"L'estiu circular", Marion Brunet

L'Été circulaire

Marion Brunet, 2018

Traducció al català de Mia Tarradas

Club editor, 224 pàgines

Bona novel·la que parla d'un racó de la França de províncies i retrata una família de classe baixa que sobreviu com pot en la grisor de les seves vides. És una vida marcada per la mediocritat i la vulgaritat, tacada per una brutalitat evident, amb relacions personals amarades de mútua incomprensió i habilitats paternofilials rudimentàries. En aquest context, l'embaràs de la filla major enrareix encara més la situació, sobretot pel pare, que es veu superat per la situació i per la mediocritat de la seva pròpia vida i converteix el veí magrebí, amic de tota la vida de les seves filles, en l'ase dels cops amb qui desfogar-se.

Novel·la de bon ritme, episodis breus, personatges força ben perfilats i situacions quotidianes tocades sempre per una pàtina de brutalitat. L'inici de la novel·la talla l'alè, una escena de violència familiar d'un pare a una filla amb l'aquiesciència de la mare i la inacció de la germana. Aquesta escena marca tot el to de la narració, el d'una normalitat relativa, en la que qualsevol cosa, qualsevol paraula, mirada o gest pot desencadenar un altre brot de violència.

És una obra que aborda molts aspectes, amb menys o més profunditat, però segurament allò que més destaca és la manca de comunicació en el si de la família, que fa que 4 persones convisquin sota un mateix sostre i que pràcticament sigui l'únic que comparteixen, en especial pares i fills. Presenta també qüestions com la de la violència de gènere (les dones casades que pateixen agressions físiques i sexuals) i la violència familiar, en aquest cas signe de la incapacitat dels homes per expressar-se d'una altra manera a causa de la seva pobra educació i de la limitació de la seva pròpia moralitat. També es podria esmentar com a qüestió significativa la de la classificació social, com per exemple el personatge de Manuel, que és vist com un inferior pel simple fet de ser nét d'un exiliat republicà espanyol, o com es tracta la desaparició de Saïd pel fet de ser musulmà.

És una lectura que en certs moments recorda l'obra d'Émile Zola, en concret La taverna (L'Asommoir, 1877) per la brutalitat de moltes de les relacions humanes que s'hi descriuen, però que també cau en estereotips de classe: els pobres són brutals, incultes i maleducats, mentre els rics són gent amb cultura, de tracte educat i amable; els pobres fan de vius i els rics es deixen enganar.

Amb tot, una novel·la ben interessant.