"Hotel Indira", Melcior Comes

Hotel Indira
Melcior Comes, 2014
Edicions 62, 368 pàgines

Nic Serch, Nicolau Comagran Serch, Nico, Lau són els  diversos apel·latius amb qui hom s'adreça a qui un dia va ser escriptor de cert èxit, mereixedor del premi Ciutat de Palma, que en la seva trentena deambula perdut per la vida. Incapaç de superar el bloqueig que sovint imposa la pàgina en blanc, fracassat en el terreny personal i sense un objectiu concret, torna a Mallorca per fer feina a l'hotel de la família, l'hotel Indira. Allà realitzarà una tasca a la deriva fins que es creurà a la seva vida na Natàlia Trèmol, amb qui viurà una passió desbordant que el portarà fins als límits del seu propi ésser. 

Hotel Indira és una novel·la que tracta sobre la recerca d'un sentit a la vida i de l'amor i que ens transmet un fet força habitual en el nostres dies, com és la insatisfacció amb la pròpia vida i el sentiment d'impotència davant la incapacitat de trobar-li un sentit. És una novel·la sobre la passió amorosa i sexual, una passió que sobrepassa la racionalitat i que porta al protagonista a creure en la felicitat com feia temps que no hi havia cregut, amb totes les inseguretats i revesos que sempre guaiten darrere les promeses exacerbades de felicitat. Més enllà d'això, Hotel Indira és un retrat de la Mallorca contemporània, un paratge sotmès a l'imperi de la llei que marquen els grans empresaris hotelers i els polítics corruptes, on el joc brut per aconseguir que el peix gros es mengi el petit està a l'ordre del dia, on es necessari caure en l'activitat subterrània per poder subsistir amb certa solvència. I en darrera instància, és també el retrat de la decadència d'una nissaga tocada per la dissort, des de l'avi fundador de l'hotel, passant per l'oncle del protagonista fins arribar al propi Nicolau, que per moments s'erigeix en un romàntic que pretén salvar un hotel que és un reducte de la nostalgia i que fins i tot es convertirà en una mena de Quixot mediàtic involuntari amb la denúncia dels artificis mercadotècnics que només amaguen una sola cosa: la recerca de com crear la necessitat de consumir.

És aquesta una novel·la que m'ha agradat, i molt. Pens que el to narratiu és brillant, molt especialment els diàlegs entre el protagonista i la seva amant, d'una vivacitat que els fa absolutament vívids. L'autor sap crear tot un seguit de personatges que donen profunditat al relat i l'acosten més a la realitat actual. L'únic emperò que li puc posar és que, com ja passava a La batalla de Walter Stamm, l'autor hagi tengut la necessitat de condensar en alguns paràgrafs l'evolució posterior del personatge, quan, sempre segons el meu criteri personal, hauria estat millor deixar el final més obert. Tanmateix ens trobam davant una magnífica novel·la.

L'autor pobler Melcior Comes (1980). Foto: Bibi Oye (via @nuvol_com)

Comentaris