tag:blogger.com,1999:blog-8869342812519694122024-03-18T04:01:24.794+01:00Lectures i divagacionsReflexions sobre les meves lecturesRafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.comBlogger328125tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-55353109764129925002024-03-11T12:58:00.000+01:002024-03-11T12:58:04.656+01:00"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin<div style="text-align: left;"><i>A Manual for Cleaning Ladies<br />Lucia Brown Berlin, 1977<br />Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana<br />L'altra editorial, 474 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><i style="font-style: italic;">Manual per a dones de fer feines</i> és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor.</div><p></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipP6uF3DC2_lPYW1h15r2H1Qk4MBXuyD-qrS_M3CqiqvPbYJkE4-hV9KNQvghK6hyGiW3mxdOAiXGmCQJ4Uz2GSKB-khnCs3NgzCabymc0lQWjt0b8SafAdsYNELLJqsavpIb724mfI0Cv1ULoaBd2dYmAiBMktAbP-yxCKJ9h-I8PgXvI85XCFxQZBRNu" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img alt="" data-original-height="986" data-original-width="657" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEipP6uF3DC2_lPYW1h15r2H1Qk4MBXuyD-qrS_M3CqiqvPbYJkE4-hV9KNQvghK6hyGiW3mxdOAiXGmCQJ4Uz2GSKB-khnCs3NgzCabymc0lQWjt0b8SafAdsYNELLJqsavpIb724mfI0Cv1ULoaBd2dYmAiBMktAbP-yxCKJ9h-I8PgXvI85XCFxQZBRNu=w213-h320" width="213" /></a></div><div style="text-align: justify;">Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota jove i la seva família a cavall de la frontera entre els EUA i Mèxic, al voltant, de El Paso i Ciudad Juárez. En aquest cas, es desplega un contrast entre les dues parts de la frontera on els EUA són l'escenari de la vida i Mèxic el <i>backstage</i> on resoldre determinats problemes. </div><p></p><p style="text-align: justify;">Un altre eix de les narracions gira a l'entorn de dues germanes, una de les quals pateix una malaltia terminal. A través d'elles observam l'evolució d'un món des dels anys de la postguerra mundial fins als anys de la crisi dels 70.</p><p style="text-align: justify;">Aquest conjunt de relats ens mostra el revers del món dels anys 60 i 70, en el qual l'optimisme generalitzat ocultava sovint situacions realment complicades. </p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-27922907331831694232024-02-27T21:19:00.001+01:002024-02-27T21:19:00.134+01:00"La gran serpiente", Pierre Lemaitre<div style="text-align: left;"><i>Le serpent majuscule<br />Pierre Lemaitre, 2021<br />Traducció del francès de José Antonio Soriano Marco<br />Salamandra, 251 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">Mathilde Perrin sembla una apacible dona madura, vídua i padrina. Però amaga un secret: en realitat és una assassina a sou des del temps de la segona guerra mundial. I ara s'enfronta a un problema important: la seva memòria comença a fallar de forma estrepitosa, i ella no mateixa no n'acaba de ser conscient. Això genera un caos assassí que ni les autoritats policials ni la seva pròpia organització saben com afrontar.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiXUkxu-Io68ElLuiVoQoFdoTVKLRzRu9-O58iuvy3nCivcNGhLCUw1zIFJJIxlHhmAbvZyGG38Of-73GD3wHWg2K1g7QLrlRaqYhekJWY1Wrlqbi4yR69i_xKxOmowqc4AP1ZJCPES0wQHnlodEsPtLr222FI_9u_l2CmiKkjIiYzKvJV7J_6zkWkp7sZU" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="886" data-original-width="552" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiXUkxu-Io68ElLuiVoQoFdoTVKLRzRu9-O58iuvy3nCivcNGhLCUw1zIFJJIxlHhmAbvZyGG38Of-73GD3wHWg2K1g7QLrlRaqYhekJWY1Wrlqbi4yR69i_xKxOmowqc4AP1ZJCPES0wQHnlodEsPtLr222FI_9u_l2CmiKkjIiYzKvJV7J_6zkWkp7sZU" width="150" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta novel·la, publicada el 2021, és en realitat és la primera novel·la escrita per Pierre Lemaitre. Des de 1985 dormia en el fons del calaix fins que va ser rescatada per satisfer les demandes dels seus autors de més novel·la negra després del tancament de la tetralogia dedicada a Camille Verhoeven i que el propi Lemaitre es decantés per un altre tipus de novel·la. És una obra divertida però també dura, en la qual l'autor desplega la seva capacitat narrativa encara que sense arribar als nivells d'excel·lència que assoliria en obres posteriors. La història en sí mateixa, tot i que plantegi situacions hil·larants, és dura, ja que es presenta una situació de deteriorament cognitiu i situacions d'una crueltat extraordinària derivades de l'esmentat procés.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>La gran serpiente</i> és una novel·la divertida, entretinguda, de les que es deixen llegir i són plaents, però que es pot qualificar sense dubtes com una obra menor del seu autor. </p><p><br /></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-35062163558797279842024-02-21T21:32:00.001+01:002024-02-21T21:32:00.134+01:00"La mala costumbre", Alana S. Portero<div style="text-align: left;"><i>La mala costumbre<br />Alana S. Portero, 2023<br />Seix Barral, 256 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">A San Blas, un barri obrer de Madrid, créixer com a nina trans en els anys vuitanta és qualsevol cosa menys fàcil. I precisament és aquesta la història que coneixem en veu de la seva protagonista, un relat que ens fa posar-nos dins la pell de l'altra, entendre millor que mai el que suposa haver nascut dins un cos en el que et sents aliè i com de difícil és créixer amb la sensació de de viure dues vides, una que es projecta cap al altres, una vida que no és més que una façana, i la vida autèntica, una vida complexa, dura però per moments reconfortants. La vida que ens acosta Alana Portero és la vida del barri, que en moltes coses podria ser també la vida d'un poble qualsevol de l'Espanya de l'època, un univers de patrons reconeixibles, de personatges particulars i de comunitat, d'una comunitat que ho sap tot sense donar a entendre que ho sap res. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgSGE7StLFSNBw1J9X3KfDxiONC9xNft43arWNyqZuN2vpEhHeHbNxPLkIKUKl7IHoCbwTkgEyMmiRUIc7PQexRM-J7gYOZ1INKegMoZf8P0tDxQg6JOt99f1JFtp7JX2Fq7ujg5SJzxlzy0kc7ybPbWSE4EGOnpPzJLk66iXTwPBtxI4ZZMogx781pji/s1200/portada_la-mala-costumbre_alana-s-portero_202310231118.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="698" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMgSGE7StLFSNBw1J9X3KfDxiONC9xNft43arWNyqZuN2vpEhHeHbNxPLkIKUKl7IHoCbwTkgEyMmiRUIc7PQexRM-J7gYOZ1INKegMoZf8P0tDxQg6JOt99f1JFtp7JX2Fq7ujg5SJzxlzy0kc7ybPbWSE4EGOnpPzJLk66iXTwPBtxI4ZZMogx781pji/w233-h400/portada_la-mala-costumbre_alana-s-portero_202310231118.webp" width="233" /></a></div><div style="text-align: justify;">En aquest escenari, la nostra protagonista creix a la recerca d'un referent, d'una orientació que era difícil trobar quan tot depenia del contacte directe, de la coneixença, de realitat que se't posaven davant els ulls. Amb tot, de mica en mica, és capaç de trobar el seu lloc, el seu camí de llambordes grogues, un camí difícil però ple de persones meravelloses, que l'ajuden i li fan de referent fins que tot arriba a un final molt abrupte, a un període d'hivernació del qual, tanmateix, serà capaç de sortir per convertir-se en una persona feliç.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>La mala costumbre</i> m'ha impactat i m'ha emocionat a parts iguals. M'ha impactat perquè m'ha duit a posar-me dins la pell d'una persona trans i m'ha permès entendre la inestabilitat en la que viuen, els perills als que s'enfronten i les immenses dificultats que han de superar. De la mateixa manera, comprovar els seus sentiments i les seves emocions, els seus descobriments i el seu contacte amb un món considerat marginal com és el de les persones trans de Madrid a finals del segle XX també deixa petjada. I m'ha emocionat per l'enorme delicadesa amb la que l'autora ha estat capaç de teixir el seu relat de dolor i creixement, d'amistat i d'amor, de respecte i admiració per les persones amb les que es creuà, a les que estimà i que li demostraren que la dignitat d'una persona no depèn de res més que de la seva condició humana.</p><p style="text-align: justify;">Un llibre dur i preciós com només ho pot ser la vida mateixa.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-30702343760859415742024-02-11T19:53:00.001+01:002024-02-11T19:53:40.472+01:00"En busca del barón Corvo", A. J. A. Symons<div style="text-align: left;"><i>The Quest for Corvo<br />A. J. A. Symons, 1934<br />Traducció de l'anglès de Jordi Beltrán<br />Pròleg de Juan Manuel Bonet<br />Libros del asteroide, 352 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"><i>Baró Corvo</i> és el pseudònim sota el qual s'amagà, per èpoques, l'intel·lectual britànic Frederick Rolfe. L'obra de Symons ens acosta a la biografia d'aquest insòlit i controvertit personatge, aspirant frustrat a sacerdot, pintor, novel·lista i tantes altres coses desenvolupades sense assolir mai el tan desitjat reconeixement públic. Però Symons no es limita a fer-nos coneixedors de les circumstàncies vitals del seu biografiat, sinó que es explica totes les passes seguides, les fonts consultades i els seus informants, de forma que l'acompanyam no només en un periple biogràfic sinó també en el provés de recerca de la informació, en un gènere biogràfic que en el món anglosaxó s'identifica com a <i>quest</i>.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgp7XCSiwtQYbZW6sv_x1-Xjr4gKf1vGKVVOKbb42H2s1dYlgfAsHifJxVGRMh6R_kkcAL25zJ96gIIWXiVxwPUvQ1rrBK5UxbxMLxfYcUODJkSPaa2ZLVxsQ4s5zpfFpgTj9DoOYZy98V7vE80YQLqSnOOtw27dipRwlJQa37jV5LTWoqMbAyZ2_Snoo15" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="448" data-original-width="285" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgp7XCSiwtQYbZW6sv_x1-Xjr4gKf1vGKVVOKbb42H2s1dYlgfAsHifJxVGRMh6R_kkcAL25zJ96gIIWXiVxwPUvQ1rrBK5UxbxMLxfYcUODJkSPaa2ZLVxsQ4s5zpfFpgTj9DoOYZy98V7vE80YQLqSnOOtw27dipRwlJQa37jV5LTWoqMbAyZ2_Snoo15=w204-h320" width="204" /></a></div><div style="text-align: justify;">El resultat és una obra entretinguda, que al mateix temps que ens presenta un personatge d'un atractiu innegable, excèntric i vanitós fins a l'extrem, ens exposa les vicissituds per les quals ha passat el biògraf per arribar a recomposar aquesta vida. Així, ens explica la fascinació que li va néixer per l'autor després de la lectura d'<i>Adriano VII</i>, i com a partir d'aquest sobtat enamorament per l'obra es va interessar per l'autor. La recerca es descobreix com un camí fet de coneixences que aporten testimonis que, en els millors dels casos, matisen l'opinió expressada de forma directa, en la seva correspondència, o indirecta, a través dels personatges de les seves obres, per Rolfe, quan no la contradiuen de forma rotunda. Cal assenyalar que Rolfe gairebé en tot moment es sentia agraviat per una o altra persona, que era incapaç de valorar les seves qualitats per damunt de la mitjana. La tasca de Symons ens acosta a una forma de viure la vida des de la consciència de superioritat intel·lectual, una posició que a Rolfe li va comportar una frustració constant, un recull immens de derrotes i una constant fugida endavant a la recerca d'un ambient on a la fi se li reconegués la seva vàlua, no exempt de patiments i privacions de tota casta.