"Morts, qui us ha mort?", Iñaki Rubio

Morts, qui us ha mort?
Iñaki Rubio, 2021
Comanegra, 360 pàgines

El 1943, en plena guerra mundial, Andorra va viure un moment tràgicament històric: la darrera execució d'una pena de mort en terres del principat. El condemnat, Pere Areny, havia estat condemnat a la pena capital per l'assassinat del seu mig germà, Antoni Areny, ocorregut a la llar que compartien amb la seva germana. El mòbil de l'assassinat, segons la sentència, fou l'enveja del Pere per la situació d'hereu d'Antoni i el tracte desconsiderat que aquest exhibia cap al seu mig germà a causa, en part, de la seva particular personalitat. El periodista Iñaki Rubio reconstrueix en aquesta obra les circumstàncies del succés que acabà amb la família dels Gastons i ressegueix les circumstàncies del procés policial i judicial que desembocà amb la darrera aplicació de la pena de mort al país dels Pirineus.

La narració de Rubio és un text que podem emparentar per la seva naturalesa amb el treball d'autors com Carles Porta i la seva magnífica novel·la de no ficció Tor. Tretze cases i tres morts, i més remotament, amb els orígens del gènere de la no ficció, la cèlebre In Cold Blood de Truman Capote. A partir de fonts orals i judicials, Rubio exposa quines foren les circumstàncies que envoltaren aquest assassinat i el procés judicial que se'n derivà, i ho fa amb un afany de mirar de donar resposta a especulacions que s'havien escampat al voltant d'aquest afer tan traumàtic per la societat andorrana, com ara que el motiu de la mort d'Anton va ser el seu compromís matrimonial i el temor del seu germanastre a perdre l'herència, així com també que Pere havia assassinat a una germana que feia llit a causa d'una malaltia, circumstàncies que resultaren incertes.

Si consideram aquesta obra una novel·la de no ficció és pel tractament que fa l'autor de tots els personatges i les seves circumstàncies vitals, com empra la seva imaginació per posar diàlegs, arguments, recrear escenes plenes de sensibilitat i molt ben travades amb el que la documentació que ha fet servir considera fets provats. És un llibre commovedor, sobretot quan l'autor narra les condicions en les que visqué el condemnat en la primitiva presó de la Casa de la Vall, poc més que una masmorra medieval, i sobretot la lectura de la sentència (a la foto de la portada), una lectura pública a la qual es convocaren tots els habitants de les valls andorranes i que conduí, sense pausa ni repòs, a l'execució i enterrament del reu.

Morts, qui us ha mort? és també una obra que ens permet un acostament a la situació d'Andorra durant la segona guerra mundial, força difícil per l'actuació de tres estats: l'autoritat del govern col·laboracionista de Vichy, la pressió dels nazis per evitar l'evasió de fugitius a través dels seus territoris i sota l'autoritat del bisbe de la Seu d'Urgell, a les ordres del govern franquista. De fet, també és un bon acostament a aquesta forma de sobirania compartida tan peculiar d'Andorra, en la qual els caps d'estat són el president de la República Francesa i el bisbe de la Seu d'Urgell.

És, per tant, una obra de gran interès literari, periodístic i històric per descobrir el petit país pirenaic i un dels seus episodis més luctuosos de la seva història recent. Una gran obra.



Comentaris