"Dins el darrer blau", Carme Riera

Dins el darrer blau
Carme Riera, 1994
LaButxaca (edicions 62), 448 pàgines

Rafel Cortès, costura, jueu convers de la Ciutat de Mallorca, empès pel seu zel catòlic i per allunyar d'ell tota sospita de criptojudaisme està disposat a denunciar les activitats judaïtzants dels seus veïns, membres de la comunitat del Carrer al pervers pare Ferrando, un trepa que no aspira a altra cosa que a convertir-se en rector de Montision. Davant el perill que això comporta per la supervivència de la comunitat, els més prominents membres de la comunitat organitzen una fugida desesperada cap a Liorna, ciutat italina on els jueus conformen un grup respectat per tots els ciutadans.El fracàs d'aquesta funesta i desesperada fugida no fa més que accelerar el seu fatal destí.

Dins el darrer blau, una de les grans novel·les mallorquines contemporànies, explora de manera magistral el moment fundacional d'un dels estigmes socials més transcendents i singulars de la nostra història, el dels descendents de jueus conversos anomenats "xuetes". Aquest fenomen resulta de la conversió dels llinatges dels darrers processats per la Inquisició per criptojudaisme en únics representants de l'avior jueva entre els mallorquins i portadors, per tant, de l'odi atàvic dels cristians. L'obra tracta, precisament, dels fets històrics que segellaren la dissort d'aquest col·lectiu a la Mallorca de finals del segle XVII, si bé s'han canviat els noms dels seus protagonistes. D'aquesta manera, el que se'ns ofereix és una visió de conjunt de tot el procés que ens permet conèixer no tan sols les vicissituds que afecten a cada un dels personatges sinó també obtenir una visió del que era la societat de l'època des de múltiples punts de vista: les difícils relacions entre els representants del poder civil i les autoritats eclesiàstiques, la hipocresia de la noblesa mallorquina en els seus tractes vers la comunitat del Call, la brutalitat dels mètodes de la justícia civil i sobretot de la justícia inquisitorial, la mesquinesa de bona part dels clergues, la moralitat de les prostitutes, l'habitual persecució i escarni per part de la població als sospitosos de judaitzar... Per tot plegat, podem afirmar que aquesta novel·la no és tan sols el retrat d'un fet històric, sinó més aviat el retrat de tota una època i de les seves infinites crueltats.

L'estil de la novel·la és un estil àgil, trepidant per moments, que ens fa moure entre múltiples històries i escenaris diferents sense perdre mai el fil del procés central. És una novel·la coral, atès que no hi ha cap personatge que sobresurti en importància per la trama per sobre de la resta i tots ells carreguen amb la seva part de culpa o responsabilitat en el dramàtic desenllaç del procés.

En definitiva, és una novel·la molt ben escrita, amb uns personatges plens de matisos i situacions colpidores que a més té el valor de recordar un episodi negre de la nostra història que a més va tenir unes conseqüències molt negatives gairebé fins als nostres dies.

Imprescindible.

Comentaris