</div><p></p><p style="text-align: justify;">D'aquesta manera, Symons construeix una relat que va més enllà d'un biografia convencional i ens acosta al món europeu que es va esvair amb l'esclat de la Gran Guerra i amb ell una visió romàntica i apassionada de la vida que Rolfe encarnà a la perfecció, encara que sempre a la seva manera particular i pròpia. </p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-53142935966063284312024-01-24T10:07:00.002+01:002024-02-27T14:38:38.646+01:00"La compañía de los espectros", Lydie Salvayre<div style="text-align: left;"><i>La compagnie des spectres<br />Lydie Salvayre, 1997<br />Traducció del francès de Thomas Kauf<br />Anagrama, 178 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">La llar de de Rose Mélie i la seva filla Louisiane rep la incòmoda visita de l'agent judicial Échinard, qui ha de completar l'inventari dels seus béns en vistes al seu embargament i subhasta per deutes. Louisiane, una adolescent, intenta desplegar totes les seves arts de diplomàcia i bones formes per procurar un tracte benevolent per part de l'agent judicial, però la Rose no es troba en disposició de fer el mateix, atès que un trastorn mental greu la manté ancorada a l'any 1943, quan el seu germà fou assassinat a mans de dos esbirros paramilitars al servei del règim col·laboracionista de Pétain. Enmig de les regressions de la mare i de les reflexions de la filla, se'ns presenta una vida dura i difícil, en certa manera incompleta per les amarres que manté en el passat. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiK_p9UrW5_ZyMM9CGg835vjamW5wOdiOZgUW5CyqwS_XKiGvaoHi9O1B69BhluV2GwkMjrgLZtFR4HJdUAxShwTMKo_roVEtTBcILc5kKjBoDWaHbWbMXp40YUwIhtbl9o8iH2nENo9gmONejnDgd9MNoqhFXF9u3wiMLNC-7tCgN9hQQaVbxGIOdLeW8z" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="1000" data-original-width="608" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEiK_p9UrW5_ZyMM9CGg835vjamW5wOdiOZgUW5CyqwS_XKiGvaoHi9O1B69BhluV2GwkMjrgLZtFR4HJdUAxShwTMKo_roVEtTBcILc5kKjBoDWaHbWbMXp40YUwIhtbl9o8iH2nENo9gmONejnDgd9MNoqhFXF9u3wiMLNC-7tCgN9hQQaVbxGIOdLeW8z=w195-h320" width="195" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>La compañía de los espectros</i> és una novel·la que es mou entre el drama, la comèdia i fins i tot, en alguns moments, en el pur esperpent. D'aquesta manera, l'autora aconsegueix fer més mengívola una història que és vertaderament corprenedora, com un assassinat absolutament arbitrari, comès per dos eixalabrats enquadrats per les circumstàncies en les files del poder, trastoca no només una existència, sinó també la de la generació següent. I és que si bé la persona trastocada és Rose, l'existència de la seva filla tardana Louisiane és també una vida encerta manera ancorada en aquells fets de 1943, que l'obliguen, a pesar de la seva curta edat, a viure fent-se càrrec d'una mare que només és funcional per moments i sense poder desenvolupar-se d'acord amb la seva edat. Enmig d'aquest espectacle, que es desenvolupa en les poques hores que dura la visita de l'agent judicial, la figura d'aquest pot esser vista com una mostra de la impassibilitat de l'estat davant la situació de les Mélie, tant en el moment original del trauma com en el moment actual en el que aquest mostra les seves grises conseqüències. El món continua girant i la maquinària del <i>Leviatan</i> no s'atura per res ni per ningú.</p><p style="text-align: justify;">D'aquesta manera, l'autora, guanyador del premi Goncourt de 2014 per <a href="https://rafelsocias.blogspot.com/2016/03/no-plorar-lydie-salvayre.html" target="_blank">No plorar</a>, ens fa anat endavant i endarrera en el temps, per fer-nos conèixer l'origen del drama i les seves conseqüències actuals. El context històric de la novel·la és l'època de la segona guerra mundial, quan la França derrotada en sis setmanes de juny de 1940 queda repartida entre una zona ocupada pels alemanys i la França de Vichy, un règim col·laboracionista i filofeixista en el qual la violència dels paramilitars campava amb total impunitat.</p><p style="text-align: justify;">El resultat és una novel·la plena d'interès, encara que no sigui una lectura de les que captiven de forma immediata, ja que ens fa plantejar-nos moltes coses sobre el pes de la història i la indiferència amb les que n'observam les conseqüències.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-46708386746134202432024-01-16T21:28:00.001+01:002024-01-16T21:28:00.146+01:00"Canto jo i la muntanya balla", Irene Solà<div style="text-align: left;"><i>Canto jo i la muntanya balla<br />Irene Solà, 2019<br />Anagrama, 192 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgj_ODsOS-Rn9IYuKd4Ue_JVjo4TeZokqasYzQ_QRc5JQbIxBl39A5S8Fm_R5B6lMhcI0bT3t3xkNdkQRMWzuasZ-EM4A53BNiATp9b6ZNaRPpUs29iVhB87F10Be9VJrxC3jVK3DC7W5BpOlkuEF8AqGpaRm4nSQMrRusFIAqi_qUwSNijBwfner3hSOZv" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="2608" data-original-width="1656" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgj_ODsOS-Rn9IYuKd4Ue_JVjo4TeZokqasYzQ_QRc5JQbIxBl39A5S8Fm_R5B6lMhcI0bT3t3xkNdkQRMWzuasZ-EM4A53BNiATp9b6ZNaRPpUs29iVhB87F10Be9VJrxC3jVK3DC7W5BpOlkuEF8AqGpaRm4nSQMrRusFIAqi_qUwSNijBwfner3hSOZv=w253-h400" width="253" /></a></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-style: italic;">Canto jo i la muntanya balla</i> és una història feta d'històries, una narració que ens passeja per la vida de diverses generacions d'habitants d'una muntanya, per les seves penes, les seves passions i les seves alegries. Però no és una narració a l'ús, sinó que més aviat recorda un llibre de contes que tenen uns personatges comuns i que es complementen entre uns i altres. A més, la narració no és limita a parlar, sempre en primera persona, a través de personatges humans, sinó que l'autora introdueix amb notable mestria personatges inusuals com les dones d'aigua, altres propis d'una faula, o més enllà. Perquè, qui s'hauria plantejat donar veu a les roques, o als bolets de les muntanyes? Qui s'hauria posat en la pell d'una gossa domèstica o d'un cabirol? Tot plegat fa que la història que desplega Irene Solà sigui tan captivadora que quan s'acaba tenim la sensació de voler saber més coses, de voler que ens mostri aquell racó de món i aquelles persones des d'una visió diferent, des d'un angle imprevist, a través de la veu més insospitada.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta novel·la és una petita joia, una narració que celebra la literatura i que explora nous camins, nous personatges i nous punts de vista. Ens presenta el món de la muntanya amb una gran sensibilitat i força, amb tota la duresa dels fets que es donen i amb una visió que fins i tot en alguns punts és plenament irònica. Una obra que serà recordada i que es mereix esser llegida i recomanada arreu. Una gran fita de literatura en la nostra llengua de la qual ens hauríem de sentir orgullosos.<br /></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-83450963955296007832024-01-16T09:28:00.001+01:002024-01-16T09:28:04.649+01:00"Las madres", Carmen Mola<div style="text-align: left;"><i>Las madres (La novia gitana 4)<br /></i><i>Carmen Mola (pseudònim de Díaz, Martínez i Mercero)<br /></i><i>Alfaguara, 464 pàgines</i></div><div><i><br /></i></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjQMhTSb2PA4NWoOc6J2OZhm9PNdiH4ySe5QFlQIlke-x2ZXmVJwNHC0f-T5brtiAO4-x_9fAF9CKHRh6Q5og78nTSUoCTVQ25L1395ed2g_kdAE6K6h1DVot4WfPw55VKTKfV-j5_n5kvdrrNJall1G0LDQUocpFP3tZFV0N_oecdRYUu2pxrz019tokiM" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="1500" data-original-width="947" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjQMhTSb2PA4NWoOc6J2OZhm9PNdiH4ySe5QFlQIlke-x2ZXmVJwNHC0f-T5brtiAO4-x_9fAF9CKHRh6Q5og78nTSUoCTVQ25L1395ed2g_kdAE6K6h1DVot4WfPw55VKTKfV-j5_n5kvdrrNJall1G0LDQUocpFP3tZFV0N_oecdRYUu2pxrz019tokiM" width="152" /></a></div><div style="text-align: justify;">El descobriment d'un cadàver amb un fetus al seu interior fa que la BAC es torni posar en marxa després dels luctuosos fets lligats a la desaparició i mort de Chesca i l'alteració que el cas va provoca en la unitat. La investigació introdueix la brigada en un món tèrbol, no sols per l'àmbit delictiu, sinó perquè els aboca a un fosc cas de corrupció policial.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta nova entrega de la nissaga protagonitzada per la investigadora Elena Blanco mantén l'interès i la intensitat de les anteriors entregues, encara que és evident que ha perdut la força de la novetat i que els girs narratius no tenen l'impacte del que trobam a <i>La red púrpura</i> o <i>La nena</i>. A pesar d'això, és una novel·la que es llegeix bé, és entretinguda, ens aboca a abismes morals que són plenament vigents avui en dia i ens deixen sempre amb la pregunta de <i>i ara què?</i> Perquè es nota que els autors són gent del món de la televisió, i sempre ens deixen el <i>cliffhanger</i> per a la propera novel·la. Una lectura per passar l'estona, sense més ni més.</div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-54151949336809513832023-12-13T21:38:00.023+01:002023-12-13T21:38:00.146+01:00"Mecanoscrit del segon origen", Manuel de Pedrolo<div style="text-align: left;"><i>Mecanoscrit del segon origen<br />Manuel de Pedrolo, 1974<br />Educaula, 256 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">L'Alba i en Dídac es veuen, de forma sobtada, com a únics habitants del món. Només són capaços d'entendre que el cataclisme que ha provocat la mort de la pràctica totalitat de la humanitat té a veure amb unes naus que solquen els cels, però no saben què ha passat. De mica en mica, s'adonen que no tenen altra remei que tirar endavant per sobreviure i mirar de trobar algun altra ésser que humà que hagi tingut la mateixa sort que ells. Així, prenen consciència de la necessitat de convertir-se en els creadors d'una nova humanitat, per la qual cosa intenten recopilar totes les restes del saber humà que són <span style="text-align: left;">capaços de trobar, i estan decidits a donar lloc a un repoblament a partir de la seva pròpia descendència.</span></p><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; font-style: italic; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-uNpHBkuUiqSeH9E-PJ6gF-KOFaf9xDJEuugVex1YKE3XL_bmsBn-T1QDrdE_TRjau7zISw_wFNBc7T0rkH-j9C0fo5qX2M9Q5gnFE-phxf3PgW16ET8paZeESJR16WMzL1gZlnK9UlPY2VfMBlnKgc3Wi3Loyvh3oLn-Dx3K2G2hb8a35EATjqEXnUrx/s1500/91dtjolCtEL._SL1500_.