Cormac McCarthy, 1985
Picador, 352 pàgines
"El noi" (no se'n coneix el nom vertader al llarg de la novel·la), escapa del seu pare a Tennesse i acaba unint-se a una partida d'irregulars que es dedica a la captura d'indis al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Assistim d'aquesta manera a un forma de vida extremadamet violenta i cruel, en la qual es caça als indis com a qualsevol altra tipus de ramat i es cerca, de forma constant, acumular el major nombre de cabelleres possible per tal de poder reclamar-ne el cobrament a les autoritats mexicanes. És un món immisericordiós, on de la mateixa que es mata es pot morir, i el noi es mostra sobradament capaç de sobreviure, fins i tot quan qui li vol fer la pell és el sobrehumà jutge Holden, un personatge d'aparença gairebé monstruosa i d'hàbits insospitadament elevats pel context en que els desenvolupa.
Blood Meridian és una obra d'una immensa duresa, pel que es narra i per com es narra. McCarthy empra un estil narratiu molt auster, que es limita a relatar els fets sense entrar en la psique dels personatges. Aquesta forma de narrar té com a resultat que els fets es desenvolupen sense embolcall, amb tota la violència llançada contra la consciència del lector, que no pot fer res més que sentir-se aclaparat per la crueltat que es desplega davant els seus ulls, contra persones innocents, que són al lloc equivocat, contra els indis que habiten el seu espai i esdevenen trofeu de caça, contra dones i infants... És un món absolutament desproveït de moral, on la noció del bé i el mal sembla no existir pels personatges que hi transiten.
Podríem considerar que aquesta novel·la és un western, però un western on no hi trobam la divisió maniquea entre bons i dolents, entre herois i malvats, sinó només entre víctimes i victimaris, el reflex d'una època tràgica i despietada que va culminar el procés de minoració dels indígenes americans iniciat per la conquesta espanyola i va forjar el caràcter violent dels Estats Units d'Amèrica.
Comentaris