"La clau de vidre", Dashiell Hammett

The Glass Key
Dashiell Hammett, 1931
Traducció al català de Rafael Tassis
Edicions 62, 214 pàgines

Ned Beaumont és l'home de confiança, assessor i confident de Paul Madvig, un mafiós que té la ciutat sota el seu control a través d'una extensa nòmina de polítics i servidors públics. S'acosten les eleccions i un fer pertorba els plans de Madvig: el fill del senador Henry, aliat de Madvig, és assassinat, i tot sembla apuntar a que l'autor és el propi Madvig. Però a  Beaumont, tot i la reticència del seu cap davant les seves indagacions, la història no li acaba de quadrar, i està decidit a treure el gat del sac. Entre topades amb altres gàngsters, retrets i algunes pallisses, aconsegueix avançar fins a descobrir la veritat.

Ens trobam davant una novel·la que inicialment resulta fins a cert punt desconcertant, atès que tot i que el narrador és omniscient, no aporta informacions afegides més enllà de la descripció de les escenes, la qual cosa ens converteix en espectadors de tota la trama però sense conèixer les motivacions dels personatges. De mica en mica, a través d'una gran profusió de diàlegs, entenem què és el que passa i ens situam en una ciutat -anònima, per cert- governada per les màfies locals, que empren els poders públics a la seva voluntat per entorpir els moviments dels adversaris.

La clau de vidre resulta una novel·la entretinguda un cop s'ha entrat en la trama, però inicialment resulta una mica àrida. Amb tot, una molt bona novel·la.

Comentaris