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="1500" data-original-width="987" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi-uNpHBkuUiqSeH9E-PJ6gF-KOFaf9xDJEuugVex1YKE3XL_bmsBn-T1QDrdE_TRjau7zISw_wFNBc7T0rkH-j9C0fo5qX2M9Q5gnFE-phxf3PgW16ET8paZeESJR16WMzL1gZlnK9UlPY2VfMBlnKgc3Wi3Loyvh3oLn-Dx3K2G2hb8a35EATjqEXnUrx/w264-h400/91dtjolCtEL._SL1500_.jpg" width="264" /></a></div><div style="text-align: justify;"><i style="font-style: italic;">Mecanoscrit del segon origen </i>és una de les novel·les en llengua catalana més exitoses de la història recent, donat el gran nombre d'edicions que n'han sortit d'impremta i la seva traducció a una desena d'idiomes. Va gaudir d'una gran popularitat no sols entre els joves lectors, sinó també entre els lectors adults, atrets per aquesta distòpia que es pot relacionar amb obres tan notables com <i>The Road</i> de Cormac McCarthy. Planteja un escenari de destrucció de la humanitat per part d'una força extraterrestre i la voluntat de dos infants, Alba i Dídac, de donar lloc a una nova humanitat a partir de la seva descendència. Aquest segon origen el coneixem gràcies als diaris que redacta Alba, que constitueixen la narració d'aquest renéixer de la humanitat.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Ens trobam amb una novel·la amb una estructura narrativa força senzilla, que sense recórrer a artificis ens transmet a la perfecció la sensació d'un món desolat, buit i no obstant amenaçador, i dels esforços dels seus protagonistes per refer-se de la devastació que els suposa haver-ho perdut tot i la seva determinació de refer a partir de la seva descendència, tot el llinatge humà. La tria dels personatges no és fortuïta, ja que converteix Alba en la mare de la nova humanitat -el seu nom no és casual-, mentre que Dídac és un nen mulat de pare desconegut que n'esdevendrà el pare. La tria d'un personatge mulat per aquest rol tan important és un potent missatge social des de la perspectiva, i més ho devia ser en el moment de la seva publicació en ple final del franquisme. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;">Indubtablement, per la naturalesa dels personatges i l'estructura narrativa, és una obra redactada pensant essencialment en el públic juvenil, però les seves qualitat el fan una bona lectura per a qualsevol lector. Un clàssic, en definitiva, amb tot el que això implica de permanència.</span></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-14748776472010541062023-12-05T21:35:00.001+01:002023-12-05T21:35:00.134+01:00"Progenie", Susana Martín Gijón<div style="text-align: left;"><i>Progenie<br />Susana Martín Gijón, 2020<br />Alfaguara, 432 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ZgSLfkqfRZ2Zt0zHs0GldLxaDdelNWBa64_jQU5IKxjCN2AfnxbKvrU2_0EE_piNlQRm3v-rosA4aAGu7-nBdvFjYtJL83OQ7ty48jixJgj9brXTQG6H_giDZiQJ3-06IvYL6CBvfHqGK-CKdjv4LzV1DgshN3zp7PJxT6BqpDHxw96nexTo_Ry9hMaQ/s883/9788420438795.webp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="883" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi_ZgSLfkqfRZ2Zt0zHs0GldLxaDdelNWBa64_jQU5IKxjCN2AfnxbKvrU2_0EE_piNlQRm3v-rosA4aAGu7-nBdvFjYtJL83OQ7ty48jixJgj9brXTQG6H_giDZiQJ3-06IvYL6CBvfHqGK-CKdjv4LzV1DgshN3zp7PJxT6BqpDHxw96nexTo_Ry9hMaQ/s320/9788420438795.webp" width="200" /></a></div><div style="text-align: justify;">L'aparició d'un cadàver amb un xumet d'infant fa saltar les alarmes de la brigada d'homicidis de Sevilla, més quan la troballa d'un segon cadàver en circumstàncies semblants fa pensar en l'obra d'un assassí en sèrie. La tasca de resoldre aquest crim correspondrà a la inspectora Camino Vargas, que haurà de resseguir les passes de l'assassí i a la vegada combatre els efectes de la canícula sevillana i les seves pròpies cabòries personals.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Progenie</i> és una novel·la negra ambientada a Sevilla que suposa el debut literari del personatge de Camino Vargas. En aquest personatge s'hi poden trobar ecos d'una altra investigadora de moda en la literatura espanyola, Elena Blanco. A pesar d'aquests ecos (aficions particulars, una certa promiscuïtat, menyspreu per les formes), Susana Martín sembla haver creat un univers criminal més mundà, amb investigadors que fan feina a l'antiga i motivacions criminals força terrenals. Això no obstant, el resultat es prou atractiu, amb un plantejament desconcertant del que cosa copsar-ne les implicacions fins que no es desvela el misteri. </p><p style="text-align: justify;">Ens trobam amb una bona novel·la de crim i misteri, amb uns personatges creïbles que pateixen com el comú dels mortals i situacions policials força habituals. Possiblement, l'autora ha estat capaç d'aixecar una trama d'assassinats en sèries que encaixa perfectament amb la ciutat de Sevilla i la seva quotidianitat, cosa que de per sí la fa merèixer una oportunitat. Si li donau, segur que no us en penedireu. </p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-33765727946628059142023-11-29T21:03:00.009+01:002023-12-05T14:34:50.685+01:00"En tiempos de luz menguante. Novela de una familia", Eugen Ruge<div style="text-align: left;"><i>In Zeiten des abnehmenden Lichts. Roman einer Familie<br />Eugen Ruge, 2011<br />Traducció de l'alemany de Richard Gross<br />Anagrama, 400 pàgines</i></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;">El subtítol de l'obra, <i>Novela de una familia</i>, defineix a la perfecció el que és aquesta obra. Relata, de forma no cronològica, la vida de tres generacions d'alemanys orientals, les seves relacions interpersonals i amb l'aparell burocràtic de la RDA. És una narració que contempla un període de temps que va des de mitjans del segle XX fins a principis del segle XXI, i ens ofereix una visió molt acostada a la individualitat de la vida en l'orbe soviètica. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfNcXeal26D5k9Z7UzkyZX1Jpw5uc-U1T0VXqOTZVqrQDH6LSgYoZVUhfs4Wew642yow9_qNWA_MjquLmxfC4xpqenIKpu8XhEhPzVJg3ndfSR4tHitbMEswX63RJIqbJtFfqKehRsP-pLWDJQ787xS6qmYbPeEeEvMQAaTAbul9kNRAgiyaKhOgraIIQ/s2598/2fcbc67705a9ceaee750f1a0897b10389032306e.jpeg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2598" data-original-width="1654" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiCfNcXeal26D5k9Z7UzkyZX1Jpw5uc-U1T0VXqOTZVqrQDH6LSgYoZVUhfs4Wew642yow9_qNWA_MjquLmxfC4xpqenIKpu8XhEhPzVJg3ndfSR4tHitbMEswX63RJIqbJtFfqKehRsP-pLWDJQ787xS6qmYbPeEeEvMQAaTAbul9kNRAgiyaKhOgraIIQ/s320/2fcbc67705a9ceaee750f1a0897b10389032306e.jpeg" width="204" /></a></div>Cronològicament, els primers fets relatats ens situen a Mèxic, on el matrimoni format per Wilhelm i Charlotte Powileit resideix a l'exili, realitzant diferent tasques en una entitat que promou i defensa el comunisme emparada pels llargs tentacles de l'Alemanya de l'Est. Retornats al seu país d'origen, s'ocuparen de tasques més honorífiques que pràctiques, en una relació marcada per una confiança i un desinterès creixents, arrelats en l'enyorança que sent Charlotte per l'època mexicana.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La següent generació és la de Kurt Ummitzer i la seva esposa Irina. Kurt és un antic presoner de guerra que esdevé un dels historiadors més destacats i reconeguts de la RDA. En la seva estada a Rússia es casà amb Irina, una dona explosiva en tots els sentits que de mica en mica va caient en les urpes de l'alcoholisme a causa de les constants infidelitats del seu espòs i l'incompliment de les expectatives que li havia generat la vida a Alemanya.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">La darrera generació retratada és la de Sascha Umnitzer, net i fill respectivament dels anteriors. Si la primera generació eren comunistes convençuts, a la llarga víctimes del desencant propi de qui veu com les seves esperances no es corresponen amb la seva realitat, i la segona accepta el seu paper en l'engranatge social comunista, la generació de Sascha és la dels descreguts, dels que són plenament conscients de les limitacions imposades per l'ineficàcia del règim comunista i que tenen ànsies per passar al bàndol occidental.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">És aquesta una novel·la que explora el món de l'Alemanya de l'Est al llarg de la seva evolució històrica, però que ho fa a la manera d'un trencadís, d'un mosaic de peces que es mesclen i ens parlen alternativament de distintes etapes, de distints moments de l'evolució d'aquest estat satèl·lit dels soviètics, màxim símbol de la divisió del món després de la segona guerra mundial. Però per enllà d'aquest marc, és també la història d'una família, de les seves tempestuoses relacions i de les vivències de cada un d'ells. Se'ns parla de la relació de l'individu en el sistema, però sobretot se'ns parla d'éssers humans que cerquen el seu lloc en el món, que pateixen i que fan patir, que estimen i desitgen.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">A nivell formal és una obra que adopta una estructura que no és lineal, sinó que desenvolupa les històries i les vivències de les tres generacions en paral·lel del principi al final, de forma que són habituals els salts temporals. Una altra qüestió a destacar és el tractament que es fa de les històries, ja que moltes de les situacions que han patit el personatges al llarg de la seva vida no es desenvolupen, sinó que les copsam de forma parcial, en detalls a partir dels quals ens composam una imatge aproximada de la situació.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>En tiempos de luz menguante</i> és una bona novel·la, per l'enquadrament de la història i sobretot per la naturalesa dels personatges que se'ns mostren com una calidoscopi de les múltiples vessants de l'ànima humana.</div></div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-78812427080473529622023-11-22T21:50:00.002+01:002023-11-29T12:50:18.443+01:00"El món de 1914", Stefan Zweig<div style="text-align: left;"><i>El món de 1914<br /></i><i>Edició i introducció a càrrec d'Antoni Martí Monterde<br /></i><i>Traducció de Marc Jiménez Buzzi<br /></i><i>Edicions de la ela geminada, 2014, 106 pàgines </i></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAEVOA4-hRAeNPQwk1Dv_4KDhzXUVF2dbZY1Z58DpTSeUpAQf9XpfheN9IofAuWLIz73sk0AhXAe_5knhwYmuaLwj7QNFF2ObGWsAREcjaB5THXacHjPLFHerHe7GuYJv1E1UiGhfV5niYM0v7xaoekkGKVy8WfuTT3yjLVC6O_lyVYzdUb_2hx_-w9BVA" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="615" data-original-width="400" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAEVOA4-hRAeNPQwk1Dv_4KDhzXUVF2dbZY1Z58DpTSeUpAQf9XpfheN9IofAuWLIz73sk0AhXAe_5knhwYmuaLwj7QNFF2ObGWsAREcjaB5THXacHjPLFHerHe7GuYJv1E1UiGhfV5niYM0v7xaoekkGKVy8WfuTT3yjLVC6O_lyVYzdUb_2hx_-w9BVA=w208-h320" width="208" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta obra recull un seguit d'articles escrits per Stefan Zweig al llarg de la Gran Guerra (1914-1918) que contrasten enormement amb la seva trajectòria com a intel·lectual europeista i antibel·licista. En contrast amb aquest perfil, pel qual és reconegut i admirat com un dels grans literats de la història europea, els articles aquí recollits, publicats en distintes publicacions de l'àmbit germànic, ens mostren un Zweig fervorós defensor de la comunitat germànica i dels seus victoriosos exèrcits. Enalteix, amb la seva elevada prosa, les bondats de la civilització germànica i la seva tasca civilitzadora i la vibració que diu sentir a Viena a causa de la guerra. És, sens dubte, un contrapunt a la seva trajectòria, una actitud que fins i tot el va portar a enemistar-se amb alguns dels seus antics, intel·lectuals francesos i d'altres nacionalitats.