"Recursos inhumanos", Pierre Lemaitre

Cadres noirs

Pierre Lemaitre, 2010

Traducció del francès al castellà de Juan Carlos Durán Romero

Alfaguara, 392 pàgines 

Alain Delambre és un aturat de llarga al final de la cinquantena que sobreviu amb un minijob fins que un incident el deixa sense res. Llavors troba una oferta de feina que sembla feta a la seva mida, i decideix llançar-se a tomba oberta per aconseguir-la. La seva determinació el portarà a una espiral d'accions radicals que el portaran a ell i a la seva família a l'extrem. 

Pierre Lemaitre desenvolupa en aquesta novel·la un thriller absolutament magnífic, intens, poderós. Transforma a un aturat de llarga durada en una màquina determinada a aconseguir el seu propòsit costi el que costi, sense deixar espai a les consideracions morals i ni tan sols als sentiments dels seus éssers més propers. Aconseguir la feina esdevé la seva fixació, i quan s'adoni que no té possibilitats, emprendrà un camí encara més radical i salvatge. Es construeix així un autèntic thriller, amb un ritme narratiu molt alt, amb situacions que sorprenen i et deixen bocabadat, amb la sensació de ser allà, al costat d'Alain en les seves desventures afortunades. Tot això sense renunciar al toc d'humor tan característic de l'autor. 

Pierre Lemaitre és un gran narrador, amb una capacitat excepcional a l'hora de crear situacions intenses i vívides, narracions frenètiques, febrils, que tenen quelcom de cinematogràfic. És un registre en el qual excel·leix, com demostrà clarament amb el quartet de novel·les protagonitzat per Camille Verhoeven. Tanmateix, també ha demostrat la seva mestria amb novel·les més delicades, més emotives com la seva darrera publicació, El mirall de les nostres penes. 

Una obra excel·lent.