dimarts, 16 de febrer de 2016

"El club de los optimistas incorregibles", Jean-Michel Guenassia


Le Club des incorrigibles optimistes

Jean-Michel Guenassia, 2009

Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia

RBA, 656 pàgines



Michel Marini és un jove adolescent que viu al París de finals dels anys 50 en una família una mica particular: un pare d'ascendència italiana, vital i optimista per naturalesa; una mare de bona casa, ferma i austera; un germà gran cada cop més interessat pels afers polític; una germana petita renouera i xerradora. En aquest París de 1959, que afronta el drama de la situació cada pitjor d'Algèria i es va impregnant de la fascinació cada cop major per la cultura dels EUA, Michel afronta la vida des de les seves passions, que són el futbolí, la fotografia i la lectura gairebé compulsiva. La seva curiositat el porta al reservat del Cafè Balto a Denfert-Rocherau, on té l'ocasió d'entrar en contacte amb un grup d'homes extraordinaris, tant per la consideració que reben (Sartre per exemple) com per les extraordinàries petites històries que tenen a les seves espatlles. Simultàniament, Michel s'endinsa en la adolescència, que el portarà a viure l'enamorament i a afrontar realitats que li costarà d'assimilar.



El club de los optimistas incorregibles planteja d'una manera efectiva un ampli ventall de temàtiques que es superposen i que ens són oferides a través dels ulls d'un jove adolescent despert i madur per las seva edat. Així, Guenassia ens mostra una realitat poc coneguda, si més no des del nostre país, com és la dura existència dels que aconseguiren escapar de més enllà del teló d'acer per assolir la llibertat i que moltes vegades quedaren condemnats a l'ostracisme o a fer una vida molt per davall de les seves expectatives. A través de la seva relació amb Michel, arribam a conèixer la història de cada un d'ells, marcada per la deserció per motius ideològics, per amor o per la voluntat d'assolir uns horitzons vitals més amplis que els que se'ls permetien en les fèrries dictadures populars comunistes. Paral·lelament, a través dels seus efectes sobre la família i les amistats del jove Marini, percebem el profund trasbals que suposa per França el conflicte algerià, la lluita per assolir la independència dels nord-africans i la voluntat gaírebé irracional dels francesos de conservar la seva més antiga i habitada colònia. Per si tot això fos poc, Michel enfronta també les seves pròpies vicissituds internes, sobretot en la seva relació amb el sexe femení. Dues relacions l'aclaparen, una de més aviat platónica amb l'al·lota del seu germà, i una d'intel·lectual que acabarà essent plenament amorosa amb una al·lota de la seva edat.


La veritat és que aquesta m'ha semblat una novel·la absolutament magnífica, que sap posar l'atenció en una realitat social poc coneguda, al manco al nostre país, i al mateix temps dirigeix la narració cap a temes de gran trascendència per França com el conflicte algerià, tractat des de la òptica del colonitzador i centrant-se sobretot en la dimensió humana de tot plegat, i també s'acosta una adolescencia prou particular. Una gran novel·la.