Chroniques italiennes
Henry Beyle com a Stendhal, 1837-1839
Valdemar, 440 pàgines
Henry Beyle com a Stendhal, 1837-1839
Valdemar, 440 pàgines
Vet aquí un clàssic del novel·lista francès Henri Beyle, que signà sempre les seves obres amb el pseudònim d'Stendhal. Aquest llibre ofereix un recull de narracions ambientades en la seva majoria a l'edat moderna italiana, però no els brillants i lluminosos anys del Renaixement, sinó més aviat en els segles XVII i XVIII, igualment brillants però menys foscos, a excepció d'una incursió en el segle XIX.
L'autor afirma que són relats trobats entre antics protocols judicials, i en general el seu tema gira a l'entorn de l'am
or i la passió, ja sigui amors impossibles o amors traïts. El to general dels relats és el propi de l'autor: un to molt solemne, molt correcte, gairebé indolent respecte els fets que narra; podríem dir que és un to fred i allunyat de la càrrega emotiva o psicològica dels fets narrats. No debades, algú va dir que "Stendhal és l'únic autor capaç de resumir una nit de passió en un punt i apart". Perdonau el meu mal cap per no saber qui va dir-ho. En definitiva, aquest llibre de relats segueix el mateix to que la seva obra culminant, El Roig i el negre.
or i la passió, ja sigui amors impossibles o amors traïts. El to general dels relats és el propi de l'autor: un to molt solemne, molt correcte, gairebé indolent respecte els fets que narra; podríem dir que és un to fred i allunyat de la càrrega emotiva o psicològica dels fets narrats. No debades, algú va dir que "Stendhal és l'únic autor capaç de resumir una nit de passió en un punt i apart". Perdonau el meu mal cap per no saber qui va dir-ho. En definitiva, aquest llibre de relats segueix el mateix to que la seva obra culminant, El Roig i el negre.
En definitiva, un llibre de lectura agradable que agradarà als amants de la novel·la francesa del s. XIX i la seva forma de narrar els fets, una mica diferent a la novel·la actual.
Comentaris