"Babylon Berlin", Volker Kutscher

Der nasse Fisch
Volker Kutscher, 2008
Picador, 450 pàgines

El detectiu Gereon Rath acaba d'aterrar al departament d'antivici de Berlín. Arriba després d'un desgraciat incident a Colònia que el convertí en blanc de les ires del gran públic, traslladat per les influències del seu pare, cap de policia de la ciutat del sud. A Berlín, de forma totalment casual entra en contacte amb una trama delictiva que sembla implicar exiliats russos, membres de les màfies locals i una gran quantitat d'or arribat de Rússia. Envoltat de tot un seguit de personatges perillosos, en una ciutat que viu el creixement dels nazis i de grups paramilitars d'extrema dreta, amb els comunistes en plena efervescència revolucionària, encara tendrà temps enamorar-se perdudament de Charlotte Ritter, en una relació no gens senzilla.

Babylon Berlin
és l'entrada en escena del detectiu Gereon Rath. És un detectiu jove que no sempre sap quina és l'acció correcta i que demostra una gran caparrudesa en els seus plantejaments, però que també està dotat de ferms principis i de la determinació necessària per fer allò que creu convenient sense importar-li quin és l'obstacle que caldrà superar. És un personatge interessant, encara que en alguns passatges de la novel·la no acaba de despertar la simpatia del lector, atès que es comporta de forma poc raonable pels propis interessos. Fa la sensació que es tracta d'un personatge en construcció. 

La novel·la està ambientada en una època i en una ciutat absolutament fascinants: el Berlín d'entreguerres. L'autor recull de forma notable les característiques de la ciutat, molt especialment l'enorme vida nocturna. També retrata amb encert la tensió política en creixement que vivia la ciutat, entre la voluntat revolucionària dels comunistes, l'ascens imparable del nazisme i la presència, menys coneguda però també destacable, de grups d'extrema dreta nostàlgics dels temps de II Reich.

En el meu cas, ha estat inevitable la comparació de Gereon Rath amb la de Bernie Gunther. I segurament és una comparativa injusta per part d'un seguidor confés de l'etern perdedor Bernie, però fa la sensació que és comparar un home fer, madur, immers en un etern retorn de la derrota, amb un jove marcat per certes circumstàncies adverses però encara amb unes perspectives força obertes. 

En definitiva, la sèrie de Gereon Rath es mostra com una sèrie interessant, tant pels personatges com per l'època en què aquests es mouen. 

Comentaris