L'esperit del temps
Martí Domínguez
Proa, 432 pàgines
En un camp de presoners soviètic, en els darrers mesos de la segona guerra mundial, un científic narra el seu periple en el si del nazisme des de la seva afiliació al partit just després de la invasió d'Àustria. Coneixem així la forma en que un científic, amb estudis de medicina però vertaderament interessat pel comportament animal, esdevé referent d'una de tantes línies d'investigació amb les que els nazis pretenien justificar les matances contra ela inferiors. Seguim també el seu periple arreu del III Reich: Viena - Konigsberg - Posen i com, de mica en mica es fa conscient de la irracionalitat i la immoralitat dels actes i iniciatives que teories com les que ell mateix ha plantejat volen justificar, des de l'extermini de poblacions (jueus, eslaus) a les Lebensborn, una mena de granges on criar els aris perfectes. L'estupefacció arriba quan descobrim que aquest científic va ser guardonat amb el Nobel de medicina, i ell mateix es defineix com l'únic premi Nobel nazi.
Aquesta novel·la de Martí Domínguez, àmpliament documentada i molt ben executada, s'inspira en el cas del científic austríac Konrad Lorenz. La menció no és explícita en cap part de l'obra, però basta repass
ar la vida de Lorenz per adonar-se de les semblances amb la vida del protagonista de L'esperit del temps. Precisament, tot el que s'amaga darrera aquesta expressió, atribuïda a Ernst Jünger com a forma d'explicar el que feren milions d'alemanys en temps del nazisme, és el que s'intenta mostrar en aquesta novel·la. El que 3ns mostra l'autor és com un individu mogut per un afany de reconeixemenr científic s'entrega en braços del nazisme i li acaba donant arguments per cometre les atrocitats per tots conegudes. És una altra demostració de que la barbàrie es troba adormida en el fons de totes les persones, i que sota unes determinades circumstàncies pot sortir a la llum amb la major de les normalitzat. Ja hem parlat del cas d'Eichmann, qui pensava que haver possibilitat la mort de milions de persones no era res més que el compliment d'un deure. Aquesta novel·la també es fixa en un altre fet significatiu: com bona part dels nazis, molta gent de certa significació en el nazisme, es va reintegrar amb total normalitat en la vida ordinària, sense que haguessin de pagar per haver causat la mort directa o indirecta se milions de persones.
ar la vida de Lorenz per adonar-se de les semblances amb la vida del protagonista de L'esperit del temps. Precisament, tot el que s'amaga darrera aquesta expressió, atribuïda a Ernst Jünger com a forma d'explicar el que feren milions d'alemanys en temps del nazisme, és el que s'intenta mostrar en aquesta novel·la. El que 3ns mostra l'autor és com un individu mogut per un afany de reconeixemenr científic s'entrega en braços del nazisme i li acaba donant arguments per cometre les atrocitats per tots conegudes. És una altra demostració de que la barbàrie es troba adormida en el fons de totes les persones, i que sota unes determinades circumstàncies pot sortir a la llum amb la major de les normalitzat. Ja hem parlat del cas d'Eichmann, qui pensava que haver possibilitat la mort de milions de persones no era res més que el compliment d'un deure. Aquesta novel·la també es fixa en un altre fet significatiu: com bona part dels nazis, molta gent de certa significació en el nazisme, es va reintegrar amb total normalitat en la vida ordinària, sense que haguessin de pagar per haver causat la mort directa o indirecta se milions de persones. Més enllà d'aquestes consideracions, també es fa incidència en un fet que és especialment sinistre: l'obsessió del nazisme per justificar les seves actuacions amb argument científics. És obvi que hi ha hagut molta altres règims polítics equiparables en el sofriment que han infligir als nazis, però el que els diferencia és que es limitaren a destruir els col·lectius que consideraven enemics sense presentar arguments elaborats més enllà d'actuar contra els "enemics de la pàtria". Però els nazis dedicaren ingents esforços en justificar el que era injustificable: la ciencia com a pretext.
Una novel·la tremendament interessant i útil per entendre un poc més els mecanismes del nazisme.
Comentaris