"Mendel el de los libros", Stefan Zweig

Buchmendel

Stefan Zweig, 1929
Traducció de l'alemany de Berta Vias Mahou
Acantilado, 64 pàgines

Mendel és una rara avis en l'univers dels cafès vienesos. Coneix a fons tot el panorama bibliogràfic europeu, i a pesar del seu aspecte deixat, té el respecte i l'admiració de tots els amants dels llibres, que recorren a ell per trobar els volums que ningú més és capaç de localitzar. Duu una vida recollida i discreta, absort sempre en els seus llibres i catàlegs, aliè a l'enrenou del cafè Gluck, fins que amb la Gran Guerra acaba reclòs en un camp de presoners estrangers. Aconseguida la seva llibertat, el nou món nat en la l'Europa d'entreguerres, ja no serà capaç de reprendre la seva antiga activitat, perduda la seva llar i exclòs de la nova societat.

Amb aquest breu relat, Zweig posa el focus en la figura dels intel·lectuals del món d'ahir, erudits i especialitzats, i sobretot en la irracionalitat de la guerra, en el transcurs de les quals els humans són incapaços d'entendre les motivacions alienes. Un al·legat en tota regla contra les guerres, la ignorància i l'avarícia. Una delicatessen.

Llegir Zweig és abocar-se a un món esvaït, assistir a la reivindicació d'una època passada, on els valors eren uns altres, més humans potser, i la vida es regia per uns codis més elevats. És una prosa elegant i precisa, que ens presenta petits fragments del gran mosaic que era Europa abans de a bogeria de les trinxeres.