Sebàstià Alzamora, 2024
Proa, 264 pàgines
Un cop reeixida la Gloriosa, revolució progressista que aconseguí derrocar Isabel II, les ànsies de llibertat i igualtat dels republicans federals no s'han vist satisfetes, atès que el règim sembla optar de nou per un sistema monàrquic i centralista. Els federals empordanesos estan decidits a revoltar-se contra el govern provisional i Pere Caimó serà l'encarregat de posar-s'hi al capdavant, en l'episodi conegut com El foc de la Bisbal.
En aquesta novel·la, Sebastià Alzamora ens ofereix una visió d'un fet prou desconegut i de l'home que el va liderar, la revolta republicana federal de l'octubre de 1869 com El foc de la Bisbal. L'obra es divideix en tres parts. En la primera, l'autor introdueix alguns dels personatges més destacats d'aquest episodi històric: Pere Caimó; Isabel Batalla, esposa de Caimó; Isabel Vilà, sindicalista; i Romualdo Crespo, governador militar de Girona. La segona part narra els fets succeïts el 6 d'octubre a la Bisbal d'Empordà, quan tres mil republicans federals aconseguiren derrotar els 1200 homes del governador Crespo a pesar de la seva evident inferioritat pel que fa a l'armament. La darrera part narra la trobada entre Caimó i Crespo i la reflexió que fan cadascú, en la que exposen la seva visió del món, que contraposa l'ordre i la llibertat.
M'ha resultat una lectura amena i interessant, encara que la primera part resulta un poc avorrida i en conjunt a la novel·la li falta una mica de desenvolupament de l'argument, sobretot referit als fets posteriors als fets de la Bisbal.
Comentaris