"Consummatum est", César Pérez Gellida

Consummatum est (Versos, canciones y trocitos de carne III)
César Pérez Gellida, 2014
Suma de Letras, 680 pàgines

Després dels pertorbadors fets de Belgrad, que de nou es tancaren amb la fugida d'Augusto, aquest es decideix a desplegar les seves arts assassines arreu d'Europa, i decideix fer-ho resseguint la gira europea del grup alemany Rammstein. Abans de desenvolupar aquest macabre pla, farà una visita a la remota Islàndia per tal d'ajustar comptes amb un dels seus antics col·legues a la xarxa, i més tard canviarà el seu aspecte en una de les més reputades clíniques de cirurgia estètica de Veneçuela. Després, la seva cursa criminal el portarà a cometre assassinats a Praga, Gdansk i altres ciutats europees, fins que el seu sentiment de superioritat el farà tornar a Valladolid, on es tornarà a topar amb l'inspector Sancho, encara que aquesta darrera trobada serà la definitiva.

Segurament aquesta entrega final de la trilogia Versos, canciones y trocitos de carne és la millor de les tres entregues. És especialment interessant la primera part de la novel·la, la persecució d'Augusto arreu d'Europa per part d'un equip dirigit pel turbi Robert Michelson i format per l'inspector Sancho, Erika Lopategui, Gracia Gallo i l'investigador finlandès Olafsson. Aquest equip intentarà resseguir el rastre de cadàvers que deixa Augusto sense gaire èxit. A més d'això, i de forma paral·lela, l'autor continua aprofundint en les històries dels personatges, de forma que entre altres qüestions, se'ns revelen importants veritats sobre el passat dels Lopategui. Un autèntic gir argumental. La segona part del llibre és distinta. Si la primera és d'una acció trepidant, la segona (no entraré en detalls per no xafar la lectura a ningú) adopta un to més mesurat però molt més tens, igualment interessant i avança cap a un final apoteòsic i que escapa del que és més convencional.

Versos, canciones y trocitos de carne és, probablement, una de les grans trilogies del segle XXI, si més no pel que es refereix a la novel·la negra en castellà. Pérez Gellida ha creat una trama argumental força original en centrar-se en un psicòpata culte i refinat que tanmateix no pot evitar deixar-se endur per moments passionals i per la necessitat d'exhibir el seu art homicida.Com a nèmesi d'aquest, tenim un inspector que no és altra cosa que un tipus normal, seriós, un castellà recio amb la seva extraordinària capacitat analítica com a arma més preuada. Podem entendre la trilogia com un llarg pols entre aquests dos personatges, un pols assistit per altres personatges igualment importants, molt especialment Armando Lopategui Carapocha. Aquest és un personatge que apareix envoltat d'una trajectòria molt atractiva: fill d'un nen de Rússia de la guerra civil, reclutat per la KGB, psicòleg especialitzat en assassins en sèrie i enviat pel govern rus al conflicte dels Balcans. Confiat en la seva capacitat per desentranyar les motivacions del cervell humà, serà ell qui en darrera instància doni part de les seves eines  a Augusto per tal que aquest doni ales a les seves pulsions.

Gràcies als personatges i a la forma imprevisible amb que es desenvolupa la trama, els tres llibres es llegeixen amb una gran facilitat, i exerceixen una atracció que frega en l'addicció. Si sou fans de la bona novel·la negra, no vos ho penseu.

Comentaris