dissabte, 8 de setembre de 2018

“Los Miserables”, Victor Hugo

Les misérables 
Victor Hugo, 1862
Traducció de Maria Teresa Gallego Urrutia
Alianza (Alianza Literaria), 1856 pàgines 

Les misérables és una de les grans novel·les de la seva època, tant per la seva transcendència dins el moviment del Romanticisme literari, com en un sentit més estricte per la seva notable extensió. Per aquest segon motiu ens permetrem la llicència de fer un resum argumental molt més profund i detallat del que és habitual:

Resum argumental

Part I. Fantine
Aquesta part serveix com a introducció del personatge central de la novel·la, Jean Valjean. Es tracta d’un presidiari que acaba de sortir del presidí de Toló una cop complerta la pena de 19 anys, una part dels quals per haver robat pa per la seva germana i els seus nebots famèlics, i la majoria per successius intents de fuga. Assistim a la seva trobada amb el bisbe de Digne, monsenyor Bienvenu Myriel, que actua com a agent de l’epifania que converteix Jean Valjean en el senyor Madeleine, ric empresari i filàntrop que a més esdevé batlle de Montreuil-sur-Mer.
També se’ns introdueix la figura de Fantine, que per causa del seu enamorament d’un estudiant aprofitat es troba mare fadrina en una societat hostil i ha de deixar la seva diploma Cosette en mans dels desaprensius Thénardier. Fantine acaba en els graons més baixos de la societat fins que, ja malalta i pràcticament moribunda, és acollida pel senyor Madeleine.
Apareix qui serà la Nèmesi de Jean Valjean, l’inspector Javert. Ambdós coincidiren al presidí de Toló, per la qual cosa sospita que Madeleine és Jean Valjean. Tanmateix, en comunicar-la a Madeleine que l’havia confós ja que a Arras s'està jutjat al suposat Valjean, l’empeny a recuperar la seva identitat i a passar a ser un fugitiu. 

Part II. Cosette
En aquesta part es narra el segon empresonament de Jean Valjean, condemnat a perpetuïtat després d’haver estat capturat en haver descobert la seva vertadera identitat per evitar a un altre home una condemna injusta. Es narra també la seva fugida del presidi de Toló, quan aconsegueix que el donin per mort després d’una acció heroica. Aconsegueix rescatar a Cosette dels Thénardier, que l’han maltractada des que Fantine els la confià, i s’estableixen a París, on Javert el descobreix de nou. En una fugida desesperada, acaba botant la paret d’un convent, que la casualitat fa sigui on treballa com a jardiner Fauchelevent, que aconseguirà que Valjean i Cosette hi puguin quedar a viure. 

Part III. Marius
Ens trobam a principis de la dècada de 1830. Entra en escena Marius Pontmercy, nét d’un heroi de l’exèrcit napoleònic que per circumstàncies es troba sota la custòdia del seu avi, el molt monàrquic senyor Guillenormand, després de la mort de la seva àvia. La mort del seu pare li farà desvetllar l’admiració per la figura de Napoleó i el portarà a trencar la relació amb el seu avi. Pobre de solemnitat, aconseguirà sobreviure i fins i tot acabar la carrera de Dret. En un dels seus passejos pels jardins de Luxemburg, la seva mirada es creua amb la Cosette i des d’aquell moment n’està perdudament enamorat.
També entren en escena els Thénardier, que es troben en la més absoluta de les misèries i que viuen al mateix casalot que Marius (on abans havien viscut Jean Valjean i Cosette, abans d’arribar al convent). D’aquesta manera serà testimoni de com Thénardier intenta extorquir Jean Valjean, sense èxit, i s’adonarà que el miserable del seu veí és, en realitat, qui salvà el seu pare a la batalla de Waterloo.

Part IV. L’idil·li del carrer de Plumet i L’epopeia del carrer de Saint-Denis
A la fi Marius i Cosette es coneixen i comencen la seva relació en secret, d’amagat de Jean Valjean. Éponine, gelosa, provoca que Jean Valjean prengui la determinació d’abandonar la ciutat en creure’s perseguit, i Marius, en la seva desesperació, intenta que el seu avi li doni permís per casar-se. Com que aquest s’hi nega, convençut de la seva desgràcia, Marius pren les armes i es suma a la revolució que ha esclatat contra la monarquia de Lluís Felip d’Orléans, i es posa al capdavant de la barricada del carrer de la Chanvrerie. 
Mentrestant, per casualitat, Jean Valjean pren consciència de l’enamorament de Cosette, que ell perceb com una pèrdua de la persona que ha donat sentit a la seva vida de redempció.

Part V. Jean Valjean
Marius està decidit a morir en la barricada. Jean Valjean s’infiltra a la barricada per tal de salvar-lo. Allà es troba amb Javert, a qui els revoltats havien pres com a hostatge, però amb l’excusa d’afusellar-lo aconsegueix alliberar-lo. Quan la barricada cau, Jean Valjean aconsegueix emportar-se Marius per les clavegueres. En el periple es trobarà amb dos vells coneguts: Thénardier, qui li facilita la sortida de les clavegueres, i Javert, que li torna el favor quan li permet dur Marius a casa seva i després deixa Jean Valjean lliure. L’impacte de la seva bona obra condueix Javert al suïcidi.
Després d’una llarga convalescència, Cosette i Marius es casen; Jean Valjean confessa el seu passat a Marius i de mica en mica s’allunya dels joves, empès en part per Marius. Tanmateix, l’intent de Thénardier d’aconseguir diners a Marius amb els secrets de Valjean servirà perquè aquest prengui consciència del que ha fet Jean Valjean en la seva vida i propiciarà una reconciliació familiar en l’hora darrera del nostre heroi

Les misérables és una de les grans novel·les del segle XIX, una obra que estilísticament s’inscriu en el moviment romàntic. És una obra molt extensa que abarca un període convuls per França, des de 1815 a 1833, a través de les vivències d’un seguit de personatges vinculats a través de la figura de Jean Valjean. En aquesta novel·la, Victor Hugo es fixa en els sectors més desafavorits de la societat per bastir una mena de denúncia social sobre qüestions com pugui ser la prostitució, el desemparament en què es trobaven molts de menors al París de l'època, etc. Al mateix temps, és també un enaltiment de les actituds moralment rectes, representades essencialment per individis com el bisbe Bienvenu Myriel o el propi Jean Valjean, en contraposició a personatges com Thénardier i la seva colla.

És una lectura que reclama paciència en primer lloc per la seva extensió. Un segon factor són les múltiples explicacions que Victor Hugo introdueix en la narració, amb les que pretén informar el lector de determinats contexts importants per la seva obra. El problema és que l'extensió de tals explicacions és excessiva, i la seva utilitat per comprendre la trama força baixa; a més, en alguns casos trenca del tot el ritme narratiu, especialment quan Jean Valjean salva Marius i se l'emporta per les clavegueres, moment en que Hugo té a bé desenvolupar una història de les clavegueres de París que és força supèrflua (encara que interessant). Un tercer factor que pot dificultar la lectura és l'estil de l'obra, ja que el sentiment són molt exacerbats i molt radicals, no es concedeix als personatges cap moment de relaxació en la seva forma de ser, cosa que és un poc xocant i fins i tot pot resultar exasperant.

Una novel·la molt interessant però amb els mecanismes propis de la seva època.

Hugh Jackman encarnà Jean Valjean en l'adaptació
cinematogràfica de 2012, dirigida per Tom Hooper