"El monstre de Santa Helena", Albert Sánchez Piñol

El monstre de Santa Helena
Albert Sánchez Piñol, 2022
La Campana, 304 pàgines
 

Delphine de Sabran, marquesa de Custine, vol posar a prova l'amor que sent per ella un dels majors literats del seu temps, François-René de Chateaubriand. Per fer-ho, aspira a convertint-se en objecte de desig de l'home més poderós del moment, Napoleó Bonaparte. Per aquest motiu, s'embarquen en una travessia cap a la presó més segura de lèpoca, l'illa de Santa Helena, al bell mig de l'Atlàntic. En arribar-hi s'adonen que probablement Napoleó no ha deixat mai de ser un monstre, encara que no és l'únic amb el s'hauran d'enfrontar.

El monstre de Santa Helena és una novel·la de ciència ficció que es basa en personatges i fets històrics però que introdueix un element sobrenatural de forma gairebé grotesca amb l'aparició d'un formidable monstre marí que escull l'illa de Santa Helena, presó de Napoleó, com a lloc on donar a llum a la seva nombrosa progènie. La narració conté elements interessants, sobretot les converses entre els tres personatges principals, però en conjunt no deixa de ser una obra menor, un exercici fallit dins del gènere fantàstic que l'autor havia demostrat ser capaç de manejar amb prou perícia en obres com La pell freda o fins i tot Pandora al Congo (ja ens entenem).

He de dir que en principi l'obra parteix d'un plantejament interessant, però l'aparició del bigcripi ho ensorra tot i ho converteix en una obra mediocre, impròpia de l'autor de Victus. La caracterització de Napoleó tampoc ajuda a donar més valor a l'obra, atès que per moments sembla més una caricatura que un retrat. Per resumir, un llibre decebedor.

Comentaris