</div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquest recull d'articles ens posa davant el mirall d'una realitat inqüestionable per a la majoria de les persones: que en esclatar una guerra, s'activen els més profunds i emocionals vincles amb la pàtria, que ens porten a rebutjar el nostre pensament racional per servir a un intangible. Davant la guerra, davant la pàtria en perill, sigui causat per un altre o provocat per la pròpia conducta, tot es justificable, fins i tot abandonar les més íntimes conviccions. Aquest, crec, és el vertader valor d'aquesta obra, arribar a aquesta reflexió, dura i terrible</div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-71580891393371696212023-11-14T21:27:00.004+01:002023-11-14T21:27:00.143+01:00"El monstre de Santa Helena", Albert Sánchez Piñol<div style="text-align: left;"><i>El monstre de Santa Helena<br />Albert Sánchez Piñol, 2022<br />La Campana, 304 pàgines</i> </div><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;">Delphine de Sabran, marquesa de Custine, vol posar a prova l'amor que sent per ella un dels majors literats del seu temps, François-René de Chateaubriand. Per fer-ho, aspira a convertint-se en objecte de desig de l'home més poderós del moment, Napoleó Bonaparte. Per aquest motiu, s'embarquen en una travessia cap a la presó més segura de lèpoca, l'illa de Santa Helena, al bell mig de l'Atlàntic. En arribar-hi s'adonen que probablement Napoleó no ha deixat mai de ser un monstre, encara que no és l'únic amb el s'hauran d'enfrontar.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVvr2a9XXDrryRuZFnqGAk9gZCh233A9AogBoICyCeblXPTLVAgG9nsMe4q4uJSrrmm7ZP75-nTBTPXMTXmO7a14LIwnNfPweLTErEQZIlqLj9sdr6lZkDEs5-zT7MDkE25wq5eclUqWIcT4RBw-8G1leTUKKsqHlzfOtCB3Ry7be4tSIlz3Bm9kVpZBll/s500/51e9xIUdPUL.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="500" data-original-width="329" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhVvr2a9XXDrryRuZFnqGAk9gZCh233A9AogBoICyCeblXPTLVAgG9nsMe4q4uJSrrmm7ZP75-nTBTPXMTXmO7a14LIwnNfPweLTErEQZIlqLj9sdr6lZkDEs5-zT7MDkE25wq5eclUqWIcT4RBw-8G1leTUKKsqHlzfOtCB3Ry7be4tSIlz3Bm9kVpZBll/s320/51e9xIUdPUL.jpg" width="211" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>El monstre de Santa Helena</i> és una novel·la de ciència ficció que es basa en personatges i fets històrics però que introdueix un element sobrenatural de forma gairebé grotesca amb l'aparició d'un formidable monstre marí que escull l'illa de Santa Helena, presó de Napoleó, com a lloc on donar a llum a la seva nombrosa progènie. La narració conté elements interessants, sobretot les converses entre els tres personatges principals, però en conjunt no deixa de ser una obra menor, un exercici fallit dins del gènere fantàstic que l'autor havia demostrat ser capaç de manejar amb prou perícia en obres com <i>La pell freda</i> o fins i tot <i>Pandora al Congo</i> (ja ens entenem).</p><p style="text-align: justify;">He de dir que en principi l'obra parteix d'un plantejament interessant, però l'aparició del <i>bigcripi</i> ho ensorra tot i ho converteix en una obra mediocre, impròpia de l'autor de <i>Victus</i>. La caracterització de Napoleó tampoc ajuda a donar més valor a l'obra, atès que per moments sembla més una caricatura que un retrat. Per resumir, un llibre decebedor.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-57583379442039499572023-11-07T21:00:00.009+01:002023-11-14T14:25:49.664+01:00"El corazón de Inglaterra", Jonathan Coe<div style="text-align: left;"><i>Middle England<br />Jonathan Coe, 2018<br />Traducció de l'anglès de Mauricio Bach<br />Anagrama, 528 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjKh1kONyUsKC1ozX5XmK4DSLsz3OuJyGk5iNg8hulzdA_1VikUjruaipIySPU1dY5OFI2eW5xJBTWwFCU2EgEOCx4CsWOE5PQ8IuttOLyFoF60GhkBMYlDL7UMvMItiAyrPlC9UleGyvD7tGnqI99wX7_S2rW8G5DQqZntkR_Wxiwl9FNlOh6A2L2eon-2" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="567" data-original-width="359" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjKh1kONyUsKC1ozX5XmK4DSLsz3OuJyGk5iNg8hulzdA_1VikUjruaipIySPU1dY5OFI2eW5xJBTWwFCU2EgEOCx4CsWOE5PQ8IuttOLyFoF60GhkBMYlDL7UMvMItiAyrPlC9UleGyvD7tGnqI99wX7_S2rW8G5DQqZntkR_Wxiwl9FNlOh6A2L2eon-2=w203-h320" width="203" /></a></div><div style="text-align: justify;">Benjamin Trotter, pràcticament jubilat en una casa rural del centre d'Anglaterra, decideix publicar una part de l'obra que li ha ocupat les darreres dècades de la seva vida, una narració sobre la història d'amor fallida que ha marcat la seva existència. Davant el rebuig de les grans editorials, li publica un amic seu, editor d'obres que evoquen el passat de la regió. La novel·la esdevé un gran èxit quan és seleccionada com a candidata a un important premi literari, i la vida de Benjamin experimenta un èxit inesperat, que es complementa amb una també inesperada relació sentimental amb moments hilarants. Per la seva banda, el seu amic Doug és un periodista que assisteix en primera línia a l'esperpèntic procés del brexit gràcies a un contacte regular amb un assessor de premsa del govern <i>tory</i>. La seva neboda Sophie viurà un mal tràngol a causa d'en desafortunat comentari que posa de manifest l'estupidesa de la correcció polítca portada a l'extrem. Tots aquests personatges, i algun més, il·lustren el trencament social que patí el Regne Unit arran del triomf conservador de David Cameron i el procediment del <i>brexit</i>.</div><p></p><p style="text-align: justify;"><i>El corazón de Inglaterra</i>, en realitat la novel·la que tanca la trilogia <i>The Rotters Club</i>, és una de les grans obres de la literatura anglesa del segle XXI segons <i>Babelia</i> i il·llustra un procés que suposà un abans i un després en al història contemporània d'Anglaterra, el popularment conegut com a <i>brexit.</i> Aquest suposà l'abandonament britànic de la Unió Europea (un cataclisme econòmic) i va venir acompanyat per un deteriorament de la convivència mai vist en una societat que havia acceptat sense grans escarafalls la seva multiculturalitat, amb un augment dels comportaments racistes i de la xenofòbia de conseqüències tràgiques. Per fer-ho, Coe es fixa en situacions quotidianes a través de les quals carrega contra els missatges racistes que de mica en mica penetraren en àmplies capes de la societat britànica, tocada enel seu voraviu per culpa de la desindustrialització i els efectes de la crisi de 2008.</p><p style="text-align: justify;">Ens trobam amb una novel·la que funciona com a obra literària i com a testimoni d'un moment particular de la història anglesa i mundial, quan la política s'entregà sense contemplacions als arguments populistes i simples que captivaren bona part dels votants, amb unes conseqüències terribles en la majoria dels àmbits. En ella, l'autor toca molts temes, com ara la decadència industrial britànica, la correcció política, l'amor madur, els revessos de la vida... Tot això, amb grans dosis d'humor i ironia. Una gran lectura.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-78365348240593006112023-10-31T21:17:00.001+01:002023-10-31T21:17:00.140+01:00"El llibre dels Baltimore", Joël Dicker<div style="text-align: left;"><i>Le Livre del Baltimore<br />Joël Dicker, 2015<br />Traducció del francès d'Imma Falcó<br />La Campana, 640 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgnqJhxFigR8-Snsv_Eg23sCwVirBp7fWPTwvlDrrAr1e2uphs57VwVCR3Lml_O5PIp_tDgdaSpc6HPSyjWA4Iyeaaz-_DmDiFFJKeeHoJbwwLG_mx3OaR5aT1EO8_B-NKb8w9DNKkGuHjEaTaCg6fSVlfC7m0GPCQU5G9yhOxoH1mQ8WJ-cv_0bEnQ2Y7K" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="838" data-original-width="552" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgnqJhxFigR8-Snsv_Eg23sCwVirBp7fWPTwvlDrrAr1e2uphs57VwVCR3Lml_O5PIp_tDgdaSpc6HPSyjWA4Iyeaaz-_DmDiFFJKeeHoJbwwLG_mx3OaR5aT1EO8_B-NKb8w9DNKkGuHjEaTaCg6fSVlfC7m0GPCQU5G9yhOxoH1mQ8WJ-cv_0bEnQ2Y7K" width="158" /></a></div><div style="text-align: justify;">Daniel Goldman, novel·lista d'èxit, rememora en una narració en primera persona, les seves vivències en l'adolescència i la primera edat adulta amb els seus cosins, els Goldman de Baltimore. D'aquesta manera, coneixem l'ascens i la caiguda dels Baltimore, com els anomenava per distingir-los dels Montclair, la seva pròpia família, més aviat humil en comparació amb l'opulència dels altres. La novel·la es desenvolupa a través de flaix-bacs amb els que l'autor ens fa conèixer totes les circumstàncies que envolten la família i molt especialment ens aproxima el Drama, quan els Baltimore afrontaren la seva definitiva decadència.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Aquesta novel·la, on Dicker recupera el personatge central de l'obra que li donà la fama, <i>La veritat sobre el cas Harry Quebert</i>, m'ha semblat una obra molt menor, desproveïda de l'atracció que desprenia la lectura de l'obra que acabam d'esmentar i sense la gràcia de <i>El misteri de l'habitació 622</i>. És cert que el constant descobriment dels misteris familiars arriba a generar un cert interès, però no és suficient per salvar la impressió que m'ha deixat la novel·la. Fins i tot he de dir que hi ha hagut passatges que m'han semblat ridículament inversemblants, fins al punt d'estar a punt de deixar la lectura. Possiblement sigui la novel·la que he llegit enguany que m'ha decebut més. Poca cosa més a afegir. </p><p style="text-align: justify;"><br /><br /></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-28855766436866662642023-10-25T21:34:00.006+02:002023-10-25T21:34:00.146+02:00"Maus", Art Spiegelman<div style="text-align: left;"><i>Maus. A Survivor's tale<br />Art Spiegelman, 1978-1991<br />Traducció de l'anglès de Felipe Hernández<br />Inrevés edicions, 298 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZEC71HqL2I_6cyVpVIZ7zxubEhm30YyzkkDrF9Ye4p7H3n4o7l20E6mpvDzmmJ302RhyphenhyphenK71G0TvLSzJLNIQHdKnVDbibovj4hsXONgFFcw8pFFncTvv3eiVh5K1LEmSOwz3iRsWQ_KK3ftfKZrb3Nllotqcb1RVuvEOe4wsApCJj3okzlRUgQUO-SH9zF/s4032/portada%20Maus.