"Hamnet", Maggie O'Farrell

Hamnet
Maggie O'Farrell
Traducció al català de Marc Rubió
L'altra editorial, 360 pàgines

A Stratford-upon-Avon, a finals del segle XVI, una família afronta la pitjor de les situacions: Judith, la filla petita, germana bessona de Hamnet, presenta símptomes evidents de la pesta, una malaltia per a la qual no hi ha cura a l'abast de les persones, només de la providència. A partir d'aquesta terrible situació, l'autora ens va recordant la història da família, des que els seus pares es coneixen fins a l'estrena d'una de les peces teatrals de major transcendència en la Història, Hamlet

I és que la història que se'ns narra és la història de la parella formada per Agnès (o Anne, segons les fonts) Hathaway i William Shakespeare. A partir de les dades biogràfiques reals, l'autora reconstrueix la seva història, des del seu matrimoni, en contra de l'opinió de les famílies, fins a l'èxit del dramaturg temps després de la tragèdia familiar. És la història de dues persones del seu temps, però al mateix temps de dues persones excepcionals. Agnes és una dona lligada a la terra, coneixedora de les propietats curatives de les plantes, dotada d'un sisè sentit per llegir l'ànima de les persones i el seu futur. William és una persona sensible, amb cultura, que es sent marcir a la vila de Stratford degut a la tirania del seu pare. El seu amor apassionat tendrà com a fruit tres fills: Susanna i els bessons Judith i Hamnet. 
 
L'autora Maggie O'Farrell (Coleraine, Irlanda del Nord, 1972)

Més enllà d'il·lustrar la vida d'un dels autors cabdals de la literatura universal, aquesta novel·la constitueix un obra magnífica, delicada i minuciosa sobre les relacions humanes en distints nivells. Per una banda, les relacions paternofilials, exemplificades des de dos punts de vista: la relació entre William i el seu pare, marcada per la violència i la intimidació, i la de William i Agnes cap als seus fills, una relació basada en l'amor. També parla de la relació entre els germans bessons, una relació més profunda de la que tenen els germans que no ho són i que en aquest cas arriba al punt del sacrifici màxim. I és parla també del dol, del dolor provocat per la pèrdua d'un ésser estimat i de les moltes maneres en què aquest és por superar, des de treballar com mai i fer d'aquest esforç un homenatge a la persona perduda, a la melangia i l'abandonament fins que quelcom dins tu es recomposa i pots tornar a la vida. 

Un dels aspectes interessants d'aquesta novel·la, un més, és la seva capacitat de recrear el que era viure en l'època, la sensació d'estar a mercè de la mort sense poder-hi oposar una vertadera resistència quan ella feia acte de presència. Haver d'abandonar-se a l'esperança com a única medicina, confiar en la remissió espontània de la malaltia o en la propia capacitat de l'organisme per sobreposar-se per ell mateix. També viure sota una moralitat que penalitza la diferència, per molt que aquesta sigui inofensiva. 

Hamnet és una novel·la magnífica, esplèndida, una peça d'orfebreria que ens posa davant el mirall per observar la profunditat de la nostra ànima i dels nostres sentiments. Una joia. 

Comentaris