà infructuós i frustrant.

Aquesta és una novel·la lleugera, fresca, hilarant per moments (l'intercanvi de mails entre el protagonista i el responsable de manteniment és antològica), que a la vegada explora una de les grans misèries humanes, l'estèril recerca de la felicitat. Una lectura recomanable, encara que no passarà a la història de la literatura francesa.

Jean-Claude Lalumière (imatge de publico.es)

Comentaris