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="4032" data-original-width="3024" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhZEC71HqL2I_6cyVpVIZ7zxubEhm30YyzkkDrF9Ye4p7H3n4o7l20E6mpvDzmmJ302RhyphenhyphenK71G0TvLSzJLNIQHdKnVDbibovj4hsXONgFFcw8pFFncTvv3eiVh5K1LEmSOwz3iRsWQ_KK3ftfKZrb3Nllotqcb1RVuvEOe4wsApCJj3okzlRUgQUO-SH9zF/w300-h400/portada%20Maus.jpg" width="300" /></a></div>La narració explica la vida de Vladek Spiegleman, pare de l'autor i jueu polonès, des de la seva joventut fins a l'actualitat. Es desenvolupa en dos temps, narratius: el passat, quan Vladek recorda la seva vida a Polònia, la invasió alemanya, el seu pas pels camps de concentració nazis i la seva vida en la postguerra fins a l'arribada als Estat Units d'Amèrica; el present, la narració del dia a dia d'un home ja major i la seva relació amb el seu fill (l'autor) i la seva segona esposa.<p></p><p style="text-align: justify;"><i>Maus</i> constitueix una narració sobre el desastre del nazisme i l'Holocaust, en aquest ocasió en la forma d'una fàbula en la qual els jueus són representats com a ratolins, els alemanys com a moixos i els polonesos com a porcs. Aquesta forma narrativa, novedosa en el seu moment dins la literatura de l'Holocaust, marcada per novel·les profundes i fins i tot lúgubres, no resta gens de força a la història i al desenvolupament del desastre que viuen Vladek, la seva família i la seva comunitat de l'oest de Polònia. Observam d'aquesta manera el procés històric conegut: les vexacions, les privacions, la reclusió, la violència i la mort, sota l'arbitrari poder del nazis i la traïdora col·laboració de no pocs jueus. Som, una vegada més, testimonis de com l'ànima humana semblà tocar fons en els abismes morals que foren els camps de concentració, on viure o morir era una qüestió completament arbitrària i part inevitable del sistema imposat per la maquinària nazi.</p><p style="text-align: justify;">Per altra banda, és també molt interessant el quadre que l'autor ens ofereix sobre les circumstàncies de la postguerra, no tan conegudes pel gran públic: el retorn a unes llars que ja no eren seves, el rebuig i la hostilitat per part de la població no jueva i la fugida de bona part d'aquests jueus supervivents de l'infern cap a horitzons més prometedors, com eren els països de l'Europa occidental, Israel i els Estats Units.</p><p style="text-align: justify;">Un punt de vista poc habitual el constitueixen els passatges de la novel·la que es situen en el present, ja que permeten que el lector entri en contacte amb els efectes que el pas per un camp de concentració havia tengut sobre els supervivents. En aquest cas, el trauma adopta la forma d'una obsessió malaltissa per l'estalvi i l'aprofitament fins a l'extrem dels recursos econòmics, conseqüència de les enormes privacions patides.</p><p style="text-align: justify;">Sens dubte, <i>Maus</i> s'ha convertit en un clàssic contemporani i una fita ineludible a l'hora de tractar la qüestió de l'Holocaust i els seus efectes sobre els supervivents amb un forma narrativa diferent.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-71675972809782108812023-10-18T21:53:00.002+02:002023-10-19T11:08:32.205+02:00"La vuitena vida (per a la Brilka)"<div style="text-align: left;"><span style="text-align: justify;"><i>Das achte Leben (Für Brilka)</i></span><br /><div style="text-align: justify;">Nino Haratischwili, 2014</div><div style="text-align: justify;">Traducció de l'alemany de Carlota Gurt</div><div style="text-align: justify;">Navona, 1166 pàgines</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Amb el canvi de segle, el 1900, neix en una ciutat costanera de Geòrgia Stasia, filla d'un xocolater la xocolata calenta del qual guarda una terrible maledicció. A partir d'aquest personatge, de generació en generació anam resseguint la història dels Jashi a través d'un segle tempestuós en general i molt especialment en aquell racó de món. Assistim a l'impacte que té sobre la vida de Stasia l'esclat de la revolució d'octubre i l'impacte que suposa per la família, molt especialment per la seva germana Christine, l'entronització dels bolxevics al capdavant del novell estat soviètic. Observam com la maldat cobra la forma d'un home baixet, un tal Bèria, capaç de destruir les vides de milions de persones i de desfer una història d'amor que els protagonistes no sabem perfecta fins que no la perden. Som igualment testimonis de com la Gran guerra patriòtica impacta amb brutalitat sobre la següent generació dels Jashi, sobre Kòstia i sobre Kitty, de tal manera que les seves vides mai seran el que haurien pogut esser. I així es succeeixen els impactes de la història de l'URSS i de la República de Geòrgia sobre els membres de la família, fins als inicis del segle XXI. I tot això ho sabem perquè Nitsa, neta de Kostia, li vol transmetre a la seva neboda Brilka tot el pes de la seva història familiar per ajudar-la a entendre qui és i que pugui trobar el seu lloc al món, per tal que escrigui la seva pàgina en la constel·lació familiar.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-oSqBqoGk0XxjYvT67Z5LQl_1TREslSixABfkp8QUWDrn4wd5CxvktB-SmuXgHZ4YKr1j8By4sxIMKtSGo1TyxXk5PAr1P6EHc347WqiB0waOcIfKSUPr_Q9fKjg-CHfAsl9SJhX141DKy0ZIydTVKe80xU8EpI61RMFk6MMpm9-NcI2xzvlDmRulUGRl/s844/9788417978877.webp" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="844" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg-oSqBqoGk0XxjYvT67Z5LQl_1TREslSixABfkp8QUWDrn4wd5CxvktB-SmuXgHZ4YKr1j8By4sxIMKtSGo1TyxXk5PAr1P6EHc347WqiB0waOcIfKSUPr_Q9fKjg-CHfAsl9SJhX141DKy0ZIydTVKe80xU8EpI61RMFk6MMpm9-NcI2xzvlDmRulUGRl/w261-h400/9788417978877.webp" width="261" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>La vuitena vida (per a la Brilka)</i> és una novel·la enorme. No sols per la seva extensió, que al cap i a la fi només té l'efecte positiu de deixar-nos gaudir més de la mestria de la seva autora, sinó per la manera en que Nino Haratischwili combina la història de sis generacions de la família Jashi amb la història de la seva pàtria, la república caucàsica de Geòrgia i per extensió de l'URSS. És una narració molt marcada per les històries d'amor i per les relacions sentimentals, de tota casta i condició, des d'amors que es mostren en la seva plenitud just en el moment en que es perden sense remei fins a històries d'amor que es van esgotat de mica en mica incapaces de suportar el pes de les difícils circumstàncies en les que es desenvolupen. De la mateixa manera, hi ha històries d'amor que no superen les fases de l'enlluernament, i relacions sentimentals en les que l'amor és inexistent. Sigui quina sigui la situació, l'autora és capaç de transmetre'ns a la perfecció l'emotivitat, la passió, el desengany... és a dir, tots els sentiments que experimenten els que les protagonitzen. Té l'habilitat d'escriure sobre l'amor de forma molt intensa, tant en l'apassionament com en el desamor.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Un altre dels grans temes de la novel·la és el desenvolupament històric que va des de l'època de l'imperi rus dels tsars fins a la república independent de Geòrgia. L'autora no pretén fer una novel·la històrica a l'ús, sinó més aviat explorar l'impacte que tenen sobre la família Jashi els esdeveniments històrics que es desenvolupen a la seva terra. En alguns casos, com els afecten els conflictes armats, la misèria i la fam lligades a diversos períodes històrics, la violència i la repressió exercida des de l'estat contra els ciutadans. En altres casos, en un nivell més individual, el resultat d'entrar en contacte amb individus tan sinistres com Laurenti Bèria o també l'exercici del poder per part dels membres de la pròpia família. Haratischwili ens mostra de quina manera la individualitat humana i el destí col·lectiu poden interactuar de formes diverses, en clara col·lisió com en els casos de Kitty, Christine o Nitsa o en franca conjunció com en el cas de Kostia.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Aquesta novel·la és una narració magistral, intensa i emotiva, capaç de despertar en el lector sentiments i i de fer-lo viure un món de sensacions al llarg de la història d'un dels períodes més fascinants de la història contemporània.</div></div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-14005314049080407862023-10-11T21:54:00.006+02:002023-10-11T21:54:00.196+02:00"El libro del sepulturero", Oliver Pötzsch<div style="text-align: left;"><i>Das Buch des Totengräbers<br />Oliver Pötzsch, 2021<br />Traducció de l'alemany de Héctor Piquer Minguijón<br />Planeta, 528 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">L'inspector Leopold von Herzfeldt inicia la seva tasca en el cos de policia de la populosa ciutat de Viena en el mateix moment en que entra en acció un assassí que comet crims contra dones joves, totes tallades pel mateix patró, a les empala brutalment. Fervent seguidor dels nous mètodes científics d'investigació criminal, això el portarà a topar amb l'ala més tradicional de la policia, que li posarà tots els obstacles possibles. Per sort, podrà teixir aliances amb el fosser del cementiri central de Viena, Augustin Rothmayer, i amb la telefonista de la comissaria Julia Wolf, que l'ajudaran a esclarir aquests crims i a descobrir una trama de corrupció en les més altes esferes. <br /></p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdlgsZmi9DB6FQN5kczXZcTJJgWNwetXtZDvJwhavcgXgzBZpK7r7FFBTzNpb9nAGe8exSKe9TUagxV7k2ZFTspOZjevBQ5oBdpHWTh3Z2DY707ezLNafhAbPAQv3o_EpkRTcvTS6V2j0kzqEUi4r9_Byd2MGKhN63iErXBBIgkmESNobeAuRVi-z8rqSV/s847/9788408262503.webp" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img border="0" data-original-height="847" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgdlgsZmi9DB6FQN5kczXZcTJJgWNwetXtZDvJwhavcgXgzBZpK7r7FFBTzNpb9nAGe8exSKe9TUagxV7k2ZFTspOZjevBQ5oBdpHWTh3Z2DY707ezLNafhAbPAQv3o_EpkRTcvTS6V2j0kzqEUi4r9_Byd2MGKhN63iErXBBIgkmESNobeAuRVi-z8rqSV/s320/9788408262503.webp" width="209" /></a></div><div style="text-align: justify;">Oliver Pötzsch ens acosta a una època i a una ciutat absolutament fascinants, la Viena de finals del segle XIX. És una populosa ciutat immersa en el trànsit a la modernitat, capital de l'imperi Austrohongarès i pol d'atracció de migrants d'arreu del mosaic de cultures que era aquest imperi de mil anys. En aquest context, observam les contradiccions entre la modernitat i la tradició, entre la il·luminació dels carrers, els tramvies i la pervivència dels valsos de la família Strauss i de la família imperial i reial. La investigació de von Herzfeldt ens passeja per una ciutat viva i també per una ciutat morta, el gran cementiri central de Viena, una fita de la modernitat i la necròpoli més gran d'Europa a l'època. És interessant la descripció de l'ofici de l'enterramorts que ens ofereix aquesta obra i les peculiars reflexions sobre el fet mortuori que se'ns ofereixen de la mà de Rothmayer. Igualment interessant és la lluita entre els nous i els antics mètodes d'investigació criminal, en l'alba de la ciència de la criminalística, que neix enmig del descrèdit per part dels policies més clàssics.