"L'art francès de la guerra", Alexis Jenni

L'art français de la guerre
Alexis Jenni, 2011
Traducció de Pau Joan Hernàndez
Edicions 62, 708 pàgines

El narrador de la història, de la qual no coneixem el nom, és un jove desil·lusionat que vaga per la ciutat de Lyon limitat a la seva supervivència. En un dels seus passejos sense rumb coincideix amb Victorien Salagnon, qui accedeix a ensenyar-li a pintar. En les converses que mantendrà amb ell, reviurà tot el període de guerres que va patir França des de principis dels anys 40 fins a la independència d'Algèria el 1962: la Segona Guerra Mundial, la Guerra d'Indoxina i la guerra d'Algèria.

El llibre es desenvolupa en dues narracions connectades però que gairebé podrien funcionar de forma independent. Per una banda, el que l'autor anomena "Novel·la", que és la narració de la vida de Victorien Salagnon, des del moment en que, ben jove, s'allista a la resistència contra els nazis fins que acaba la seva participació a la guerra d'Algèria. Per altra banda, els "Comentaris" constitueixen les reflexions del narrador sobre aspectes diversos de la seva pròpia vida i molt especialment de la seva realitat social, així com els moments de trobada amb Salagnon, el seu amic d'armes Mariani i la seva esposa Eurydice. 

És una narració doblement interessant. Permet conèixer aquest període de la història francesa del segle XX en que França, guiada per De Gaulle, intenta mantenir la seva grandesa a pesar de perdre el seu imperi de manera inexorable, i sacrifica els seus joves per una causa que es pot qualificar de perduda, fent ús a més de tot un ampli ventall d'atrocitats. En contrast, encara que amb un vincle molt clar, ens parla de la situació de la França actual, amb els problemes derivats de l'existència d'una societat multiracial on una part de les persones d'ascendència europea desconfien dels nord-africans i molts nord-africans no es senten francesos.

L'art francès de la guerra és un llibre molt interessant, encara que per moment l'estil narratiu de l'autor es fa una mica pedant, una mica inflat, i fa que la pròpia narració perdi interès, sobretot en els fragments de "Comentaris". A pesar d'aquest petit defecte, és una novel·la magnífica i molt recomanable per acostar-se al passat recent i al present de França.

Comentaris