"Un amor", Alejandro Palomas

Un amor
Alejandro Palomas, 2018
Destino, 464 pàgines 
-Premi Nadal 2018-

L'Amàlia és una dona en la setantena, albina i divorciada. La seva vida va canviar dràsticament quan el seu espòs, després d'una vida de menyspreus i humiliacions, li oferí la possibilitat del divorci i ella l'acceptà. Hi va perdre l'espòs i les amistats, però hi va guanyar una vida pròpia. Avui, set anys després, la seva filla Emma s'ha de  casar amb la Magalí, i entre episodi i episodi de tan remarcable jornada, recordam com ha estat el camí entre el daltabaix del divorci i l'actualitat, tant per ella com pels seus filla: Emma, Sílvia i Fer.

Un amor és una narració amable i tendra que gira el voltant d'una dona partícular. Una dona divorciada als 65 anys, albina, amb una formació molt considerable per l'Espanya de l'època (secretariat internacional a Ginebra) i que té una visió de la realitat molt ingènua i sincera. L'autor ens transmet la profunda bondat d'Amàlia, que a pesar de tot el que ha passat i ha aguantat, no deixa de sentir-se feliç, sobretot del benestar dels seus fills, de qui és preocupa de manera constant perquè sembla que els costa trobar la felicitat a la vida. La novel·la també ens parla del que succeeix quan una parella es divorcia, com tot el que s'ha construït al llarg de tants anys trontolla i com es perd no només la parella sinó també tot allò construït al voltant d'ella, com les amistats.

El to de la narració és tendre i delicat, i en no pocs moments dona pas a moments vertaderament còmics que endolceixen una mica més aquest melodrama, lleuger però tremendament agradable, que ens parla de vides anònimes, intranscendents fins a cert punt, que són les que, no ens enganyem, formen el cor de la societat. Si l'espanyola mitjana fos com l'Amàlia, ens aniria molt millor, lliures d'odi i de prejudicis. 

Comentaris