"39° a l'ombra", Antònia Vicens

39° a l'ombra
Antònia Vicens, 1968
Lleonard Muntaner Editor, 192 pàgines 

Na Miquela és una al·lota que su una vida grisa i monòtona al poble amb els seus oncles i la seva cosina Maria. Poc avesada a les passions, es sent atreta per don Damià, un capellà jove que li suposarà una forta decepció sentimental. A pesar de la insistència de la seva cosina a fer-la seguir el camí de la vida consagrada, finalment es decideix a partir a fer feina en un souvenir de la Cala, on entrarà en contacte amb realitats complexes i diverses, sempre a la recerca de sentir una passió autèntica.

Aquesta novel·la explora la realitat del món del turisme en plena expansió del sector en els anys 60. És una realitat que l'autora coneixia bé, ja que mentre escrivia aquesta obra feia feina en un hotel de Cala d'Or. El que exposa és un món amb forta presència de treballadors provinents de la península, sotmesos a unes condicions laborals molts dures i que vivien amb una total austeritat però amb moltes ganes de festa i sobretot de no tornar als pobleys de misèria dels que procedien. També retrata alguns aspectes de la realitat històrica, els vencedors i els vençuts de la Guerra del 36 o el rastre que deixà la Segona Guerra Mundial en la població alemanya, tant a nivell físic com intel·lectual.
Igualment interessant és el contrast que s'estableix entre el poble i la Cala, entre la Mallorca tradicional, aferrada a la vida discreta, a la preeminència de l'Església, a la por al què diran, amb la Mallorca que emergeix de la mà del turista, molt més desinhibida i promiscua, de moralitat molt més relaxada. 

La narració no pretén desenvolupar un argument tancat, sinó que més aviat pretén fer un acostament a la realitat d'una època i un espai a la vegada que ens posa en la pell de na Miquela i el seu esforç permanent per sentir, per sentir-se desitjada, per abandonar la seva apatia establerta a base d'anys de criança en un ambient trist i deprimit. El desenvolupament es permet alguns moments en els quals la realitat i els pensaments es confonen.

39° graus a l'ombra constitueix un molt bon acostament a la realitat d'una època que ho va canviar tot a Mallorca, i és una excel·lent forma d'acostar-se a l'obra d'Antònia Vicens, que no debades va obtenir el Premi Sant Jordi de novel·la de 1967 per aquest treball. 

Comentaris