dimecres, 25 de gener de 2017

"Irène", Pierre Lemaitre

Travail soigné
Pierre Lemaitre, 2006
Traducció al castellà de Juan Carlos Durán Romero
Alfaguara, 400 pàgines

El descobriment dun atroç crim a la perifèria de París posa en marxa una exhaustiva investigació que pren un tomb inesperat quan  es descobreix que està vinculat amb un altre crim igualment macabre. La desorientació policial arriba al seu màxim grau quan es coneix que en els dos crims s'han reproduït amb el màxim nivell de detall possible dos assassinats que apareixen en novel·les reconegudes del gènere policial. El comandant Camille Verhoeven serà qui haurà de dirigir la investigació al capdavant d'un heterogeni equip, que atesa la magnitud de l'obra criminal a la que s'enfronten no deixarà d'acumular recursos en una cursa contra rellotge en la que qui marca els temps és el propi assassí.

Podem dir  que Irène és una novel·la que es planteja d'una manera força desconcertant, tant per la seva pròpia línia argumental com pel fet que no tenim la certesa que la descripció dels fets que se'ns narren en la primera part correspongui a la investigació tai com aquesta es desenvolupa o a la visió que havia dissenyat el propi assassí. En qualsevol cas, es tracta d'una narració plena de ritme que alterna la trama de la investigació amb pinzellades sobre la vida personal del comandant Verhoeven, la qual cosa fa que la lectura sigui força més enriquidora des del punt de vista literari. També s'ha de destacar que constitueix la presentació en societat del personatge de Camille Verhoeven, un comandant de la policia nacional força particular pel seu metre i quaranta-cinc centímetres i capaç de fer front a qualsevol en defensa del seu punt de vista.

Irène resulta ser una bona novel·la policíaca, i és una mostra innegable del talent del seu autor, que es consagrà definitivament en el camp de la novel·la negra amb la segona entrega de la seva obra i es consagrà com un dels grans autors francesos quan guanyà el Goncourt amb l'esplèndida Ens veurem allà dalt, un retrat realista carregat de drama i petites dosis d'humor de la França de la primera postguerra mundial. Ara bé, l'obra que ens ocupa, tot i que funciona molt bé, no acaba d'estar del tot polida i és fins i tot previsible a partir de cert punt. En el seu favor s'ha de dir que és tot un homenatge al gènere policíac.

Una novel·la molt recomanable, ni que sigui per conèixer Camille Verhoeven.