divendres, 17 de novembre de 2017

"El cervell de Kennedy", Henning Mankell

Kennedys hjärna
Henning Mankell, 2005
Traducció de Lluís Solanes
Tusquets, 336 pàgines


Louise Cantor és una arqueòloga sueca que treballa a Grècia. De passada d'un viatge a un congrés, decideix fer una visita al seu fill Henrik, i es troba amb la terrible sorpresa que és mort. Tot els indicis porten a la conclusió que s'ha suïcidat, però Louise no pot acceptar aquesta realitat i comença a indagar desesperadament fins que és capaç de trobar un fil del qual comença a estirar. Aquest fil la porta a descobrir que el seu fill portava una mena de doble vida que inexplicablement li permetia tenir un pis a Barcelona i viatjar sovint a Moçambic. A més, descobreix la seva estranya fixació amb el cervell de Kennedy. Tot plegat la portarà a fer un descens als inferns de la misèria humana.

La novel·la de Mankell, pare literari del celebèrrim detectiu Kurt Wallander, fa un inesperat exercici de reflexió sobre la realitat dels nostres dies en àmbits que romanen a l'ombra, en aquest cas entorn del tractament de malalties com la SIDA i sobre com són tractats en l'aspecte mèdic els països africans. Es traça un panorama francament desolador, en el qual hi ha fosques fundacions benèfiques que ajuden a morir als malalts terminals i al mateix temps experimenten autèntiques atrocitats amb ells, tal com abans s'havia fet amb animals; diplomàtics que fan cas omís de les seves obligacions i de la moral; pederastes blancs amb nenes negres; assassins que volen encobrir no es sap ben bé quins crims; un filàntrop que té el que sembla ser el cervell de JFK; empreses farmacèutiques sense escrúpols, etc.

És un llibre que fa uns plantejaments interessants, però en el seu desenvolupament m'ha semblat una mica massa lent, amb uns personatges excessivaments encarcarats i que fa la impressió que no s'acaben de desenvolupar del tot. Amb tot, resulta interessant, sobretot el que es refereix a Àfrica.