"Greeks Bearing Gifts", Philip Kerr

Greeks Bearing Gifts
Philip Kerr, 2018
Quercus, 530 pàgines

Ens trobam a 1957, i Bernie Gunther ha aconseguit escapar dels agents de la Stasi que el perseguiren a través de França des de Niça i ha pogut refer la seva vida amb una nova identitat -Christoph Ganz- i un nou ofici a la morgue d'un hospital. Tanmateix, els fantasmes del passat no el deixen en pau, i es veu forçat a involucrar-se en una trama política de la qual aconsegueix sortir-ne més ben parat que no en feia comptes, ja que gràcies a un antic conegut, agraït perquè la trama desbaratada per Gunther hagués enfonsat les seves aspiracions polítiques, li troba feina en una asseguradora, MRE. És una feina semblant a la de detectiu, i una de les missions en les quals ha de comprovar les circumstàncies d'un naufragi abans de fer efectiva la pòlissa el porta a Atenes. Allà, anirà esbrinant, a través de mentides i mitges veritats, que la història és molt més fosca del que semblava i que implica antics nazis que actuaren en la duríssima evacuació dels jueus de Tessalònica. Fins i tot s'arribarà a creuar amb un comando del Mossad a la recerca de nazis per jutjar a Israel, tot plegat enmig d'un país caòtic, governat per la corrupció i amb greus tensions polítiques entre progressistes i conservadors.

Aquesta tretzena i penúltima entrega de la nissaga Bernie Gunther és una de les obres més reeixides de la sèrie. En aquest cas l'acció transcorre únicament el 1957, sense els habituals flashbacks a èpoques anteriors, i desenvolupa una autèntica novel·la de detectius amb tots els ingredients típics del gènere: un tipus atractiu com a protagonista, un ajudant un mica babau, una noia explosiva, un misteri que es va fent de cada vegada més complex i uns dolents molt dolents. Ah, i evidentment nazis. Dit així es podria pensar que no ho paga gaire, però el resultat de tot plegat és extraordinari, en la línia del Gunther més brillant i en la més pura tradició de la novel·la negra.

En aquesta obra Kerr també aprofita per recordar per enèsima vegada les malvestats que feren els nazis, en aquest cas amb l'expoli i la deportació massiva dels jueus de Tessalònica, i també critica el fet que ja en els anys 50 a l'Alemanya Federal governada per Adenauer s'hagués suavitzat molt el tracte vers els antics membres del partit nazi, que afrontaren penes molt lleugeres en relació amb els crims que havien comès.

Del tot recomanable.

Comentaris