La Malcontenta
Sebastià Alzamora, 2015
Proa, 240 pàgines
Un matí de 1829, l'execució de tres condemnats per assassinat esdevé una orgia de violència i mort. Joan de Son Durí, cap d'un colla de bandolers, assassina un dels guardes, a un dels seus companys i agredeix al capellà, per més inri oncle seu, mentre un altre dels condemnat és mort a cops de maça. Entre el públic, Antònia Suau, la Malcontenta, contempla l'escena mentre desitja que tot acabi aviat i que el seu estimat, Joan de Son Durí, deixi de fer mal al món. A partir d'aquí, en viatges endavant i en darrera en el temps, coneixem la història que uní els enamorats i la venjança contra Fullaní, que traí ela de la seva colla amb l'esperança de fer-se amb el botí ocult.
La Malcontenta és una novel·la que reflecteix amb una crueltat extrema la realitat del món de l'antic règim i la brutalitat a la que es veien abocadea moltes persones. Enmig d'una panorama de misèria propi de la Mallorca preturística, assistim a la història d'un amor profund, quasi una devoció, de n'Antònia Suau per en Joan de Son Durí, personatge d'una extraordinària crueltat però que estima i respecta la seva estimada. Aquesta novel·la és construeix a partir d'escenes, de quadres, d'una enorme potència narrativa. Entre aquestes, l'escena que obre la novel·la, l'execució de la partida d'en Durí, és gairebé tarantiniana; en l'escena que suposa la trobada entre n'Antònia i en Durí, la mestria d'Alzamora el porta a crear un atmosfera tràgica en la qual la tensió pareix que vol sortir dle paper.
El retrat d'una dona i d'un temps de brutalitat, en el que era més probable morir de fam, violència o malaltia que per causes naturals. L'obra va ser adaptada magníficament al teatre en forma de monòleg per Agnès Llobet, José Martret i Rafel Gallego, amb una colossal interpretació d'Agnès Llobet. Molt recomanable tant la novel·la com l'obra de teatre.
| Agnès Llobet interpreta La Malcontenta |
Comentaris