"Amor", Hanne Ørstavik

Kjærlighet
Hanne Ørstavik, 1997
Traducció al català de Blanca Busquets
Editorial Les Hores, 128 pàgines 

En una freda nit noruega, els camins de na Vibeke i el seu fill Jon, de tan sols nou anys, es separen d'una manera imprevista a causa de la confiança que dóna la rutina. La certesa, el donar coses per fer, provoca que el petit Jon afronti una situació potencialment enmig de la correcta indiferència dels adults que l'envolten.

Amor és una novel·la breu que comença amb un to una mica anodí però que de mica en mica aconsegueix atrapar-te en una narració paral·lela: per una banda, l'itinerari d'en Jon per la ciutat un cop s'adona que no té claus per entrar a casa; per altra, l'aventura sentimental de la seva mare Vibeke, despreocupada perquè pensa que el seu fill és a casa. La sensació que genera és de inquietud pel destí de l'infant. 

D'aquesta novel·la, possiblement el que més crida l'atenció a ulls d'un mediterrani és la despreocupació, gairebé antinatural, amb el que els successius adults amb qui entra en contacte Jon assumeixen la situació d'un nin de 9 anys que deambula sol pel carrer ja ben entrada la nit. Potser és una mena de xoc cultural, però són actituds que no semblen lògiques als nostres ulls, ben igual que la mare, que se'n va de gresca sense ni tan sols avisar el seu fill. 

Una lectura breu no mancada de cert interès amb una nina capacitat per commoure el lector.

Comentaris