Passa al contingut principal

"Blood Meridian", Cormac McCarthy

Blood Meridian
Cormac McCarthy, 1985
Picador, 352 pàgines

"El noi" (no se'n coneix el nom vertader al llarg de la novel·la), escapa del seu pare a Tennesse i acaba unint-se a una partida d'irregulars que es dedica a la captura d'indis al llarg de la frontera entre els Estats Units i Mèxic. Assistim d'aquesta manera a un forma de vida extremadamet violenta i cruel, en la qual es caça als indis com a qualsevol altra tipus de ramat i es cerca, de forma constant, acumular el major nombre de cabelleres possible per tal de poder reclamar-ne el cobrament a les autoritats mexicanes. És un món immisericordiós, on de la mateixa que es mata es pot morir, i el noi es mostra sobradament capaç de sobreviure, fins i tot quan qui li vol fer la pell és el sobrehumà jutge Holden, un personatge d'aparença gairebé monstruosa i d'hàbits insospitadament elevats pel context en que els desenvolupa.

Blood Meridian és una obra d'una immensa duresa, pel que es narra i per com es narra. McCarthy empra un estil narratiu molt auster, que es limita a relatar els fets sense entrar en la psique dels personatges. Aquesta forma de narrar té com a resultat que els fets es desenvolupen sense embolcall, amb tota la violència llançada contra la consciència del lector, que no pot fer res més que sentir-se aclaparat per la crueltat que es desplega davant els seus ulls, contra persones innocents, que són al lloc equivocat, contra els indis que habiten el seu espai i esdevenen trofeu de caça, contra dones i infants... És un món absolutament desproveït de moral, on la noció del bé i el mal sembla no existir pels personatges que hi transiten.

Podríem considerar que aquesta novel·la és un western, però un western on no hi trobam la divisió maniquea entre bons i dolents, entre herois i malvats, sinó només entre víctimes i victimaris, el reflex d'una època tràgica i despietada que va culminar el procés de minoració dels indígenes americans iniciat per la conquesta espanyola i va forjar el caràcter violent dels Estats Units d'Amèrica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

"Sara i Jeremies", Sebastià Alzamora

Sara i Jeremies Sebastià Alzamora, 2002 Labutxaca, 244 pàgines A la Mallorca de finals del segle XX, dos ancians, Sara i Jeremies, afronten la recta final de les seves vides rodejats de la seva extensa familia. Afectats per la decadencia física i mental de la vellesa. Immersos en el seu silenci, recorden els fets de la vida marcada per la força del mal que s'han desplegat contra ells amb una notable càrrega de crueltat i per la força de l'amor, que els ha empès  a seguir endavant a pesar de tot.  Els records de Sara i Jeremies ens porten a recórrer una part de la historia més fosca de la Mallorca preturística, aquella marcada per la guerra civil i les seves seqüeles. Així, coneixem la grotesca desventura que pateix Jeremies quan ha de cumplir amb les seves obligacions marcials a un punt de guaita de Sa Ràpita, on es veu reunit amb un seguit de personatges que representen els estrats més baixos de la moralitat humana. Coneixem també l...

"Manual per a dones de fer feines", Lucia Berlin

A Manual for Cleaning Ladies Lucia Brown Berlin, 1977 Traducció de l'anglès d'Albert Torrescasana L'altra editorial, 474 pàgines Manual per a dones de fer feines és un conjunt de relats en els que l'autora explora un univers femení marcat per la pobresa, la influència del catolicisme, les relacions transfrontereres i la recerca de la felicitat en les petites circumstàncies de la vida. En alguns casos, els relats són absolutament independents, però la majoria de les situacions, inspirades en la pròpia experiència vital de l'autora, són com a peces d'un mosaic que de mica en mica composen una història que es dilata en el temps. En general, tot i el to distès que adopten moltes d'aquestes narracions, podem dir que el que hi predomina és l'amargor d'unes circumstàncies vitals molt dures, patiment i dolor. Com hem dit, aquests relats s'agrupen a l'entorn de determinades circumstàncies o entorns. Per exemple, un conjunt es refereix a una al·lota j...

"Solitud", Víctor Català

Solitud Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert), 1904-1905 Edicions 62, 336 pàgines La Mila és una dona jova que es veu abocada, per la decisió del seu marit Matias, a convertir-se en l'ermitana de l'ermita de Sant Ponç, enclavada en un agrest paratge de muntanya. La seva vida monòtona i les seves frustracions la porten a un estat depressiu, del qual aconsegueix sortir gràcies a les seves llargues converses amb el pastor Gaietà, un home ple de bondat i saviesa que la guia pel territori muntanyenc i també gràcies al descobriment de la seva pròpia identitat. La narració empra un llenguatge que des del punt de vista actual pot representar certes dificultats de comprensió, perquè s'empren molts de vocables emprats en zones de muntanya, i també hi ha espai per paraules de català prenormatiu. A més, abunda molt la introspecció i la descripció de l'entorn. Solitud és una de les novel·les clàssiques de la literatura catalana de principis de segle XX, que s'emmarca est...