"Crim i càstig", Fiodor Dostoievski

Преступление и наказание
Fiodor Dostoievski, 1866
Traducció del rus d'Andreu Nin
Proa, 608 pàgines

Rodion Romanòvitx Raskòlnikov és un estudiant pobre que decideix, en un moment de transtorn mental, assassinar una vella usurera. A partir d'aquest fet, en aparença forçat per la seva situació de misèria, entra en un estat de psicosi per la por a ser descobert, i a la vegada pel seu desig de ser reconegut pel seu crim, que arriba a considerar una reivindicació de la capacitat humana per obrar de forma violeta, de la mateixa manera que ho han fet grans personatges com Napoleó Bonaparte. Enmig del seu desordre mental, el seu raonament és qüestionar el fet que una persona al capdavant d'un estat pugui ordenar accions que provoquen autèntiques matances mentre un individu, de forma aïllada, no té aquesta possibilitat, si més no sense ser considerat un criminal. Més enllà d'aquest fet, Ròdia es veu immers en afers amorosos de diversa natura; per una banda, vol evitar que la seva germana Dúnia es casi amb un pretendent ric, convençut com està de la vilesa d'aquest pretendent i de que la seva germana només ha acceptat la seva proposta per treure la família de la seva situació de pobresa extrema. Per altra banda, ell mateix es veu captivat per la coneixença de Sònia, una prostituta adolescent que es sacrifica per alleugerir la situació econòmica de la seva família.

Dostoievski retratat per Perov 

Crim i càstig, un dels grans clàssics de la literatura universal, és una novel·la que explora la ment humana i la seva complexitat a través de la figura del seu protagonista, que viu immers en un profund desordre mental enmig del qual intenta racionalizar la seva pròpia conducta i assumir la realitat de la seva situació i dels seus actes. A més, és una obra que ens parla també dels sacrificis que es fan per amor: el sacrifici d'una dona per amor a la seva família, el sacrifici del propi Raskòlnikov en favor de Sònia, el sacrifici de Sònia per la redempció de Ròdia... És una novel·la complexa, rica en símbols com la calor sufocant que el protagonista evoca constantment i que funciona com un símbol de l'infern, o la pròpia ciutat com a símbol de la depravació i la degradació humana.

La present edició compta amb la traducció d'Andreu Nin, de 1929, i el llenguatge emprat és una mica arcaïtzant fins des de la perspectiva actual, cosa que fa que la lectura no resulta especialment fluïda, a més de la pròpia complexitat de l'obra i del que es vol transmetre de la ment del protgonista. Amb tot, és una de les novel·les que s'han de llegir un cop en la vida.