"Me'n vaig", Jean Echenoz

Je m'en vais
Jean Echenoz,1999
Traducció al català de Maria Ginés
Proa, 184 pàgines
-Prix Goncourt 1999-

Felix Ferrer es un galerista d'art que es sent una mica de tornada de tot. Un bon dia decideix que està cansat de la vida amb la seva dona, i simplement aplega els trastos i se'n va sense més ni més. Instal·lat a la seva galeria, el seu principal col·laborador li ofereix una aventura que pot reportar-li enormes beneficis: rescatar una col·lecció d'art inuit d'un vaixell que fa dècades que encallà al nord del Canadà. Ferrer s'embarca en aquesta odissea moderna amb uns resultats excel·lents, però quan retorna a París, el robatori de la seva col·lecció el torna deixar sense motivacions. Tanmateix, la intuïció d'un policia de la científica el posarà en la bona direcció per recuperar la seva fortuna. Amb tot, quan sembla que es té tot un també es pot tornar a trobar amb la sensació de no tenir res...

Me'n vaig és una novel·la de gran senzillesa, tant pel que fa al seu argument com a la seva estructura i el llenguatge emprat. De fet, la simplicitat en el llenguatge és una de les senyes d'identitat més característiques de Jean Echenoz. En aquest cas, l'estil ajuda a transmetre les sensacions vitals del protagonista, un home que es sent desmotivat per la vida, que no n'espera gaire cosa més que anar passant amb dignitat i tenir alguna dona al llit que li alegri els dies. Enmig d'aquesta vida anodina, la troballa del tresor d'art inuit i la seva posterior desaparició li donen un cert al·licient per viure, sense que tampoc l'acabi d'acostar a la felicitat.

Una lectura entretinguda interessant amb un estil particular, que fou mereixedora del premi Goncourt de 1999.

Jean Echenoz (Aurenja, França, 1947)

Comentaris