Slightly Out of Focus
És una obra valuosa com a testimoni de la guerra i també com a testimoni de la forma en que els periodistes i fotògrafs de guerra en jugaven la vida de forma constant en el camp de batalla, fent costat a les tropes armats únicament amb les seves càmares, dues Contax i una Rolleiflex. És una vida d'aventura i de penúries, que fan Capa testimoni de la duresa de la lluita, dels èxits i dels fracassos dels aliats. De la mateixa manera, coneixem la seva relació amorosa amb Pinky, nom amb el qual es refereix a Elaine Parker. En aquest sentit més mundà, la vida de Capa és una vida de partides de pòquer, escocès i bons hotels, sempre que sigui possible.
Robert Capa, 1947
Pickle Parterns Publishing, 296 pàgines
El 1942, Robert Capa (pseudònim del fotògraf hongarès Endre Ernö Friedmann) les passa magres a Nova York quan li arriba una oferta de feina per seguir els fets bèl·lics de la segona guerra mundial. En aquest relat autobiogràfic, l'acompanyam en el seu periple pel nord d'Àfrica, el desembarcament aliat de Sicília, la presa de Nàpols, la batalla d'Anzio, el desembarcament de Normandia i l'avanç de les tropes aliades més enllà del Rhin al costat de les tropes aliades, en una narració que es desenvolupa des de 1942 a la primavera de 1945. De la seva mà som testimonis de la duresa i la crueltat de la guerra, de la fragilitat de la vida i de la precarietat que sempre acompanya als soldats en la lluita. A més, comprovam de quina forma el fotoreporter de guerra s'insereix en les unitats de combat, salta amb els paracaigudistes sobre Sicília o més enllà del Rhin i desembarca a la platja d'Omaha en el Dia D (6 de juny de 1944).
Del conjunt de la narració, al meu parer són especialment significatius alguns passatges. El primer és el relat del vetllatori de 21 nins a Nàpols, 21 adolescents que havien pres les armes contra els nazis i havien pagat la seva determinació amb la vida. Capa es topa amb el vetllatori i contempla com les caixes fúnebres són precàries i petites, de forma que els peus dels cadàvers guaiten. Capa ho qualifica com la vertadera imatge de la victòria. Un segon moment és la inclusió en la narració de la visita que fa Capa als maquis espanyols que es troben acantonats al sud de França, esperançats amb la idea que els aliats apliquin a Franco el mateix càstig que a Mussolini i Hitler. En aquest fragment, no dubta a qualficar-los de camarades ni a considerar que ell mateix havia lluita al seu costat durant la guerra civil del 36. És un mostra clara del compromís polític que l'havia duit a Espanya amb Gerda Taro (Gerda Pohorylle, amb qui, de fet, havia donat lloc al personatge fictici de Robert Capa, que ell s'apropià després de la mort d'ella durant la guerra civil espanyola).
Tanmateix, el moment central és la narració del desembarcament de Normandia, operació principal dels aliats occidentals per obrir un nou front contra Alemanya i forçar la seva caiguda, Capa fou un dels pocs perdiodistes escollits per acompanyar la primera onada de tropes que desembarcaren a les platges normandes, i de fet fou l'únic que tocà terra i va estar sobre la platja durant unes hores, fins que la por el superà i reembarcà amb un transport mèdic. Tot i que ell considera la seva actuació un fracàs, la seva concepció canvia en saber que ha estat l'únic amb prou determinació per baixar de la barcassa. Les fotografies d'aquest dia, úniques que es feren des de terra ferma, patiren un accident en el moment de revel·lar els negatius, i bona part es destruiren mentre la resta quedaren borroses. S'ha especulat sovint amb que l'accident era una excusa per la trepidació de les imatges, però no sembla probable perquè el propi autor admet en altres moments que les fotos estan lleugerament mogudes, com quan acompanya els paracaigudistes que saltaren sobre Sicília.
Slightly Out of Focus destaca pel seu to planer, per la voluntat de Capa de defugir de la grandioloqüència i oferir un relat verista, en el qual el focus no està posat en el reporter sinó en la guerra i en els soldats que la protagonitzaren.
Comentaris