Cuchillo de palo (Refranes, canciones y restos de sangre 2)
César Pérez Gellida, 2017
Debolsillo, 512 pàgines
Després de la tumultuosa resolució del cas de segrest que Ramiro Sancho dirigí en el seu retorn a la policia de Valladolid, l'agent es troba apartat del servei i en una parent espiral autodestructiva a la costa de Galícia: alcohol, joc, prostitutes... La situació es descontrola tant que acaba a sou d'una màfia dedicada a la introducció de dones nigerianes per tal d'explotar-les sexualment arreu d'Europa. Mentrestant, Olafur Olafsson, Erika Lopategui i Jaap Kergaard segueixen el rastre de la misteriosa societat secreta que sembla moure els fils del crim arreu del món per intentar evitar que continuïn amb les seves atrocitats. Sense fer-ne comptes, els seus camins s'acabaran creuant de la manera més sorprenent...
En aquesta segona entrega assistim al descens als inferns d'un Ramiro Sancho que sembla haver exhaurit les ganes de viure i només espera la seva hora entre drogues i alcohol. El seu descens sembla arribar a les portes de l'infern quan es posa al servei de la màfia de tracta de blanques. Però no sempre tot és el que sembla, i aquest és el cas.
És innegable que Pérez Gellida és un dels grans autors actuals de novel·la negre a Espanya i aquest llibre és una nova demostració del seu talent narratiu. Amb girs argumentals sorprenents però amb una tensió narrativa una mica per davall de la primera entrega de la trilogia, torna aconseguir que ens veiem atrapats per un ritme vertiginós i la incertesa sobre el destí dels personatges gairebé fins a la darrera pàgina.
Una lectura molt entretenguda, especialment per a l'època en la que ens trobam.
Comentaris