dimarts, 2 de juny de 2015

"Allegro ma non troppo", Carlo Maria Cipolla

Allegro ma non troppo
Carlo Maria Cipolla, 1988
Traducció de María Pons
Mondadori, 64 pàgines

Allegro ma non troppo és, ni més ni manco, que un divertimento, un aplec de dos assaigs que l'historiador econòmic italià Carlo Maria Cipolla (1922-2000) va escriure per pura diversió i va fer circular entre els seus cercles més propers. L'èxit que varen tenir el va moure a publicar-los força anys després, després d'haver-los revisat.

El primer assaig es titula “El papel de las especias (y de la pimienta en particular) en el desarrollo económico de la edad media”, i constitueix una paròdia total de determinats estudis econòmics que plantegen canvis extraordinaris en base a fets totalment secundaris. En aquest breu assaig, l'autor "demostra" com tot el procés històric medieval a partir de les croades es fonamenta en l'apetit libidinós d'un eremita ansiós d'espècies. S'ha de reconèixer que més enllà de l'absurditat del plantejament de fons, la concatenació d'esdeveniments que planteja està molt ben travada i fins i tot podria induir a més d'un lector poc coneixedor del tema a donar-li validesa científica.


El segon assaig, “Las leyes fundamentales de la estupidez humana”, es basa un intent de classificar els estúpids del món a partir d'un sistema d'eixos de consciència i intencionalitat que resulta del tot hilarant, encara que en el seu conjunt el resultat de l'estudi no sigui tan absurd com podria semblar.

En definitiva, una lectura intel·ligent i molt entretinguda.

Carlo Maria Cipolla (1922-2000)