"Els últims dies del general Prim", Francesc Puigpelat

Els últims dies del general Prim
Francesc Puigpelat, 2014
Proa, 280 pàgines

El general Prim, president del govern que encapçala el nou règim sorgit de la Gloriosa, encara la culminació del seu projecte polític de fer d'Espanya un estat vertaderament modern a través del nou regnat d'Amadeu de Savoia i el més que segur govern Prim. Tanmateix, els enemics amb els que compta són extremadament contraris a aquest pla, i faran tot el possible per frustrar-lo, fins i tot assassinar el propi general Prim.
Aquesta novel·la reconstrueix els darrers dies del general, quan ja era evident que era víctima d'un complot per posar fi a la seva vida, davant del qual no va prendre les mesures contundents que haurien pogut salvar la seva vida i també el futur d'Espanya més enllà dels borbons. L'estructura narrativa d'aquest llibre recorda vagament la de Crónica de una muerte anunciada de García Márquez, atès que el lector parteix de la certesa de la mort del protagonista, i tot i això es desespera en veure les oportunitats perdudes d'evitar aquesta mort. Tanmateix, no ens trobem davant una mostra de tan alta literatura, sinó que més aviat sembla que ens trobem davant una obra de divulgació històrica, una lloança a un dels polítics més brillants i pragmàtics del segle XIX espanyol, que com no podia ser d'altra manera en el nostre pa als acabà víctima dels mediocres. En aquest cas, els victimaris foren el general Serrano i el duc de Montpensier, que volen eliminar Prim per afavorir el retorn dels borbons, de tan nefasta actuació en el segle XIX.

Els últims dies del general Prim és una novel·la de fàcil lectura, que té més interès per la part històrica que pel mèrit literari, afirmació feta sense prendre menystenir l'autor. Il·lustra de manera encertada el perquè Espanya no va fer en cap moment un salt endavant, ja que els poderosos, profundament mediocres en la immensa majoria dels casos van preferir aferrar-se a la comoditat i la corrupció que els garantien els borbons que aventurar-se a un canvi que afavorís el conjunt de la societat. I això tant vall pel segle XIX, com pel XX i pel que portam de XXI.

Comentaris