“El otro lado del silencio”, Philip Kerr

The Other Side of Silence
Philip Kerr, 2016
Traducció al castellà d’Eduardo Iriarte Goñi
RBA, 352 pàgines 

Bernie Gunther treballa com a recepcionista a un hotel de luxe a la Riviera francesa. Després de diverses peripècies viscudes durant els primers anys de postguerra, al 1956 ja només li interessa viure sense complicacions. La seva única passió són les partides de bridge, i a través d’elles s’acabarà trobant un altre cop amb la seva antiga feina de detectiu. És convidat a la mansió de William Somerset Maugham, una de les grans figures de la literatura anglesa del segle XX amb el pretext del joc de cartes, però un cop allà Maugham li confia que és víctima de xantatge, i que el xantatgista és un vell conegut de Gunther. De mica en mica, la situació passa de ser un xantatge per motius personals a ser un xantatge per qüestions polítiques típiques de la guerra freda de conseqüències inesperades.

En aquesta entrega, Bernie Gunther es veu implicat de ple en una trama típica de la guerra freda, en un joc per crear o descartar sospites a l’entorn de suposats agents dobles entre Gran Bretanya i l’URSS. Tot plegat a partir de la figura de William Somerset Maugham, la seva homosexualitat i el seu passat com a espia britànic.

Aquesta entrega és una en les que el passat de Gunther en l’època nazi és menys present, encara que descobrim coses realment interessant, i potser per això és una de les que més fred m’han deixat fins ara. És una bona novel·la negra, però li manca una dosi major d’allò que caracteritza les novel·les de Bernie Gunther. És una mica decebedora, potser perquè l’anterior The Lady Of Zagreb era excel·lent i en la comparació ho surt perdent. Tanmateix resulta una bona novel·la.

Comentaris