"Viaje al fin de la noche", Louis-Ferdinand Céline

Voyage au bout de la nuit
Louis-Ferdinand Céline (pseudònim de Louis Ferdinand Auguste Destouches), 1932

Traducció del francès al castellà de Carlos Manzano
Edhasa, 573 pàgines

Ferdinand Bardamu, per fer la gràcia, s'allista a l'exèrcit francès per anar al front de la Primera Guerra Mundial. A partit d'aquesta estúpida decisió, l'acompanyam en el seu deambular pel món. A les trinxeres, on intenta de totes totes mostrar-se com el més inútil del soldats fins que és ferit; a Àfrica, on s'embarca en una empresa colonial que està prop de dur-lo a la mort; als Estats Units, on emigra per intentar fer fortuna; i finalment a la perifèria de París, on s'estableix com a metge.

He d'admetre que és una de les lectures que més m'ha costat acabar dels darrers anys. Aquesta dificultat no s'ha degut al maneig del llenguatge, que és possiblement el punt més destacat, ja que és un llenguatge tremendament fluïd, de ritme torrencial per moments, i que a més va introduir en l'alta literatura en francès l'ús de llenguatge del carrer, que contribueix encara més a que la lectura sigui senzilla. El problema és la profunda antipatia que suscita el protagonista, molt especialment en la seva actuació durant la guerra i a Àfrica, atès que no cessa en els comportaments covards -humanament comprensible en una situació de guerra-, misògins i racistes. És un personatge execrable, o potser caldria titllar-lo més finament de cínic? No ho sé, però en qualsevol cas m'ha generat un fort rebuig. És cert, per altra banda, que en l'exercici de la seva professió mèdica no resulta tan odiós, que ocupa la segona meitat de l'obra, però en cap moment genera simpaties. És l'epítom de persona miserable.

Voyage au bout du nuit és considerada una obra mestra de la literatura francesa gràcies a la modernització en l'ús del llenguatge, tot plegat a pesar de la controvertida actitud de Céline durant l'època de Vichy. No puc dir que recomani aquesta lectura, però sí que puc dir que és una lectura que no deixa indiferent, afirmació que no sempre es pot fer.