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Ens trobam amb una bona novel·la d'aventura i misteri, una lectura entretinguda i que té el valor afegit del seu context històric, que sempre m'ha semblat especialment interessant.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-38255507937288337972023-10-04T20:28:00.001+02:002023-10-04T20:28:00.143+02:00"Hiroshima", John Hersey<div style="text-align: left;"><i>Hiroshima<br />John Hersey, article publicat el 31 d'agost de 1946 a la revista New Yorker<br />Traducció de l'anglès de Juan Gabriel Vásquez<br />Debate, 135 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">El periodista de la revista New Yorker John Hersey va visitar la ciutat de Hiroshima un any després que l'Enola Gay llancés sobre la ciutat la <i>Little Boy</i>, la primera bomba atòmica emprada contra la població civil. De la visita a la ciutat en sorgí el present article, en el qual el periodista nord-americà reconstrueix la trajectòria vital de sis persones des de poc abans de l'esclafit nuclear fins a la recuperació de la seva normalitat. </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEifCD8JsUE3l9JVc0j17S3XF3VUaggEF8xvaxrN8ZdM2j78G2ZuA0UV3zXO31x8XHVTY9ckYsbmyWx0Qpu0_iWdJ5oKJWsOLpGH7fhS1FTJULItFVKmokDIVbIz7uF5-5NmB8vu_DvTH9t8E0VJyUoq0jAuyruBGMcVW-orJoD-dklEJo4LWE8bsHPcnJ0c" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: justify;"><img alt="" data-original-height="499" data-original-width="329" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEifCD8JsUE3l9JVc0j17S3XF3VUaggEF8xvaxrN8ZdM2j78G2ZuA0UV3zXO31x8XHVTY9ckYsbmyWx0Qpu0_iWdJ5oKJWsOLpGH7fhS1FTJULItFVKmokDIVbIz7uF5-5NmB8vu_DvTH9t8E0VJyUoq0jAuyruBGMcVW-orJoD-dklEJo4LWE8bsHPcnJ0c=w211-h320" width="211" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;">El resultat és un llarg article (ocupà tot el número de la revista <i>New Yorker</i> del 31 d'agost de 1946) de gran impacte en l'opinió pública dels EUA, que fins llavors es sentia cofoia de la victòria sobre els japonesos i de la proesa tecnològica que suposà poder disposar d'armament nuclear. L'impacte que va tenir l'article va venir de la duresa de les històries que recollí Hersey, on no s'estalvia una vívida descripció dels efectes de la bomba sobre la població i sobre la pròpia ciutat, així com la sensació d'anorreament en la que quedà immersa la població, que es sentia més desprotegida i més vulnerable que mai, sense atenció mèdica ni aliments, i sense entendre què era el que els havia colpejat.</p><p style="text-align: justify;">El relat és absolutament corferidor, amb la descripció d'un paisatge propi del pitjor dels malsons, amb els incomptables cossos de les víctimes, els rostres desfigurats per les cremades o marcats per les mutilacions a causa de l'esfondrament de la immensa majoria dels edificis, els moribunds que es resignaven a la mort, etc. A més d'això, hi ha algunes imatges devastadores, com la de la mare que va sostenir en braços el cos del seu infant mort per intentar que el seu espòs, soldat de l'armada, el pogués veure.</p><p style="text-align: justify;">Probablement és un dels articles periodístics del segle XX, que va posar en primera línia les vertaderes conseqüències de l'armament nuclear sobre la població civil.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-25257189402627127292023-09-27T20:49:00.066+02:002023-09-27T20:49:00.143+02:00"Morts, qui us ha mort?", Iñaki Rubio<div style="text-align: left;"><div style="text-align: justify;"><i>Morts, qui us ha mort?</i></div><i>Iñaki Rubio, 2021<br />Comanegra, 360 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">El 1943, en plena guerra mundial, Andorra va viure un moment tràgicament històric: la darrera execució d'una pena de mort en terres del principat. El condemnat, Pere Areny, havia estat condemnat a la pena capital per l'assassinat del seu mig germà, Antoni Areny, ocorregut a la llar que compartien amb la seva germana. El mòbil de l'assassinat, segons la sentència, fou l'enveja del Pere per la situació d'hereu d'Antoni i el tracte desconsiderat que aquest exhibia cap al seu mig germà a causa, en part, de la seva particular personalitat. El periodista Iñaki Rubio reconstrueix en aquesta obra les circumstàncies del succés que acabà amb la família dels Gastons i ressegueix les circumstàncies del procés policial i judicial que desembocà amb la darrera aplicació de la pena de mort al país dels Pirineus.</p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhA3tI3fGO2HNNVnsNUxB4GWSS9ROnc1RKoF0LCmH-3P5s-KSlqNp3EnN61gJH27CWdsEB3ZdqQQj1t29iIWv9Y1Sn4HeYwztAvXWFJHtsJoeNW3mbU9pINzlh6g9eXfKwanIshcH_6LzbsmVHNDchAeCUPQejx6uxQr8gLF0QZYRQU8FIDvrS9-Si7m4ek" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img alt="" data-original-height="1422" data-original-width="1100" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhA3tI3fGO2HNNVnsNUxB4GWSS9ROnc1RKoF0LCmH-3P5s-KSlqNp3EnN61gJH27CWdsEB3ZdqQQj1t29iIWv9Y1Sn4HeYwztAvXWFJHtsJoeNW3mbU9pINzlh6g9eXfKwanIshcH_6LzbsmVHNDchAeCUPQejx6uxQr8gLF0QZYRQU8FIDvrS9-Si7m4ek=w248-h320" width="248" /></a></div><div style="text-align: justify;">La narració de Rubio és un text que podem emparentar per la seva naturalesa amb el treball d'autors com Carles Porta i la seva magnífica novel·la de no ficció <i>Tor. Tretze cases i tres morts</i>, i més remotament, amb els orígens del gènere de la no ficció, la cèlebre <i>In Cold Blood</i> de Truman Capote. A partir de fonts orals i judicials, Rubio exposa quines foren les circumstàncies que envoltaren aquest assassinat i el procés judicial que se'n derivà, i ho fa amb un afany de mirar de donar resposta a especulacions que s'havien escampat al voltant d'aquest afer tan traumàtic per la societat andorrana, com ara que el motiu de la mort d'Anton va ser el seu compromís matrimonial i el temor del seu germanastre a perdre l'herència, així com també que Pere havia assassinat a una germana que feia llit a causa d'una malaltia, circumstàncies que resultaren incertes.</div><p></p><p style="text-align: justify;">Si consideram aquesta obra una novel·la de no ficció és pel tractament que fa l'autor de tots els personatges i les seves circumstàncies vitals, com empra la seva imaginació per posar diàlegs, arguments, recrear escenes plenes de sensibilitat i molt ben travades amb el que la documentació que ha fet servir considera fets provats. És un llibre commovedor, sobretot quan l'autor narra les condicions en les que visqué el condemnat en la primitiva presó de la Casa de la Vall, poc més que una masmorra medieval, i sobretot la lectura de la sentència (a la foto de la portada), una lectura pública a la qual es convocaren tots els habitants de les valls andorranes i que conduí, sense pausa ni repòs, a l'execució i enterrament del reu.</p><p style="text-align: justify;"><i>Morts, qui us ha mort?</i> és també una obra que ens permet un acostament a la situació d'Andorra durant la segona guerra mundial, força difícil per l'actuació de tres estats: l'autoritat del govern col·laboracionista de Vichy, la pressió dels nazis per evitar l'evasió de fugitius a través dels seus territoris i sota l'autoritat del bisbe de la Seu d'Urgell, a les ordres del govern franquista. De fet, també és un bon acostament a aquesta forma de sobirania compartida tan peculiar d'Andorra, en la qual els caps d'estat són el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu d'Urgell.</p><p style="text-align: justify;">És, per tant, una obra de gran interès literari, periodístic i històric per descobrir el petit país pirenaic i un dels seus episodis més luctuosos de la seva història recent. Una gran obra.</p><p style="text-align: justify;"><br /></p><p style="text-align: justify;"><br /></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-84902773564122088682023-09-20T21:04:00.001+02:002023-09-20T21:04:00.143+02:00"Sol a Berlín", Hans Fallada<div style="text-align: left;"><i>Jeder stirbt für sich allein<br />Hans Fallada (pseudònim de Rudolf Wilhelm Friedrich Ditzen), 1947<br />Traducció de l'alemany de Ramon Monton<br />Edicions del 1984, 696 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;">El matrimoni format per Otto i Anna Quangel porten una vida monòtona al Berlín de 1940, on es viu una sensació d'euforia i confiança en el règim nazi després del triomf sobre França. Tanmateix, la vida dels Quangel viurà un daltabaix en rebre la notícia de la mort del seu fill al front. Aquesta traumàtica experiència serà una vertadera epifania, ja que els farà adonar-se de la irracionalitat que impera en el seu entorn i de com la societat alemanya és incapaç de reaccionar davant un sistema basat en la tirania, la violència i la delació. Per això emprendran una lluita singular, gairebé simbòlica, contra el règim nazi: redactar i distribuir postals en les que denuncien els horrors del nazisme, en especial la mort dels joves pels deliris de grandesa dels dirigents del partit nazi. Aquesta acció provocarà una reacció potent per part de la Gestapo, i esdevendrà una lluita entre David i Goliat de tràgiques conseqüències, aquesta vegada, per David, és a dir, pels Quangel. </p><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0CLwtZBqNixZJ604kN5xl8mbpN3ksHHcpjjt63EhZyyw-a7T4YgMt-h6wO0K2NLvI7Yruk-oHHgt7xV0getJhBS8ArPhUQBdCwBUjytmXHcwApIrm1ixmRuBtva-g1Gxczkh_OOaLQBu2LnCaiEw4CwcEsGbWUetje_0bAeqbIIu1sAEFcVNzXPL2Kpg/s880/9788415091158.