dijous, 25 de gener de 2018

“Knots and Crosses”, Ian Rankin

Knots and Crosses
Ian Rankin, 1987
Orion Books, 230 pàgines

L’inspector Jorn Rebus, antic membre dels SAS de l’exèrcit britànic, segueix la pista d’un assassí que segresta noies joves i després les mata. La investigació sembla no avançar per la falta més absoluta de proves, fet que porta tota la policia de la ciutat d’Edimburg i el propi Rebus de capoll. A més, de manera regular rep anònims misteriosos que s’acompanyen de creus i nusos que no és capaç d’entendre. A nivell personal la seva vida tampoc sembla que passi pel seu millor moment; incapaç de reorganitzar amb un mínim de dignitat la seva vida post divorci, ha de fer front al fet que la seva filla adolescent s’allunya d’ell de mica en mica en un procés irreversible. Per si això fos poc, ha de conviure amb l’èxit del seu germà en el món de l’espectacle com a hipnotitzador i amb episodis més o manco recurrents d’estrés post traumàtic cortesia del seu pas pel SAS.

Aquesta novel·la és la carta de presentació d’un dels detectius de ficció més cèlebres de la literatura noir actual, John Rebus. És un tipus turmentat pels records del seu passat, una mica per damunt del bé i del mal que té dificultats per reemprendre una vida normalitzada després de la seva separació. En aquest sentit és força arquetípic. El que el distingeix d’altres personatges similars és la seva vulnerabilitat a causa dels episodis d’estrés post traumàtic derivats d’una duríssima experiència en el si de les forces especials britàniques. La veritat és que no se'ns el presenta com un tipus especialment perspicaç, si més no en aquesta història, ja que els avanços més importants en la investigació venen de les mà d’una altra agent amb qui manté un relació i del seu germà. Diríem que no és un personatge que hagi trobat captivador, si més no en aquesta primera entrega d’una nissaga que comprèn una vintena de títols.

Knots and Crosses m’ha resultat una novel·la força decebedora. En primer lloc per la trama, ja que no explota en absolut tota la tensió narrativa que s’hauria pogut treure de l’assassí en sèrie. Per oient sembla que és només l’excusa per presentar Rebus i el seu univers. Especialment decebedora ha estat la resolució del conflicte, que m’ha semblat excessivament simplificada. El segon motiu de disgust ha estat el personatge de John Rebus, que m’ha semblat un perdedor en tota regla -res que no compleixi els cànons del gènere- que a més no destaca per la seva intel·ligència ni perspicàcia.

A l’hora de fer una valoració, diria que es poden llegir novel·les negres molt millors i amb personatges molt més interessants, com Bernie Gunther, Kurt Wallander, Harry Hole, Lisbeth Salander...