"La mala costumbre", Alana S. Portero

La mala costumbre
Alana S. Portero, 2023
Seix Barral, 256 pàgines

A San Blas, un barri obrer de Madrid, créixer com a nina trans en els anys vuitanta és qualsevol cosa menys fàcil. I precisament és aquesta la història que coneixem en veu de la seva protagonista, un relat que ens fa posar-nos dins la pell de l'altra, entendre millor que mai el que suposa haver nascut dins un cos en el que et sents aliè i com de difícil és créixer amb la sensació de de viure dues vides, una que es projecta cap al altres, una vida que no és més que una façana, i la vida autèntica, una vida complexa, dura però per moments reconfortants. La vida que ens acosta Alana Portero és la vida del barri, que en moltes coses podria ser també la vida d'un poble qualsevol de l'Espanya de l'època, un univers de patrons reconeixibles, de personatges particulars i de comunitat, d'una comunitat que ho sap tot sense donar a entendre que ho sap res. 

En aquest escenari, la nostra protagonista creix a la recerca d'un referent, d'una orientació que era difícil trobar quan tot depenia del contacte directe, de la coneixença, de realitat que se't posaven davant els ulls. Amb tot, de mica en mica, és capaç de trobar el seu lloc, el seu camí de llambordes grogues, un camí difícil però ple de persones meravelloses, que l'ajuden i li fan de referent fins que tot arriba a un final molt abrupte, a un període d'hivernació del qual, tanmateix, serà capaç de sortir per convertir-se en una persona feliç.

La mala costumbre m'ha impactat i m'ha emocionat a parts iguals. M'ha impactat perquè m'ha duit a posar-me dins la pell d'una persona trans i m'ha permès entendre la inestabilitat en la que viuen, els perills als que s'enfronten i les immenses dificultats que han de superar. De la mateixa manera, comprovar els seus sentiments i les seves emocions, els seus descobriments i el seu contacte amb un món considerat marginal com és el de les persones trans de Madrid a finals del segle XX també deixa petjada. I m'ha emocionat per l'enorme delicadesa amb la que l'autora ha estat capaç de teixir el seu relat de dolor i creixement, d'amistat i d'amor, de respecte i admiració per les persones amb les que es creuà, a les que estimà i que li demostraren que la dignitat d'una persona no depèn de res més que de la seva condició humana.

Un llibre dur i preciós com només ho pot ser la vida mateixa.