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="880" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhn0CLwtZBqNixZJ604kN5xl8mbpN3ksHHcpjjt63EhZyyw-a7T4YgMt-h6wO0K2NLvI7Yruk-oHHgt7xV0getJhBS8ArPhUQBdCwBUjytmXHcwApIrm1ixmRuBtva-g1Gxczkh_OOaLQBu2LnCaiEw4CwcEsGbWUetje_0bAeqbIIu1sAEFcVNzXPL2Kpg/w251-h400/9788415091158.jpg" width="251" /></a></div><div style="text-align: justify;">Aquesta novel·la, redactada en la immediata postguerra alemanya, es basa en un cas real, el del matrimoni Hempel, processats i condemnats a mort pels fets que acabam de descriure. L'autor va tenir l'oportunitat de consultar les actes d'aquest procés del tribunal popular que els jutjà i li serviren de documentació de la seva obra, encara que no s'hi va cenyir de forma exclusiva. Així, el que ens presenta Hans Fallada en aquesta novel·la no és només un retrat de la lluita individual de dues persones contra el règim polític que els havia arrabassat al seu únic fill, sinó un fresc, una visió panoràmica, de les misèries morals a les que donà lloc el nazisme. Així, som testimonis dels esforços del comissari Escherich de la Gestapo per aconseguir detenir qui ell ha anomenat el <i>follet de mal averany</i> i sobretot per quedar bé amb els seu superior per evitar la garjola, una situació que el portarà a l'extrem de sacrificar un innocent per encobrir la seva incompetència. També coneixem als Persicke, una família de membres del partit i de les SS que no dubten a fer ostentació de la seva situació per actuar al marge de qualsevol norma moral per afavorir els seus interessos. De la mateixa manera, se'ns donen a conèixer les peripècies d'Enno Kluge i Emil Barkhausen, dos exemples d'homes que viuen als marges de la societat i que només intenten <span style="text-align: left;">sobreviure sense treballar i sense dubtar a cometre qualsevol il·legalitat que els permeti sobreviure sense haver de treballar. </span></div><p></p><p></p><p style="text-align: justify;"><i>Sol a Berlín</i> és una obra important perquè va ser la primera novel·la que va fer evident que dins la societat alemanya també hi va haver persones que sense comptar amb el suport d'una organització que els fes costat intentaren posar el seu gra de sorra per derrotar el nazisme, més enllà dels coneguts complots contra la vida de Hitler. És una visió de primera mà no només d'aquesta lluita, que en el cas dels Hempel que inspiren la novel·la fou reconeguda i homenatjada amb una placa a l'Amsterdamer Strasse de Berlín, sinó de la profunda inhumanitat dels sistema de poder instaurat pels nazis i de la seva patològica necessitat d'humiliar i massacrar els dèbils a l'hora que deixa cometre atrocitats als membres del partit. </p><p style="text-align: justify;">El resultat és un narració potent, que transmet a la perfecció el desencís d'una part de la població vers el règim instaurat pel nazisme i al mateix temps en fa un retrat d'una absoluta fidelitat: obediència cega o mort. No estalvia les referències a les tortures, a la violència contra els detinguts i al sadisme de les autoritats nazis. S'ha de dir que aquesta versió reprodueix per primera vegada el text original de l'autor sense les correccions que hi havien fet un grup d'assessors de l'editorial i que era el que s'havia publicat. L'autor no va veure publicada aquesta obra a causa de la seva prematura mort. </p><p style="text-align: justify;">Una novel·la d'un valor excepcional, un testimoni de primera mà sobre l'enorme dignitat d'unes persones que aspiraren a fer caure el règim nazi des de la seva humil posició de ciutadans comuns i corrents. Sempre hi ha gotes d'aigua que llueixen en l'oceà de la ignonímia.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-36952427662458723462023-09-13T18:47:00.001+02:002023-09-13T18:47:00.156+02:00"La veu del violí", Andrea Camilleri<div style="text-align: left;"><i>La voce del violino<br />Andrea Camilleri, 2000<br />Traducció de l'italià de Pau Vidal<br />Edicions 62, 216 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAEN2IiRsoV6W21n0bApCKDwCov_ZJ_XkgmZdOd6c-UpwGX4t8KRkvvthc160UlHFQgVN3smzSPW7IMR7Gp4oNbXW5QxkkJYVlx_L7HQyzlhtb_eEQlXanFqvmMEEHn_-iE3fMCr1scbOR2Deqxe-upEWAeP1Vzxl4UE8xPHEaB6e-KqOjqGUX8RRFiAUA" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img alt="" data-original-height="817" data-original-width="552" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgAEN2IiRsoV6W21n0bApCKDwCov_ZJ_XkgmZdOd6c-UpwGX4t8KRkvvthc160UlHFQgVN3smzSPW7IMR7Gp4oNbXW5QxkkJYVlx_L7HQyzlhtb_eEQlXanFqvmMEEHn_-iE3fMCr1scbOR2Deqxe-upEWAeP1Vzxl4UE8xPHEaB6e-KqOjqGUX8RRFiAUA" width="162" /></a></div>El comissari Montalbano s'enfronta a un cas difícil, l'aparició d'una jova morta a la casa que s'estava construint als afores de Vigata. No hi ha indicis que permetin identificar algun sospitós viable, però de mica en mica les peces es van alineant fins a permetre una resolució viables del cas. Mentrestant, la seva vida personal trontolla, entre els problemes imposats per la distància amb la seva esposa i els problemes per completar el seu procés d'adopció.<p></p><p style="text-align: justify;">El nou cas del comissari Salvo Montalbano ens torna submergir en la Sicília més autèntica, marcada per la presència latent de la màfia, el bon menjar, una administració força caòtica i una conducció com a poc temerària. Enmig d'aquest pintoresc panorama, el comissari treu partit de les zones grises per aconseguir resoldre els seus casos, amb les seves particulars dosis d'astúcia, intel·ligència i mala llet.</p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-70644064968475564982023-09-06T21:26:00.031+02:002023-09-06T21:26:00.152+02:00"Clara Victoria. La crónica del debate que cambió la historia de las mujeres", Isaías Lafuente<i>Clara Victoria. La crónica del debate que cambió la historia de las mujeres</i><div><i>Isaías Lafuente, 2021</i></div><div><i>Planeta, 288 pàgines </i></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;">El primer d'octubre de 1931 va tenir lloc a les Corts republicanes un dels debats més transcendents dels que serviren per conformar la nova constitució republicana: el debat sobre el sufragi, que es centrà en el sufragi femení, en la seva conveniència en general i en el seu moment històric en particular. És un debat que ha passat a la història, sobretot, per haver establert la igualtat en el sufragi entre homes i dones, i també pel fet que va ser protagonitzat per les úniques dues diputades presents a la cambra, Victoria Kent (Partit Republicà Radical Socialista) i Clara Campoamor (Partit Radical). Curiosament, les eleccions a corts constituents de juny de 1931 havien permès la presentació de candidates femenines però no el vot femení. Més tard, fruit d'eleccions parcials, també seria diputada Margarita Nelken, que encara no ho era en produir-se el debat.</div><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2aUs2hKLBMQfaHZy6Y2yfKrcox1629TMSlvp3Q2D9z_Bp_1ICA4oeQ8oSruxMsuTbrGRczgjR4rZMGzJZJnNbUEUkUvZZvdb367j8Xlk0pn05pe9PHAZJhJzdUl_iDY7-jmWd_DEUK0ifC499F7X9R2AI6jMEgEzQExnD3TgittpMJRamQwBgDWHTIGVL" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="848" data-original-width="552" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2aUs2hKLBMQfaHZy6Y2yfKrcox1629TMSlvp3Q2D9z_Bp_1ICA4oeQ8oSruxMsuTbrGRczgjR4rZMGzJZJnNbUEUkUvZZvdb367j8Xlk0pn05pe9PHAZJhJzdUl_iDY7-jmWd_DEUK0ifC499F7X9R2AI6jMEgEzQExnD3TgittpMJRamQwBgDWHTIGVL=w208-h320" width="208" /></a></div><br /></div><div style="text-align: justify;">Isaías Lafuente exposa el desenvolupament del debat, un debat entre dues dones feministes, partidàries del sufragi femení i que només discreparen en els tempos en que aquest s'havia d'aplicar. Els termes del debat i el seu resultats són prou coneguts, però s'han difuminat per part d'alguns que han volgut tòrcer la realitat per atacar els socialistes, i Lafuente els refuta de forma adequada. </div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Inicialment desmenteix la idea que el sufragi femení no va tenir el suport dels socialistes, ja que aquests majoritàriament votaren a favor i els que no ho feren es varen abstenir. També desmunta la tesi que el vot femení s'aprovà gràcies a la dreta, ja que la dreta li dóna suport en primera instància però no participà en la votació del text constitucional definitiu. Igualment, desmenteix la tesi que Clara Campoamor no fos feminista, atès que fou la més tenaç defensora dels drets polítics per les dones i l'única sufragista del món que defensà les seves tesis com a diputada. En relació a això, explica la postura de Margarita Nelken, diputada socialista a partir del novembre de 1931 i que no participà de la votació sobre el sufragi i a pesar d'això se la posa d'exemple de l'oposició del PSOE: </div><div style="text-align: justify;"><blockquote><i><span style="font-family: inherit;">"Que era partidaria de aplazar el voto de las mujeres, aunque reconociera el derecho que tenían de ejercerlo, es cierto. Hasta ese momento lo había defendido abiertamente en conferencias, entrevistas, artículos y libros. En el último, escrito en las vísperas de aquellas sesiones y titulado La mujer ante las Cortes Constituyentes, sostenía que la falta de cultura política y de formación y el sometimiento secular a la Iglesia hacían que «poner un voto en manos de la mujer es hoy, en España, realizar uno de los mayores anhelos del elemento reaccionario». Y por eso pedía paciencia y generosidad a todas las que lo anhelaban cuando escribía que «las mujeres españolas realmente amantes de la libertad han de ser las primeras en posponer su interés propio al del progreso de España». Su postura ante el sufragio era diáfana, pero que votase en contra del sufragio en aquellas sesiones constituyentes es mentira.</span></i></blockquote></div><div style="text-align: justify;">També posa l'accent en els drets guanyats per les dones en el procés de discussió de la Comissió Constitucional: </div><div style="text-align: justify;"><blockquote><i>"El derecho a la nacionalidad, que la mujer casada con extranjero ya no perdería; la igualdad entre los cónyuges en el matrimonio; la protección de la maternidad y la investigación de la paternidad para acabar con aquellos hombres que se desentendían de los hijos que habían procreado; la igualdad laboral; el acceso de las mujeres a empleos públicos; el divorcio... Y el voto, sobre el que parecía que no se cernían sombras. En principio..."</i></blockquote></div><div style="text-align: justify;">Un altre aspecte a considerar Sobre la seva actuació com a Directora General d'assistència Social a Astúries després de la Revolució del 34, després de comprovar les infàmies, calúmnies i l'exagerada repressió de l'exèrcit, animada per la CEDA: </div><div style="text-align: justify;"><blockquote><i>"Al regreso de su misión, el 23 de octubre, presentó su dimisión en una dura carta que le envió a Alejandro Lerroux. En ella le acusa de haber abierto el Gobierno a «las derechas españolas anticonstitucional es, enemigas resueltas de cuanto la República representara a su advenimiento» y ante las que él, como presidente, no había demostrado ser «el menor dique, la más leve barrera». </i><i>«</i><i>Más que colaborador -concluye―, ha descendido a ser el triste servidor de esas derechas que han invadido, absorbido, desmenuzado y contrahecho el Partido Radical. »"</i></blockquote></div><div style="text-align: justify;">En definitiva, una bona obra per acostar-se a la figura d'una de les dones més influents en la política espanyola del segle XX, injustament oblidada per les circumstàncies històriques i per la pròpia democràcia restablerta.