dilluns, 5 de juny de 2017

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies
Sebastià Alzamora, 2002

Labutxaca, 244 pàgines


A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot. 

Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també la crueltat vestida de falangisme de don Jonàs, que amb el seu càrrec de batlle exercirà una despietada venjança contra tots aquells a qui jutja com a responsables de les desventures de la seva vida.

Sara i Jeremies és una novel·la que tracta de les conseqüències de la guerra civil i la imposició dels vencedors sobre la societat mallorquina i com el poder, revestit amb l'uniforme de la Falange, va provocar un intens patiment sobre molta gent. En aquest cas, observam com un cacic local, don Jonàs, després de liderar la Falange del seu poble esdevé un intocable que pot actuar impunement en contra de tots aquells que considera que l'han agraviat. Desplega un ventall d'actes abominables que van des de l'assassinat a la violació sense que pugui ser frenat per ningú.

Els seus antagonistes són dues persones humils, Sara i Jeremies, senzilles i honestes. Tenen la desgracia de creuar-se en el camí de Jonàs, un sàdic que s'enamora de Sara i que els farà pasar les més grans humiliacions per tal de sadollar el seu desig de tenir un fill, un desig que tanmateix mai podrá satisfer. Davant aquesta situació, la resposta que dóna cada un d'ells és diferent: mentre Sara fa el cor fort i tot i patir les violacions i humilacions a que és sotmesa tira endavant amb una certa dignitat, Jeremies es sent incapaç de fer res i s'enfonsa en una depressió que el porta a mans de l'alcohol i a defugir la mirada de la seva esposa, a qui, a pesar de tot, mai deixa d'estimar.

A partir d'una situació fictícia en la qual extrema els comportaments i episodis de crueltat, Sebastià Alzamora ens ofereix una obra que pretén posar l'accent en dues circumstàncies diferents. En primer lloc, Sara i Jeremies cerca reflectir la situació d'impunitat amb la que determinades persones es varen comportar després d'haver-se revestit amb el poder de la camisa blava falangista. Aquesta impunitat va submergir la societat illenca -i l'espanyola en el seu conjunt- en un ambient de por i silenci que va fer invisibles un nombre inquantificable d'aberracions que en la majoria dels casos eren simples venjances personals o formes de canalitzar el sadisme latent d'essers primaris. Aquesta època de por es va dissoldre de mica en mica, es va civilitzar amb el pas del temps, però els seus efectes sobre les persones mai es varen esborrar. Els moments de plor intens de Sara enmig de la seva demència són les ferides de l'ànima que es reobren sense necessitat de ser raonades.

Per contra, l'altra aspecte en el que Alzamora posa el focus és la capacitat amb la que ens dota l'amor per sobreviure a tot tipus de calamitats i seguir endavant al costat de l'ésser estimat, i a pesar de tot el patiment que anam acumulant.

Una novel·la imprescindible.