Tragedia Germaniei
Lucian Boia, 2010
Traducció al castellà de Joaquín Garrigós
Los libros de la catarata, 128 pàgines
En la història europea del segle XX, especialment quan ens referim a la primera meitat del segle, a Alemanya li correspon el paper del gran malvat. Sembla que Alemanya va protagonitzar els dos grans desastres del segle, les dues guerres mundials, perquè el seu caràcter, la seva actitud, no deixaven marge a que les coses fossin d'una altra manera. Aquesta idea és la que l'historiador romanès Lucian Boia vol rebatre en aquesta breu obra.
Boia desenvolupa aquest posicionament a partir d'una anàlisi que va en un doble sentit. Inicialment, analitza si realment l'Alemanya del II Reich va ser un estat "pitjor", més predisposat a la violència i a l'agressió, que la resta dels estats del seu temps. Per fer-ho, es centra en aspectes diversos. Per començar, parla del nacionalisme, i en aquest punt contraposa la idea de la nació alemanya, una nació basada en l'existència d'una comunitat cultural, a la idea de la nació francesa, una nació creada a partir de la voluntat de l'estat i dels seus ciutadans. D'aquesta manera, conclou que Alemanya no era més nacionalista que els estats del seu entorn com França. A la mateixa conclusió arriba quan parla de la voluntat expansionista, que troba més accentuada en estats com el serbi o el rus, o de l'autoritarisme, que considera que més que servir per animar l'auge del nazisme, més aviat l'hauria evitat per complet si s'hagués mantingut més enllà de la Primera Guerra Mundial.
Una de les qüestions que aborda Boia i que han estat de les que més han marcat la història alemanya és la del racisme i l'antisemitisme. En aquest cas, fa dues observacions molt assenyades. Per una banda, recorda que en l'Alemanya prèvia a l'arribada del nazisme, els jueus assoliren una importància social elevada, sobretot en àmbits com l'acadèmic, on la seva presència estava molt per damunt de la dels no jueus -en termes relatius-. Significativament, ho posa en contrast amb la situació de la població negra als EUA. Per altra banda, assenyala que la política racial dels nazis no va ser la més important, la més publicitada, durant tot el procés d'ascens del nazisme al poder. En altres paraules, no va ser l'element racista o antisemita el que va catapultar el nazisme al poder, sinó altres qüestions que desenvolupa més endavant.
Fetes aquestes disquisicions prèvies als fets concrets, passa a analitzar l'evolució dels fets des de 1914 fins a 1945. En primer lloc, qüestiona la idea de la responsabilitat alemanya en l'esclat de la Gran Guerra, una idea derivada del draconià Tractat de Versalles que els alemanys es veren obligats a acceptar i en el qual assumien la responsabilitat d'haver provocat el conflicte. Exposa, encertadament, que no era Alemanya qui tenia més interès en el conflicte, sinó més aviat estats com Àustria-Hongria o Rússia. Equipara la responsabilitat alemanya a la francesa: no haver sabut transmetre amb fermesa als seus respectius aliats (Àustria-Hongria i l'Imperi Rus, respectivament) que la guerra era quelcom totalment insensat. Cal tenir present que els sistemes bismarckians eren precisament per evitar una possible guerra, no per provocar-la. Respecte el fet que Alemanya atacàs a través de Bèlgica, ho justifica pel fet que la situació estratègica, haver de lluitar en dos fronts, la va obligar a prendre decisions amb una sola perspectiva, la militar, més enllà d'altres consideracions.
A partir d'aquest punt, tots els fets, totes les circumstàncies adverses, es varen combinar per afavorir el desenvolupament d'un fenomen extremista de la naturalesa del nazisme. L'origen de tots els mals es troba en la tremenda humiliació que va suposar el Tractat de Versalles. En paraules del propi autor "Si el tratado de Versalles se hubiese redactado de otra forma no se habría llegado a eso, ni a Hitler ni a la Segunda Guerra Mundial" (capítol 11: Hitler y el Tercer Reich). Aquest cop a la moral col·lectiva es va veure agreujat per les intenses turbulències econòmiques que varen esdevenir fins el 1923, amb la famosa hiperinflació, i va ser determinant per donar ales al nazisme, que ja el 1923 intentà el seu famós putsch a Munich. L'arribada de la crisi del 1929 va acabar de donar l'impuls que necessitava el nazisme per assaltar el poder.
Sobre la presa del poder per part dels nazis, es fan tres consideracions molt importants. Primera: hauria estat impossible el triomf d'un moviment així sense un individu de la personalitat de Hitler. Segona: el nazisme mai va gaudir d'un suport electoral majoritari; de fet, en les eleccions de gener de 1933 només aconseguí un 33,1% dels vots, mentre a les de març del mateix any, amb tot el desplegament de la seva violència extrema, només sumà un 43,9%. Tercera: si els partits conservadors no haguessin llegit malament el paper de Hitler, la progressiva millora de l'economia alemanya hauria convertit el nazisme en un moviment cada cop més marginal. En aquest sentit, matisa la idea de la responsabilitat col·lectiva del poble alemany, en considerar que bona part de la població simplement es veia atrapada en la dinàmica d'un estat totalitari.
Una darrera consideració té a veure amb el patiment alemany en la Segona Guerra Mundial. Sense dubtar de la legitimitat del procés de Nuremberg, qüestiona que ningú fos responable dels bomardejos massius sobre ciutats alemanyes que causaren desenes de milers de víctimes civils (Dresde, Hamburg) i que un estat que havia perpetrat assassinats en massa com l'URSS en època de Stalin formàs part del tribunal i fos qui major duresa reclamà en les sentències, tot al contrari que França.
És aquesta una obra tremendament interessant que mou a la reflexió, especialment per aquells que ens dedicam a la història, ja que ens recorda que l'historiador, que treballa sabent com es varen esdevenir els fets, tengui la temptació de fer quadrar tot el procés històric amb el seu resultat final sense considerar que les coses podrien haver anat d'una altra manera si alguns fets haguessin estat diferents o senzillament si algunes persones haguessin actuat d'una altra manera.
Comentaris