</div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-68728447130335138552023-08-30T21:47:00.017+02:002024-01-16T10:52:49.747+01:00"Los pazos de Ulloa", Emilia Pardo Bazán<div style="text-align: left;"><i>Los pazos de Ulloa<br /></i><i>Emilia Pardo Bazán, 1886<br /></i><i>BNE, Biblioteca virtual Miguel de Cervantes</i> </div><p style="text-align: justify;">Don Julián Álvarez, un capellà jove i força tímid, arriba als pazo dels Ulloa per servir de sacerdot de la família i fer d'administrador de la propietat. Allà es troba amb un panorama que li resulta completament pertorbador per a rusticitat del senyor de la casa, don Pedro Moscoso, el control que exerceix sobre tots els afers el seu majordom Primitivo i la pertorbadora presència de Sabela, amant ocasional del senyor, i el seu fill Perucho, bastard d'aquest. Conscient de la immoralitat de la relació entre Sabel i don Pedro, intenta reconduir la situaicó per la via matrimonial, i encamina el senyor a casar-se amb alguna de les seves cosines, a la qual casa de les quals s'havia criat el propi Julián. Don Pedro fa l'elecció més insospitada, però el matrimoni amb Marcelina de la Lage, Nucha, no servirà per redreçar el rumb de la família.</p><p style="text-align: justify;"><i>Los Pazos de Ulloa</i> és el màxim exponent del naturalisme a Espanya, i en aquesta obra Emilia Pardo Bazán hi tracta diversos temes. Per una banda, un dels temes que desenvolupa és la contraposició entre la vida urbana i la vida rural, presentant el món rural com a desordenat, caòtic, mancat de normes o pautes civilitzades, i el món urbà com a un espai civilitzat, pautat, ordenat. Aquesta dualitat camp-ciutat té a veure amb un altre dels temes, com és la qüestió de les classes socials, atès que el tractament que es dona a les classes socials baixes resulta en un retrat de salvatgisme i manca de moralitat, en contraposició amb les classes altes, molt més civilitzades. També és destacable la descripció de la decadència de les antigues classes dominants, de la noblesa rural incapaç de mantenir les seves propietats a causa de l'avanç del liberalisme.</p><p style="text-align: justify;">Un altre tema a considerar és el del caciquisme, que té força rellevància en el desenvolupament argumental de la novel·la. Pardo Bazán descriu de forma acurada el funcionament de la xarxa caciquil de l'Espanya contemporània, amb l'actuació de les xarxes clientelars i la compra de vots a través de premis i càstigs que determinen voluntats. Exposa de forma magistral com el que és primordial és el control del poder, més enllà de la ideologia o la futura acció política.</p><p style="text-align: justify;">Un dels grans clàssics del segle XIX espanyol, una lectura prou entretinguda i amb molts d'elements característics de la situació social i política de l'època.</p><p style="text-align: justify;"></p><table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><tbody><tr><td style="text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiMytz-VlTCCGyG49eThA1d5WbYoNkE1yOWJv07QNTx5e3mO5YavfS94YFKJV9cS__D21Pmc44ebWuc7XYe3CxrBh4NaxCALe88K3PbxfFWFVZvZtY_euGVuggUEUmBQPTUewk18hCn_E9T4HHfXv6hQUPrZ_ksxXjoq5IcerDj76h4rPCVe6aAHpiGGQu/s800/emilia-pardo-bazan-maquina-de-escribir-ferrer_808e248a_800x450.jpeg" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="800" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiMytz-VlTCCGyG49eThA1d5WbYoNkE1yOWJv07QNTx5e3mO5YavfS94YFKJV9cS__D21Pmc44ebWuc7XYe3CxrBh4NaxCALe88K3PbxfFWFVZvZtY_euGVuggUEUmBQPTUewk18hCn_E9T4HHfXv6hQUPrZ_ksxXjoq5IcerDj76h4rPCVe6aAHpiGGQu/w400-h225/emilia-pardo-bazan-maquina-de-escribir-ferrer_808e248a_800x450.jpeg" width="400" /></a></td></tr><tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: x-small;">L'escriptora gallega Emilia Pardo Bazán (1851-1921) Foto: CC</span></td></tr></tbody></table><br /><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><br /><p></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-81977425838014492672023-08-23T22:12:00.001+02:002023-08-23T22:12:00.157+02:00"L'àngel de Munic", Fabiano Massimi<i>L'angelo di Monaco</i><div><i>Fabiano Massimi, 2020</i></div><div><i>Traducció de l'italià de Alba Dedeu i Neus Nueno</i></div><div><i>Rosa dels vents, 560 pàgines</i></div><div><br /></div><div style="text-align: justify;"><div style="text-align: justify;">Els agents Sigfried Sauer i Helmut <i>Mutti</i> Forster, un dissabte que esperaven rutinari reben un encàrrec que posarà les seves vides damunt davall: investigar les circumstàncies de la mort de Geli Raubal, neboda d'Adolf Hitler, ocorreguda a l'apartament muniquès del polític. Inicialment sembla un suïcidi, però l'evolució de la investigació i la intervenció dels sinistres jerarques del partit nazi, en especial de Himmler, farà que la visió dels policies sobre l'afer canviï radicalment.</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: right;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvvc0HNqqQPxJ1wgIlVrsQYTh1AAV6xt1NCHWmNDbSL6WDdTDeMGgb8lc4bumokFb6RXWX86BRhUUIRZtb2M9FoL47LHkyPgkRQsUdbmYrG3AWpdF5aLUlNZFj171Yu6Mp7u0H3pFyyTkKjuTZUhytM1s4psM5daUikgWhTvlRExouO4xrkHfC31O1uDsR" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: justify;"><img alt="" data-original-height="883" data-original-width="552" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjvvc0HNqqQPxJ1wgIlVrsQYTh1AAV6xt1NCHWmNDbSL6WDdTDeMGgb8lc4bumokFb6RXWX86BRhUUIRZtb2M9FoL47LHkyPgkRQsUdbmYrG3AWpdF5aLUlNZFj171Yu6Mp7u0H3pFyyTkKjuTZUhytM1s4psM5daUikgWhTvlRExouO4xrkHfC31O1uDsR=w250-h400" width="250" /></a></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>L'àngel de Munic</i> planteja una investigació policial a partir de d'un fet històric, la mort en estranyes circumstàncies de la neboda i tot sembla indicar que amant d'Adolf Hitler, Angela <i>Geli</i> Raubal. Aquesta mort, en principi considerada un suïcidi, serà investigada pels agents Sauer i Forster, que es veuran immersos en la densa i asfixiants xarxa dels jerarques nazis i els seus lacais i les seves maniobres polítiques en el moment en què el partit nazi es troba a les portes del poder. Aquesta investigació també els afectarà a nivell personal, en fer-los reviure episodis del seu passat i dur-los a dubtar de les seves lleialtats.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Ens trobam davant un thriller força entretingut, fidel al context històric i amb un ritme narratiu força viu. L'autor ens submergeix en un món de desconfiances, amenaçes, traïcions i violència que són la marca característica del partit nazi i que posteriorment marcarien tràgicament el conjunt de la societat alemanya. Ens parla també de tota la gent que envoltava Hitler i que foren fonamentals per fer-lo arribar al poder i bastir la seva imatge d'esser superior, com Himmler, Göring, Goebbels o el fotògraf Hoffman, entre d'altres. També dels moviments que en una situació que els era desfavorable intentaren acabar amb la serp que acabà per causar l'anorreament d'Alemanya. Una lectura aconsellable. </div>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-886934281251969412.post-11686420724645696572023-06-28T21:20:00.001+02:002023-06-28T21:20:00.148+02:00"El retrat de matrimoni", Maggie O'Farrell<div style="text-align: left;"><i>The Marriage Portrait<br />Maggie O'Farrell, 2021<br />Traducció de l'anglès de Marc Rubió<br />L'altra editorial, 416 pàgines</i></div><p style="text-align: justify;"></p><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgf0m765OA-YiV6E79FthVPoUsXOL_nfA5yS75cZ5qEtPbVO37kXB0q9URcSCF5T-MVLXLz09Rz3PGuQ9kknfLZoz_d8o2bpAb86WoAPRkMctS0PBgwwctAtQUpga-gs2RyV3NVuhF_AkWJ7AqgW26HfNOFHZ9Tz8JUWUZ7h5VTwfPb69E9gpNXbBSuC0Nq" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img alt="" data-original-height="2516" data-original-width="1677" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgf0m765OA-YiV6E79FthVPoUsXOL_nfA5yS75cZ5qEtPbVO37kXB0q9URcSCF5T-MVLXLz09Rz3PGuQ9kknfLZoz_d8o2bpAb86WoAPRkMctS0PBgwwctAtQUpga-gs2RyV3NVuhF_AkWJ7AqgW26HfNOFHZ9Tz8JUWUZ7h5VTwfPb69E9gpNXbBSuC0Nq=w213-h320" width="213" /></a></div>La jove Lucrezia és filla del gran duc de la Toscana Cosme I i Elionor de Toledo. Gaudeix d'una vida regalada en el Palazzo Vecchio de Florència. És diferent als seus germans i germanes, atès que té uns interessos que van més enllà de la vida cortesana, dels vestits i de les festes. Els seus interessos es lliguen més a les arts, en concret a la pintura, i l'observació dels sentiments, dels actes de la gent que l'envolta. És curiosa per naturalesa, àvida de descobertes. Però un dia, de manera imprevista, el destí que sempre l'havia esperat li surt a camí de forma inesperada: ha estat promesa a Alfonso II d'Este, duc de Ferrara, en substitució de la seva germana major, morta abans que s'hagués pogut celebrar el matrimoni. A partir d'aquest moment, descobrirà els clarobscurs de la vida matrimonial i totes les intrigues i tensions que esclaten en la cort ducal ferraresa.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;"><i>El retrat de matrimoni</i> és un magnific retrat de la vida de les dones de la noblesa, condemnades a ser poc més que un objecte en la política dels estats. Així, observam el valor de les filles de la gran noblesa com a peces en el tauler de l'estratègia, com a prova de la fermesa d'una aliança, i una vegada casades, com a garants de la continuïtat de la nissaga en el poder. En aquestes circumstàncies es veu atrapada la petita Lucrè, una ànima elevada, amant de la pintura i incapaç d'entendre per què s'ha de sotmetre a un destí tan cruel. La caracterització de l'època és magnífica: la vida a les corts de Florència i Ferrara, els banquets, els vestits, el dia a dia, les relacions. Val a dir que la fidelitat històrica no és absoluta pel que fa a les circumstàncies exactes de la vida dels personatges, tal i com l'autora exposa en l'epíleg, però això no li resta gens de veritat al relat.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">Més enllà d'aquest enquadrament històric, O'Farrell parla d'una qüestió més universal, com és la violència exercida sobre les dones. De fet, els matrimonis concertats i l'exigència de maternitat són formes de violència, però en el cas de la Lucrezia de Cosme de Medici, aquesta violència es va veure ampliada per l'actitud dominadora i violenta del seu espòs Alfonso d'Este, obsessionat amb la idea de tenir un hereu i frustrat per la seva incapacitat d'engendrar, dominant i cruel.</div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: justify;">En la línia de <i><a href="https://rafelsocias.blogspot.com/2021/03/maggie-o.html">Hamnet</a></i>, O'Farrell torna a bastir una excel·lent novel·la, construïda amb sensibilitat i veritat, un relat universal sobre la dissort de les dones en un món dominat per la insensibilitat masculina, simples objectes en el joc de la política, el poder i el sexe, intercanviables en qualsevol moment i fins i tot víctimes si no responien al que suposadament era el seu paper.</div><p></p>Rafel Sociashttp://www.blogger.com/profile/12282066905032861709noreply@blogger.com0