dimarts, 2 de setembre de 2014

"Memento mori", César Pérez Gellida

Memento mori (Versos, canciones y trocitos de carne I)
César Pérez Gellida, 2013
Suma de Letras, 584 pàgines

Valladolid, 2010. El cadàver d'una dona és descobert en un parc, amb dos signes distintius: a la dona li han retallat amd cura les parpelles i dins la seva boca s'hi ha trobat una poema, presumiblement obra del seu assassí. L'inspector d'homicidis Ramiro Sancho es farà càrrec de la investigació, una tasca que es convertirà en la més complexa i perillosa de la seva vida. Poc a poc anirà prenent consciència d'estar enfrontant-se a un assassí en sèrie. Amb l'ajuda d'un expert psicòleg, Armando Lopategui Carapocha, i una professora de literatura, Martina Corvo, anirà estrenyent el cercle de mica en mica sobre l'intel·ligent assassí, en una partida d'escacs de funestes conseqüències.

Memento mori és una novel·la negra que explora la idea d'un assassí intel·ligent, refinat, culte i metòdic contra el qual és gairebé impossible lluitar. En contraposició, l'inspector Sancho és un castellà gairebé arquetípic, seriós, concentrat i tremendament analític. Aquesta pugna  en aparença desigual comptarà amb la participació de personatges que ajudaran a perfilar la imatge de l'assassí i els seus motius. És una novel·la apassionant, en la qual assistim a un torcebraç intel·lectual de gran alçada a la vegada que exploram els possibles motius que porten a una persona a convertir-se en un assassí en sèrie. Sens dubte, el personatge d'Augusto Ledesma és el gran punt d'interès de la novel·la, i resulta pertorbadorament captivador. 

Ens trobam davant d'una novel·la d'aquelles que s'escriuen de tant en tant, que resulta absolutament addictiva tant per l'agilitat amb la que es desenvolupa la trama com per la naturalesa dels personatges
i sobretot per tos els constants girs argumentals que et mantenen aferrat al llibre fins als final. Una bona novel·la negra-