Pierre Lemaitre, 2023
Traducció d'Albert Pejó
Bromera, 552 pàgines
1952. Els Pelletier han superat la tràgica mort d'Étienne a Indoxina i han continuat amb la seva vida, els fills a París i els pares a Beirut. Hèlene inicia la seva vida de reportera al Journal du Soir amb un reportatge sobre la construcció d'una presa que li canviarà la vida, no només professionalment sinó també en l'àmbit personal. Per la seva banda, François reprèn la investigació del cas Mary Lampson, que el portarà, de forma estranya, a millorar la seva posició al diari. Mentrestant, Jean, sempre sota la pressió de Geneviève, fa una passa endavant en el món dels negocis i decideix posar en marxa una botiga de roba a preus baixos, Dixie, que li durà més d'un mal de cap. A Beirut, Louis afronta un prestigiós torneig de boxa amb el seu pupil Lulu, un desafiament de resultat inesperat.
En aquesta segona trobada amb els Pelletier, Lemaitre ens presenta un ventall de situacions que ens parlen de la modernitat, del procés de canvi constant que afronta França a l'època de la postguerra. L'autor francès explora aquesta modernització des de diversos punts de vista. Per una banda, des del punt de vista de la història del gènere, una de les trames principals té a veure amb la qüestió de la persecució de l'avortament, que en aquella època a França podia portar metges i pacients a la presó (de fet no seria legal fins a la llei promoguda per Simone Veil el 1975). Aquesta persecució derivava, com passava i passa allà on l'avortament és il·legal, en pràctiques perilloses per la salut de les dones, que les arribava a posar en perill de mort. El tractament que fa l'autor d'aquest tema fa especial incís en aquestes circumstàncies i en com estaven de desprotegides les dones que afrontaven un embaràs indesitjat, en clar contrast amb el paper dels homes.
Una altra trama, que podem identificar com la trama central, és la que parla de la presa de Chevrigny, un fet ficcionat a partir del cas real de la presa de Tignes. En aquest escenari, assistim a les discussions entre els que estan disposats a resistir costi el que costi i els que accepten allò que és inevitable. Aquesta història ens parla sobre com la idea de progrés sovint ens esclafa en favor d'un benefici superior, un benefici que s'expressa de forma clara: clar que el poble desaparegui per fer que les ciutats continuïn creixent, que la indústria continuï enriquint els poderosos. Tot això a cosa de patiments personals i de la pèrdua d'un patrimoni col·lectiu, material i immaterial, i d'un conflicte entre els que durant generacions havien conviscut i de cop i volta es troben expulsats de la seva terra.
A partir del personatge de Geneviève, harpia amb totes les lletres, també se'ns acosta un altre aspecte fosc de la societat de l'època i de l'actualitat, com és la qüestió dels maltractaments, o si més no la negligència conscient a l'hora de tractat la seva filla Colette, per qui clarament la mare no té cap mena d'estima. Geneviève és un personatge odiós, el final del qual esper que sigui tan dolent com es mereix...
François ascendeix de forma inesperada en el diari Journal du Soir, i esdevé el nou cap de successos, amb la idea de resoldre el cas de Mary Lampson, desconeixent la realitat dels fets i com el poden afectar. Ens parla de la tasca periodística, de la investigació, de la recerca de personatges i de com, de vegades, la sort té molt a veure amb l'èxit i el fracàs.
Con conjunt, la segona entrega de la tetralogia Els anys gloriosos és una novel·la de gran alçada, que retrata una època a partir de qüestions poc conegudes pel gran públic, la qual cosa ens acosta a com era la societat francesa en un moment de creixement després del final de la II Guerra Mundial, quan encara eren visibles les marques de l'ocupació nazi i del règim col·laboracionista encapçalat pel mariscal Pétain. Una novel·la amb trets de novel·la social que recorda les grans obres franceses del segle XIX.
Comentaris