Passa al contingut principal

Entrades

"L'home dels cercles blaus", Fred Vargas

Entrades recents

"Cadáver exquisito", Agustina Bazterrica

Cadáver exquisito Agustina Bazterrica, 2017 Alfaguara, 256 pàgines Després d'una estranya malaltia que havia convertit en tòxica la carn animal, es decidí legalitzar el consum de carn humana. D'aquesta manera, es començà a consumir i a produir la carn humana amb el mateix sistema industrial que fins llavors s'havia emprat amb les vaques i els porcs. En aquest món, Marcos Tejo és el responsable d'un dels escorxadors més prominents, encarregat de seleccionar els exemplars destinats al sacrifici. Però ell mateix és incapaç de menjar carn humana, aclaparat pel seu patiment interior a causa de la mort del seu infant i marcat per la relació amb el seu pare. Cadáver exquisito planteja una situació distòpica en la qual el canibalisme ha esdevingut quelcom comunament acceptat com una forma de garantir la supervivència humana de forma que s'ha industrialitzat la producció d'éssers humans destinats a servir d'aliment a altres humans. La descripció del procés és idènti...

"Presentes", Paco Cerdà

Presentes Paco Cerdà, 2004 Alfaguara, 328 pàgines El 20 de novembre de 1939, les restes mortals de José Antonio Primo de Rivera emprengueren un viatge a través d'Espanya des d'Alacant al monestir de l'Escorial. Era un viatge pensat per transformar José Antonio de víctima en mite, una forma d'honorar-lo i a la vegada oblidar-lo; des de llavors José Antonio, fundador de Falange, partit d'escàs suport fins a l'esclat de la guerra civil, passà a ser un mite del franquisme, un apòstol desvinculat de les seves idees. Paco Cerdà recrea de forma magistral aquest periple, aquest viatge de cinc-cents quilòmetres, 11 dies i deu nits de marca ininterrompuda per una Espanya destrossada per la guerra i atemorida fins al moll de l'os. Jornada rere jornada, Cerdà ens passeja per les terres de Castella, justament per les terres que varen mantenir més temps la fidelitat republicana, i ens descriu els altars, els arcs, les litúrgies, l'acollida de la gent, el pas dels fala...

"Carcoma", Layla Martínez

Carcoma Layla Martínez, 2021 Amor de Madre Editoras, 134 pàgines En un poble de l'Espanya interior dues dones, neta i padrina, conviuen en una casa viva infestada d'esperits de difunts que no poden escapar de la vida terrenal. A través de les veus de les dues dones, coneixem la història d'una nissaga de gent humil marcada per l'odi, el maltractament i la humiliació, i també pels poders sobrenaturals.  A partir de les dues veus, se'ns perfila una història de fons en què ressonen Los santos inocentes de Delibes, per què tot i que l'element fonamental és el sobrenatural, els esperits, els conjurs... Hi ha un rerefons molt potent de misèria social. Així, ens trobam en un poble petit de l'Espanya rural, sotmès a una gran família que dona feina amb menyspreu i condescendència, en el qual un miserable entén que pot prosperar a través de la més vil explotació dels més febles. Amb el pas del temps, des d'abans de la guerra civil fins a l'actualitat, les cose...

"Per què ser feliç quan podries ser normal?", Jeanette Winterson

Why Be Happy When You Could Be Normal? Jeanette Winterson, 2011 Traducció de l'anglès de Dolors Udina Edicions del Periscopi, 263 pàgines En aquesta obra autobiogràfica, Jeanette Winterson explora la seva infància com a filla adoptada per un matrimoni de membres de l'església evangèlica d'Accrington, a Lancashire (Anglaterra), així com el procés de recerca de la seva mare biològica i la posterior trobada amb ella. És un relat on exposa amb cruesa però sense efectismes sentimentals la vida que va tenir amb els seus pares adoptius, marcada sobretot per la difícil relació amb la seva mare. Aquesta dona la va criar amb gran rigidesa, i la va sotmetre a unes idees estrictes i estranyes que varen limitar la seva capacitat de desenvolupar-se plenament. Eren freqüents els càstigs com tancar-la a la carbonera, deixar-la al carrer i també els càstigs físics, sovint executats per un pare que es limitava a seguir les ordres de la seva dona. A més, la va intentar apartar dels llibres, v...

"Desertar", Mathias Énard

Déserter Mathias Énard, 2023 Traducció del francès de Jordi Martín Lloret Empúries, 248 pàgines Un desertor fuig per un camí de muntanya cap a la frontera per trobar la seva salvació, transitant els camins de la seva infància. Es troba amb una dona, que també fuig de la guerra. El destí dels dos queda lligat. El 2001, se celebra un congrés per celebrar la figura del matemàtic alemany Paul Heudeber. En el transcurs del congrés, en presència de la seva antiga parella i la seva filla, es reflexiona al voltant de la seva figura, de les seves circumstàncies vitals i fins i tot sobre la seva mort, fins que arriben les notícies dels atemptats de les torres bessones de Nova York. Com es pot deduir, Desertar ens presenta dues històries diferents, una situada en un passat més llunyà i l'altra situada el setembre de 2001, encara que amb flaix bacs en diferents moments entre els anys quaranta i seixanta del segle XX. Aquesta dualitat no només afecta l'estructura narrativa, sinó que també ...

"El mundo de la antigüedad tardía", Peter Brown

The World of Late Antiquity Peter Brown, 1971 Traducció de l'anglès de Juan Antonio Piñero Taurus, 280 pàgines Fins a l'aparició d'aquesta obra de Peter Brown, el final de l'imperi romà d'occident i la fragmentació del món mediterrani s'havien vist sota el prisma únic de la decadència que havia portat a la desaparició. Per contra, Brown capgirà o, si més no, matisà profundament aquesta realitat, en assenyalar que en aquest període, a partir del segle III, havien sorgit un seguit de transformacions polítiques, culturals i religioses que havien posat els fonaments del món de l'alta edat mitjana i havien afavorit la transformació dels territoris de l'imperi.  En la primera part del llibre, que correspon al període entre el segle III i el V, quan desapareixerà l'imperi romà occidental, Brown assenyala canvis notables en diversos àmbits de l'imperi. Així, en parlar de la situació cap al 200 dC, posa de manifest que la majoria de la gent vivia al límit...