dilluns, 14 de juliol de 2014

"L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra", Jonas Jonasson

Hundraåringen som klev ut genom fönstret och försvann
Jonas Jonasson, 2009
Traducció de Lluís Solanes
La Campana, 416  pàgines

Un bon dia, el dia en que ha de celebrar els seu centè aniversari, Allan Karlsson, un entranyable i innocent resident d'un geriàtric suec, decideix que ja en té prou de residència i s'escapoleix per la finestra. Hom podria pensar que no aniria gaire enfora, però res en la vida d'Allan Karlsson ha estat ordinari, i amb el seu caminar cansat i el seu tarannà resignat, acabarà convertint-se en el figitiu més cercat del país, en companyia d'una estrambòtica colla composada pel conflictiu Julius, l'amo d'un lloc de frankfurts, en Benny, una pel-roja malparlada, una elefanta, la Sonja, i un pastor alemant, el Buster, a més d'un macarra estovat. 

Estructuralment, la novel·la es basa en la combinació de la narració dels fets que s'esdevenen a partir de la fugida del senyor Karlsson (el 2005) amb la seva biografia, al llarg de tot el segle XX. I si la narració dels fets del present és de per si prou estrambòtica i esbojarrada, encara ho és la biografia del personatge. I és que convertit en artificier, Allan Karlsson es mourà entre els personatges més destacats del segle: salvarà accidentalment la vida de Franco, treballarà a Los Álamos en el marc del projecte Manhattan, es farà amic del president nord-americà Truman, intentarà ajudar al Guomindang xinès en la seva lluita contra Mao, de qui acabarà fent-se amic, travessarà l'Himàlaia per acabar a l'Iran de Xa i acabarà els seus dies com a espia de la CIA a Moscou. Quasi res per una vida. Déu n'hi do.

L'avi de 100 anys que es va escapar per la finestra és una novel·la fresca, senzilla i de molt fàcil lectura. Es centra en un personatge que podem considerar innocent, inconscient, sincer, directe, despreocupat i sortat. Ens fa pensar en altres personatges de la literatura europea, sobretot en el soldat Svejk de Hásek, encara que Karlsson no està mancat d'intel·ligència. La novel·la en si mateixa podria evocar una mica Forrest Gump, però en aquest cas la coneixença de personatges cèlebres en d'abast mundial, cosa que fa que sigui encara menys creïble. Seria aquest el punt més difícil de considerar positivament, ja que és difícil creure que una persona pugui fer tantes coneixences de nivell en les condicions descrites en el llibre. 

Amb tot, és una llibre entretengut i divertit, una bona lectura ara que fa bon temps i tot és menys seriós... I a més ara ja hi ha la pel·lícula, per als mandrosos ho dic.